Activitat
2. Laigua que consumim
Laigua
ens pot semblar una substància molt corrent i comuna, doncs lutilitzem
múltiples vegades al dia, encara que no en siguem conscients. A molts
ens pot resultar difícil imaginar un dia sense aigua, tot i que segur
que tampoc mai hem provat de fer-ho. A continuació es proposa una dinàmica
en la que es treballa lestalvi en el consum domèstic daigua
al mateix temps que dóna peu a reflexionar sobre les diferents visions
de gestió dun recurs com aquest.
Objectius:
Veure les diferències que provoca en la gestió de laigua
concebre-la com un recurs il·limitat (gestió de loferta)
o limitat (gestió de la demanda).
Potenciar la creativitat, de trobar mecanismes o recursos per a lestalvi
laigua.
Durada: 1 hora i 1/2 aproximadament.
Desenvolupament:
Per realitzar
lactivitat sutilitzarà un llistat
de volums daigua consumits en les diferents activitats domèstiques
duna casa tipus (annex 1)
Es dividirà la classe en quatre grups i sels plantejarà
diferents situacions, en totes elles es partirà duna casa amb
quatre habitants:
Situació
1: hauran de
fer un recompte dels litres daigua (aprox.) que es consumeix diàriament,
essent el més realista possible, pensant en les activitats que ells
mateixos fan a casa seva. Es demanarà que elaborin un llistat de totes
les activitats diàries en que es consumeix aigua (caldrà que
detallin aquestes activitats: ex. Per rentar-se es dutxen o es banyen?, com
renten els plats..) i que intentin fer una estimació dels litres consumits
per activitat. Finalment sels facilitarà un altre llistat amb
lequivalència real de litres per tal que facin el recompte real
i la comparació amb el consum que ells havien estimat.
Situació
2: partint dun
consum determinat (ex. 1000 litres/dia) hauran de reduir el consum daigua
el màxim que puguin, hauran de decidir en què estalvien aigua
i de quina manera. (No tindran cap quantitat especificada sinó que
hauran dintentar reduir al màxim) Aquest grup treballarà
des dun inici amb el llistat de les equivalències de litres.
Situació
3: es plantejarà una restricció de la quantitat daigua
abastada. És a dir, disposaran dun volum daigua determinat
i hauran de distribuir-la segons més els convingui. (cal marcar la
quantitat de litres que disposen: ex. 300 litres) Aquest grup també
treballarà des dun inici amb el llistat de les equivalències
de litres.
Situació
4: es plantejarà una restricció molt estricta de la quantitat
daigua abastada. Gairebé només disposaran del volum daigua
necessari per beure i cuinar. Hauran de decidir què fan amb la resta
dactivitats que es fan a la casa i on es consumeix aigua i de quina
manera les fan (cal marcar la quantitat de litres que disposen: ex. 20 litres)
Finalment amb les dades de consum que nhagin resultat, per a cada una de les situacions, es pot posar sobre la taula tot un seguit de temes per entrar en debat.
Algunes
qüestions que poden donar peu a reflexió:
En la situació 1 sha aproximat el consum estimat al consum real
daigua?
En la situació 2 sha estalviat el màxim daigua que
es podia o potser lestalvi hagués pogut ésser major?
Quina diferència hi ha entre els consums de les diferents situacions?
Què creus que és el que ha determinat que la gestió de
laigua hagi estat diferent en una casa i en una altre?
Creus que poden representar diferències en els consums reals de diferents
cases (darreu del món)?
Creus que en la situació 4 és impossible realitzar cap altre
activitat que no sigui menjar o cuinar? Com heu solucionat la manca daigua?