Els periodistes han convertit els informes sobre el CC dels
científics en notícia perquè s'han centrat en les pitjors
conseqüències de l'augment de temperatures, i les han presentat
d'una manera molt impactant i acompanyades de fotografies del tsunami del
sud-est asiàtic o del Katrina de Nova Orleans.
Ens parlen de pluges torrencials, inundacions, tormentes
tropicals, incendis forestals i pujades del nivell del mar, amb totes les
conseqüències que aquests fenòmens extrems poden comportar
per a l'economia de cada país i la vida diària de la gent (problemes
amb les collites, destrucció d'infrastructures etc.). Certament la
natura descontrolada és molt espectacular però potser més
greu és la desaparició progressiva i silenciosa de milers d'espècies
animals i vegetals, la pèrdua de la biodiversitat. Ens hem acostumat
a que ens parlin d'espècies en extinció a les notícies
i pensem "total, per un tipus d'animal menys", però la nostra
espècie és el final d'una cadena...
"El canvi climàtic afectarà en particular
els ecosistemes ja que, darrera d'un escalfament de només 2ºC,
entre el 15 i 40% de les espècies es veuran exposades a una possible
extinció. Per altre banda, l'acidificació dels oceans -conseqüència
directa de l'augment dels nivells d'anhídrid carbònic- tindrà
series repercussions per als ecosistemes marins i possibles conseqüències
nocives sobre les poblacions de peixos" (Informe Stern)
Si ja hem vist que els principals responsables del CC són
els països rics, els informes ens mostren que, de manera tremendament
injusta, qui abans i de manera més forta pateix i patirà els
seus efectes, són els països pobres:
"Els països amb recursos econòmics limitats,
baix nivell econòmic i d'informació, infrastructures deficients,
institucions inestables i accés no equitatiu als recursos són
molt vulnerables" (tercer informe de l'IPCC).
"Les repercussions del canvi climàtic no es distribuiran
equitativament, essent els països i poblacions més pobres els
que patiran les conseqüències abans i amb major intensitat (...)
Són ja nombrosos els països en desenvolupament que estan trobant
difícil poder fer front a les seves condicions climàtiques actuals.
Amb augments de la temperatura inferiors a 1ºC, els desastres climàtics
estan endarrerint actualment el desenvolupament econòmic i social en
aquests països (Informe Stern).
Els països més pobres, de fet, ja estan vivint
els efectes del CC. La majoria dels desastres naturals són en realitat
desastres climàtics (sequeres, huracans, inundacions etc.). Nacions
Unides va fer un balanç de les víctimes mortals d'aquests desastres
entre els anys 1975 i el 2000, i la majoria (68%) eren de països pobres.
Aquests països són sempre els més vulnerables perquè
tenen menys mecanismes de previsió i d'informació, per les seves
precàries infrastructures, i per l'escassa capacitat financera i tècnica
per recuperar-se d'una catàstrofe. Potser ja no els hauríem
d'anomenar més desastres naturals perquè de "natural"
en tenen ben poc: tant el seu origen com la magnitud dels danys estan relacionats
amb l'home i no amb la natura, o per l'emissió de GEH o per les condicions
de pobresa en què viu la gent.
No només les seves condicions de partida, geogràfiques
i climàtiques, són pitjors (ja són països més
calorosos) sinó que a més l'economia del país i de les
famílies depèn molt més dels recursos naturals, de l'agricultura,
la ramaderia, la pesca i els boscos. Tots els informes preveuen que el CC
incidirà molt negativament sobre la producció agrícola
i sobre la disponibilitat d'aigua. Greenpeace
diu que a l'Àfrica subsahariana, la regió amb més fam
i malnutrició del planeta, l'agricultura representa un 40% del total
de las exportacions i genera la major part dels llocs de treball del país.
Preveuen que per al 2100 països com Txad, Níger i Zàmbia
podrien perdre casi la totalitat del seu sector agrícola. A més
calculen que si ara 1.700 milions de persones viuen en països amb problemes
d'escassesa o control de l'aigua, al 2025 podrien ser 5.000 milions.
Altres conseqüències tenen a veure amb l'augment
de malalties ja habituals com la malària i el còlera, i amb
l'augment del nivell del mar que pot expulsar de les seves terres milions
de persones a Bangladesh, Vietnam o Xina. Nacions Unides estima que el 60%
dels moviments migratoris actuals estan relacionats amb el CC, i la xifra
que es manega per al futur és de 200 milions de refugiats o desplaçats
ambientals.
Soumitra Ghosh del Fòrum Nacional dels Pobles dels
Boscos i Treballadors Forestals de la Índia ha dit: "Estem creant
una espècie d'apartheid climàtic on els més pobres i
els de pell més fosca paguen el preu més alt - amb la seva salut,
les seves terres i fins i tot amb les seves vides- pel malbaratament de carboni
dels rics". La nostra responsabilitat respecte als països pobres
comença pels models socials, culturals, polítics i econòmics
que els hem imposat, i s'estén als perjudicis ambientals que els causem,
derivats d'aquests models.
El Katrina a Nova Orleans, al país més ric
del món i que no ha volgut reduir les emissions de CO2, ens va demostrar
que les conseqüències del CC poden ser nefastes també per
als països rics, però sobretot que les decisions polítiques
i econòmiques són diferents si afecten pobres o rics, i que
poden agreujar els efectes de les catàstrofes. Des de 1998 se sabia
que una turmenta més petita que la que va tenir lloc podia destruir
la ciutat. Però el govern va retallar els pressupostos per fer dics
i per als programes antiinundacions en una zona de majoria pobra i negra,
i no va preveure sistemes d'evacuació (Mike Davis, Le Monde Diplomatique,
octubre 2005).
A l'any 2000, els 189 Estats membres de les Nacions Unides
van reafirmar el seu compromís de lluitar per un món en què
l'eliminació de la pobresa i la sostenibilitat del desenvolupament
fossin prioritàries. A partir d'aquest moment es van adoptar els Objectius
del Mil·leni (ODM) que abarquen des de la reducció a
la meitat de la pobresa fins a la promoció de l'autonomia de la dona,
la reducció de la mortalitat infantil , etc. Les conseqüències
del canvi climàtic estan directa o indirectament relacionades amb cadascun
dels ODM i suposen una dificultat addicional a la seva consecució.
ACTIVITATS
ACTIVITAT 1: CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT
Objectius:
Durada: 1h.
Materials:
GUIA
C.C.i lluita contra la pobresa: llistat de problemes per als països pobres.
Desenvolupament:
|
OBJECTIU
|
CONSEQÜÈNCIES
DEL CANVI CLIMÀTIC I QUE INFLUEIXEN EN EL CUMPLIMENT DELS ODM
|
|
Econòmiques
|
Socials
|
Mediambientals
|
|
Avaluació:
Més informació:
Objectius
del Mil·leni de l'ONU
Informe
del CC a Catalunya
Informe
Stern resum espanyol
El C.C.
propicia el dengue
¿Cuan
de naturales son los desastres naturales?
ACTIVITAT 2: EL RALLY PARÍS-DAKAR: UNA CURSA D'IMPACTE...
Objectius:
Durada: 1h.
Materials:
Per obtenir les dades sobre les emissions de cadascun dels països, es pot
consultar la pàgina web Indicadors
dels Objectius del Mil·leni.
Desenvolupament:
|
PIB
per càpita
|
IDH
(índex de Desenvolupament Humà)
|
Emissions
de CO2 (tones per càpita)
|
|
| País 1 | |||
| País 2 |
|
PIB
per càpita
|
IDH
(índex de Desenvolupament Humà)
|
Emissions
de CO2 (tones per càpita)
|
|
| País 1 | |||
| País 2 |
Avaluació: