Els periodistes han convertit els informes sobre el CC dels científics en notícia perquè s'han centrat en les pitjors conseqüències de l'augment de temperatures, i les han presentat d'una manera molt impactant i acompanyades de fotografies del tsunami del sud-est asiàtic o del Katrina de Nova Orleans.

Ens parlen de pluges torrencials, inundacions, tormentes tropicals, incendis forestals i pujades del nivell del mar, amb totes les conseqüències que aquests fenòmens extrems poden comportar per a l'economia de cada país i la vida diària de la gent (problemes amb les collites, destrucció d'infrastructures etc.). Certament la natura descontrolada és molt espectacular però potser més greu és la desaparició progressiva i silenciosa de milers d'espècies animals i vegetals, la pèrdua de la biodiversitat. Ens hem acostumat a que ens parlin d'espècies en extinció a les notícies i pensem "total, per un tipus d'animal menys", però la nostra espècie és el final d'una cadena...

"El canvi climàtic afectarà en particular els ecosistemes ja que, darrera d'un escalfament de només 2ºC, entre el 15 i 40% de les espècies es veuran exposades a una possible extinció. Per altre banda, l'acidificació dels oceans -conseqüència directa de l'augment dels nivells d'anhídrid carbònic- tindrà series repercussions per als ecosistemes marins i possibles conseqüències nocives sobre les poblacions de peixos" (Informe Stern)

Si ja hem vist que els principals responsables del CC són els països rics, els informes ens mostren que, de manera tremendament injusta, qui abans i de manera més forta pateix i patirà els seus efectes, són els països pobres:

"Els països amb recursos econòmics limitats, baix nivell econòmic i d'informació, infrastructures deficients, institucions inestables i accés no equitatiu als recursos són molt vulnerables" (tercer informe de l'IPCC).

"Les repercussions del canvi climàtic no es distribuiran equitativament, essent els països i poblacions més pobres els que patiran les conseqüències abans i amb major intensitat (...) Són ja nombrosos els països en desenvolupament que estan trobant difícil poder fer front a les seves condicions climàtiques actuals. Amb augments de la temperatura inferiors a 1ºC, els desastres climàtics estan endarrerint actualment el desenvolupament econòmic i social en aquests països (Informe Stern).

Els països més pobres, de fet, ja estan vivint els efectes del CC. La majoria dels desastres naturals són en realitat desastres climàtics (sequeres, huracans, inundacions etc.). Nacions Unides va fer un balanç de les víctimes mortals d'aquests desastres entre els anys 1975 i el 2000, i la majoria (68%) eren de països pobres. Aquests països són sempre els més vulnerables perquè tenen menys mecanismes de previsió i d'informació, per les seves precàries infrastructures, i per l'escassa capacitat financera i tècnica per recuperar-se d'una catàstrofe. Potser ja no els hauríem d'anomenar més desastres naturals perquè de "natural" en tenen ben poc: tant el seu origen com la magnitud dels danys estan relacionats amb l'home i no amb la natura, o per l'emissió de GEH o per les condicions de pobresa en què viu la gent.

No només les seves condicions de partida, geogràfiques i climàtiques, són pitjors (ja són països més calorosos) sinó que a més l'economia del país i de les famílies depèn molt més dels recursos naturals, de l'agricultura, la ramaderia, la pesca i els boscos. Tots els informes preveuen que el CC incidirà molt negativament sobre la producció agrícola i sobre la disponibilitat d'aigua. Greenpeace diu que a l'Àfrica subsahariana, la regió amb més fam i malnutrició del planeta, l'agricultura representa un 40% del total de las exportacions i genera la major part dels llocs de treball del país. Preveuen que per al 2100 països com Txad, Níger i Zàmbia podrien perdre casi la totalitat del seu sector agrícola. A més calculen que si ara 1.700 milions de persones viuen en països amb problemes d'escassesa o control de l'aigua, al 2025 podrien ser 5.000 milions.

Altres conseqüències tenen a veure amb l'augment de malalties ja habituals com la malària i el còlera, i amb l'augment del nivell del mar que pot expulsar de les seves terres milions de persones a Bangladesh, Vietnam o Xina. Nacions Unides estima que el 60% dels moviments migratoris actuals estan relacionats amb el CC, i la xifra que es manega per al futur és de 200 milions de refugiats o desplaçats ambientals.

Soumitra Ghosh del Fòrum Nacional dels Pobles dels Boscos i Treballadors Forestals de la Índia ha dit: "Estem creant una espècie d'apartheid climàtic on els més pobres i els de pell més fosca paguen el preu més alt - amb la seva salut, les seves terres i fins i tot amb les seves vides- pel malbaratament de carboni dels rics". La nostra responsabilitat respecte als països pobres comença pels models socials, culturals, polítics i econòmics que els hem imposat, i s'estén als perjudicis ambientals que els causem, derivats d'aquests models.

El Katrina a Nova Orleans, al país més ric del món i que no ha volgut reduir les emissions de CO2, ens va demostrar que les conseqüències del CC poden ser nefastes també per als països rics, però sobretot que les decisions polítiques i econòmiques són diferents si afecten pobres o rics, i que poden agreujar els efectes de les catàstrofes. Des de 1998 se sabia que una turmenta més petita que la que va tenir lloc podia destruir la ciutat. Però el govern va retallar els pressupostos per fer dics i per als programes antiinundacions en una zona de majoria pobra i negra, i no va preveure sistemes d'evacuació (Mike Davis, Le Monde Diplomatique, octubre 2005).

A l'any 2000, els 189 Estats membres de les Nacions Unides van reafirmar el seu compromís de lluitar per un món en què l'eliminació de la pobresa i la sostenibilitat del desenvolupament fossin prioritàries. A partir d'aquest moment es van adoptar els Objectius del Mil·leni (ODM) que abarquen des de la reducció a la meitat de la pobresa fins a la promoció de l'autonomia de la dona, la reducció de la mortalitat infantil , etc. Les conseqüències del canvi climàtic estan directa o indirectament relacionades amb cadascun dels ODM i suposen una dificultat addicional a la seva consecució.

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1: CANVI CLIMÀTIC I DESENVOLUPAMENT

Objectius:

• Conèixer els Objectius del Mil·leni (ODM).
  
• Analitzar i reflexionar sobre com el canvi climàtic posa en risc el compliment dels ODM.

Durada: 1h.

Materials:
GUIA C.C.i lluita contra la pobresa: llistat de problemes per als països pobres.

Desenvolupament:

1. Dividirem la classe en 8 grups, un grup per a cadascun dels Objectius del Mil·leni (ODM):
   
   a. Eradicar la pobresa extrema i la fam.
   b. Educació primària universal.
   c. Promoció de la igualtat de gènere i l'autonomia de la dona.
   d. Reduir la mortalitat infantil.
   e. Millorar la salut materna.
   f. Combatre el VIH/SIDA/PALUDISME i altres malalties.
   g. Garantir la sostenibilitat ambiental.
   h. Fomentar una associació per al desenvolupament.
   
   
2. Cada grup, en funció de l'objectiu del mil·leni que li correspongui, haurà d'omplir la següent taula tenint en compte la informació que poden obtenir a la "Guía Básica sobre Cambio Climático y Cooperación para el Desarrollo"
   
   

   OBJECTIU

   CONSEQÜÈNCIES DEL CANVI CLIMÀTIC I QUE INFLUEIXEN EN EL CUMPLIMENT DELS ODM

   	Econòmiques	Socials	Mediambientals

   
   
3. Cada grup farà una posada en comú de l'anàlisi realitzada.

Avaluació:

Més informació:

Objectius del Mil·leni de l'ONU
Informe del CC a Catalunya
Informe Stern resum espanyol
El C.C. propicia el dengue
¿Cuan de naturales son los desastres naturales?

ACTIVITAT 2: EL RALLY PARÍS-DAKAR: UNA CURSA D'IMPACTE...

Objectius:

• Reflexionar sobre l'impacte per als països empobrits d'algunes activitats que es fomenten des dels països del Nord.
  
• Fomentar el diàleg sobre quins interessos hi ha en una activitat promoguda des dels països del Nord, però que es duu a terme en països empobrits.

Durada: 1h.

Materials:
Per obtenir les dades sobre les emissions de cadascun dels països, es pot consultar la pàgina web Indicadors dels Objectius del Mil·leni.

Desenvolupament:

1. Els alumnes hauran d'escriure en un paper quina opinió tenen sobre el Rally Paris-Dakar, què en saben, si el segueixen, si coneixen algun nom d'algun pilot, etc.
   
   
2. Buscar informació sobre el Rally París-Dakar:
   
   a. Quins són els seus patrocinadors?
   b. Quins països el promouen?
   c. Quin és el seu recorregut?
   d. De quins països són els participants?
   
   
3. Buscar informació sobre alguns dels països pels que passen els participants en el Rally Paris-Dakar:
   
   

   	PIB per càpita	IDH (índex de Desenvolupament Humà)	Emissions de CO2 (tones per càpita)
   País 1
   País 2

   
   
4. Buscar el mateix tipus d'informació, però aquesta vegada sobre alguns països que participen al Rally Paris-Dakar:
   
   

   	PIB per càpita	IDH (índex de Desenvolupament Humà)	Emissions de CO2 (tones per càpita)
   País 1
   País 2

   
   
5. A partir dels resultats obtinguts, respondre a les següents qüestions:
   
   a. Quins impactes creus que té la celebració d'una activitat com el rally París-Dakar a un país com Senegal?
   b. Quin és el cost ambiental de rally París-Dakar? Qui paga i qui pateix aquest cost?

Avaluació:

• Lliurament de la fitxa dels països escollits.
  
• Anàlisi a partir de la informació obtinguda sobre diferents països.
  
• Argumentació a les qüestions plantejades.