INTRODUCCIÓ

El 2006 sembla que ha estat, definitivament, l'any de la presa de consciència sobre el canvi climàtic (CC). Els mitjans de comunicació han començat a dedicar-li grans espais i paral·lelament la preocupació ambiental ha crescut en tota la societat.

L'educació per al desenvolupament humà i sostenible ens ofereix immillorables eines pedagògiques per treballar el CC, ja que des d'aquesta perspectiva educativa el que es pretén és crear vincles, analitzar les possibles interrelacions i fomentar responsabilitats: amb el territori, amb les persones que el comparteixen i amb el món sencer interconnectat.

El CC pot ser un tema especialment rellevant per treballar dues qüestions amb adolescents i joves: els nostres hàbits de consum i la necessitat de posar-hi límits.

Si analitzem quin tractament informatiu està tenint el tema del CC veurem que es caracteritza per ser:

Encara que previsiblement aquest tema entrarà amb força en els llibres de text, les anàlisis dels aspectes ambientals que s'hi han fet fins ara, no difereixen molt d'aquests limitats plantejaments mediàtics, sobretot pel que fa a la tendència a oferir una visió neutra de la tecnologia com si fos el motor d'un sistema econòmic que permet il·limitats, progressius i majors nivells de riquesa i benestar.

La idea de desenvolupament lligat al creixement econòmic ha portat a considerar altres pobles i cultures com a "subdesenvolupades" o en "vies de desenvolupament" i, per tant, a considerar irrellevants les seves aportacions. La compartimentació del currículum també ha contribuït a que la natura o el medi natural, com a tal, s'estudiïn al marge de la història, la tecnologia o l'economia, aspecte que no ha facilitat l'anàlisi de la problemàtica del CC des d'una perspectiva global.

La conclusió que traiem és que es fuig d'assenyalar com a responsable al sistema econòmic actual i al model de vida associat. D'aquesta forma, es contribueix a que els joves assoleixin una consciència parcial que no els ajuda a identificar incoherències en la seva vida quotidiana. Els hàbits i els mites dels adolescents urbans giren al voltant del consumisme (moda feta normalment al Sud, amb grans costos socials i ambientals per a aquests països), el culte a la velocitat i a la competició (tunning/Fórmula 1), la seva afició a entorns virtuals o artificials que els allunyen progressivament no només del medi natural, sinó del territori on viuen, el gran número d'hores que miren la televisió, etc. Podem dir que d'un món sense límits i sense uns vincles forts (geogràfics, econòmics, ecològics, ètics, etc.) surten adolescents desarrelats i carents de normes que regulin o limitin el seu comportament.

Els objectius a treballar són els següents:

OBJECTIUS COGNITIUS

OBJECTIUS PROCEDIMENTALS

OBJECTIUS ACTITUDINALS

Les activitats que proposem parteixen del supòsit que hi ha un coneixement previ sobre el CC, per la qual cosa no farem un treball introductori sobre aquest tema, sinó més d'anàlisi crítica.

Aquestes activitats tampoc volen quedar-se en propostes puntuals sinó que estan en la línia d'un aprenentatge - acció mantinguts en el temps.
En els materials del Departament de Medi Ambient i Habitatge o altres portals especialitzats es poden trobar textos de coneixements al respecte. En aquesta mateixa web, es poden trobar també les iniciatives de centres de secundària en el marc del programa d'Escoles Verdes.

Contra el catastrofisme ambiental i desmotivador, prenem com a referència la consigna de Freire: "una de les tasques de l'educador progressista és descobrir les possibilitats, siguin quins siguin els obstacles, per a l'esperança, sense la qual poc podem fer perquè difícilment lluitem, i quan lluitem com a desesperançats o desesperats és la nostra una lluita suïcida".