Hi guanya algú amb el canvi climàtic? Si les evidències científiques hi són com a mínim des de 1990 (primer informe de l'IPCC), per què ara tanta informació?
El cert és que a la secció d'economia dels diaris podem llegir notícies com aquesta:
"El CC s'ha convertit en matèria d'estudi no només per a economistes acadèmics, sinó també per analistes financers, firmes d'inversió i companyies d'assegurances que tracten no només de mesurar el risc i l'impacte de l'amenaça, sinó també d'endevinar els guanyadors i perdedors de la nova situació. El CC és també una gran oportunitat d'inversió" (El País, 15/04/07)
Hi ha gent que es dedica a assessorar a altres sobre com han d'invertir: si s'acaba el petroli, aconsellen invertir en empreses d'energia renovable i el seu valor puja, si hi ha sequera o huracans, aconsellen empreses de gas natural, aigua o companyies d'assegurances. Entre les empreses guanyadores hi ha, per exemple, vàries empreses espanyoles (Iberdrola, Gamesa, Abengoa i Acciona), líders mundials en energies renovables.
Espanya és un país molt dependent energèticament de l'exterior. Gairebé el 82% de la nostra energia l'hem de comprar fora (en el cas del petroli el 99%, Guia IDAE), i cada vegada és més cara. Perquè els comptes del país quadrin, interessa reduir el consum energètic.
Hi ha un
tercer interessat en que es parli del CC: els partidaris de l'energia nuclear
que malgrat els riscos que comporta (accidents, emmagatzematge de residus, radioactivitat),
la presenten con una alternativa neta. De fet sempre han intentat defensar la
construcció de centrals nuclears com a mesura contra el CC.
L'Informe Stern, de desembre de 2006, no va sorgir dels científics del
grup de Nacions Unides. El va encarregar Tony Blair i va mesurar sobretot l'impacte
econòmic del CC. Es pretenia així conscienciar les empreses i
els poders econòmics i polítics que és compatible la reducció
d'emissions i el creixement econòmic. Aquesta és també
la filosofia del Protocol de Kioto, la principal via de solució acordada,
un pacte internacional per reduir les emissions de CO2. Ha posat quotes d'emissions
per països, i li ha posat preu a les emissions de manera que qui s'excedeixi
de la seva quota, ha de pagar. Els governs, a la vegada, adjudiquen quotes a
les seves indústries contaminants.
El Protocol de Kioto ha creat d'aquesta forma un "mercat del carboni". Dos dels mecanismes que s'utilitzen per pagar l'excés d'emissions són comprar "drets d'emissió" a altres empreses o països que no hagin gastat la seva quota, o invertir en projectes nets (que suposin reduir emissions) a altres països industrialitzats. Espanya, per exemple, haurà de pagar així, a partir de l'any vinent, 700 milions d'euros cada any per excedir-se un 22% de les emissions que tenia fixades (Informe CCOO-World Watch).
El problema és que amb aquestes multes no s'obliga a reduir les emissions i es confia la solució d'un greu problema social als pactes entre governs i empreses, i a compres, vendes o inversions que poden tenir altres interessos que els ambientals. La Declaració de Durban sobre justícia climàtica, subscrita per organitzacions socials de tot el món, afirma que convertir el carboni en una mercaderia significa deixar el planeta a expenses dels majors contaminadors del món (K. Smih, Choike, 14/03/07). La veritat és que l'experiència ens diu que fins ara a les empreses més contaminants els ha sortit més a compte pagar les multes que els posaven, que canviar la forma de produir, per contaminar menys.
Dues de les solucions ideades per reduir les emissions de CO2 dels països rics han implicat els països empobrits. Per una banda estan els Mecanismes de Desenvolupament Net-MDN mitjançant els quals els països rics poden descomptar-se emissions de CO2, si després inverteixen en projectes per reduir emissions de CO2 o en tecnologies netes en aquests països. Cal dir que els partidaris de l'energia nuclear van intentar que dins aquests Mecanismes entrés la construcció de centrals nuclears als països pobres, però aquesta possibilitat es va excloure. Per aquesta via dels MDN, els països que més contaminen poden continuar igual, però teòricament ajuden als pobres, que en general contaminen menys, a que tinguin un desenvolupament sostenible.
El problema és que ja s'ha vist que els països empobrits no tenen capacitat per posar condicions, i que són els rics els que inverteixen on i com els convé. Els països contaminants que més han fet servir aquests mecanismes i més han invertit en països pobres han estat Gran Bretanya, Holanda, Japó o Suïssa. Espanya té projectes a Xina, Egipte o Amèrica Llatina i en ells participen empreses com Unión Fenosa, Endesa, Gamesa, Iberdrola o Gas Natural. Les organitzacions ecologistes i socials dels països hostes adverteixen que, per aquesta via, més que el desenvolupament net i sostenible, el que es facilita és una nova via de negoci per algunes empreses que, amb la disculpa de la reducció d'emissions, i igual que els primers colonitzadors, novament marginen i imposen els seus projectes a comunitats i pobles que no coneixen (Entrepobles, revista nº 46).
D'altra banda tenim el tema dels biocombustibles per automòbils. Els biocombustibles són una de les alternatives al petroli i es treuen bàsicament dels cereals. Els majors consumidors són els EEUU i Europa (Espanya és un dels principals productors d'etanol d'Europa). Recentment Bush va signar un acord amb el president de Brasil per exportar etanol. El problema és que si creix la demanda de biocombustibles, pujarà el preu dels cereals i, per tant, dels aliments que són la base de l'alimentació a molts països empobrits (blat, blat de moro o soia), i que serveixen també com a menjar dels animals. LA FAO, el Programa Mundial de Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura, afirma que els preus del blat i el blat de moro ja estan més cars que en els últims deu anys. Gustavo Duch, director de Veterinaris sense Fronteres, explica que amb el que s'alimenta un cotxe amb etanol durant un any, menjarien 26 persones (La Vanguardia, 27/03/07). També moltes organitzacions de països pobres s'han queixat perquè pensen que en comptes de qüestionar el model de vida basat en anar en cotxe a tot arreu, per mantenir-lo es posarà en risc l'alimentació dels habitants dels seus països.
Com s'ha vist fins ara, les solucions polítiques econòmiques que s'han pensat des dels governs i les empreses dels països rics, no afrontem directament el problema, el nostre model econòmic i la nostra forma de vida i, a més, creen nous problemes als països més perjudicats pel CC. Hi ha altres solucions?
A Espanya el consum d'energies renovables (solar, hidràulica, eòlica, biomassa etc.) el 2006 va representar només el 6,8% del total d'energia consumida (Guía IDAE). Greenpeace ha fet un informe on demostra que el país podria funcionar l'any 2050 només amb aquest tipus d'energies netes si hi hagués una bona planificació política i inversió econòmica. A Alemanya existeix una llei d'energia renovable des del 2000 que ha fet créixer l'electricitat renovable a un ritme que, si es manté, donarà servei complet a tot el país en 40 anys, i a un preu més baix que l'actual (H. Scheer, Le Monde Diplomatique, març 2007).
Però com ja hem vist amb els biocombustibles, no es tracta només de substituir una energia per altra, sense considerar tots els efectes. La millor formula d'estalvi energètic és sens dubte, reduir el consum d'energia i per aconseguir-ho, cal reduir primer el consum en general. Però reduir el consum no és una opció molt difosa als mitjans de comunicació perquè perjudica els anunciants i les empreses que, a la vegada, paguen els mitjans.
Hi ha però iniciatives molt interessants que cal conèixer. Moltes ONG promouen el consum responsable. El consum responsable passa per reduir el consum, però també per exemple, per consumir només productes propers (per evitar els transports), ecològics o que no s'hagin fet amb explotació laboral. Hi ha ONG com Ecologistes en Acció que pensen que la publicitat és la principal responsable del consumisme o consum excessiu i innecessari, i utilitza la contrapublicitat per reflexionar-hi. Promou des de fa 14 anys el Dia sense Compres, el 24 de Novembre, i ara també la Setmana sense Televisió, al mes d'abril.
A Catalunya ha sorgit també una Entesa pel Decreixement que promou la idea que l'economia ha de deixar de créixer per poder aturar els problemes ambientals. Aquesta Entesa s'inspira en grups que ja existeixen a França i Itàlia, i fa diferents propostes per viure d'una forma més ecològica.
Un dels principals responsables del CC és la pressa, fer moltes coses i en llocs allunyats i, per tant, moure's en cotxe. Contra aquesta forma de viure s'ha creat un moviment internacional per la lentitud que s'està estenent per tot el món. La idea va sorgir a Itàlia i es va dir inicialment Slow Food perquè va néixer per oposició al Fast-Food, al menjar ràpid, amb la idea de difondre els beneficis del menjar de cada regió, fet amb productes naturals de la terra i ben cuinats. Ara ja són milers de persones que el segueixen a més de 40 països del món. Aquesta filosofia va passar del menjar a les ciutats, i ara ja hi ha també una xarxa de ciutats lentes. A l'octubre de 2006 va tenir lloc a Espanya la primera reunió de ciutats lentes que valoren la tranquil·litat, que no hi hagi molt tràfic i, en general, les relacions humanes. L'última modalitat de propostes lentes és la dels viatges lents davant el turisme d'estades curtes en països llunyans, que proposa no agafar cotxes ni avions i anar a tot arreu en tren o en bicicleta.
Com hem anat veient, molts pobles i societats de països pobres han estat els que menys s'han separat de la natura al llarg de la història en els seus costums i formes de vida. Des de la seva experiència estan plantejant també solucions als grans problemes mundials, però les seves propostes no solen arribar-nos a través dels mitjans i, si arriben, no solen estar presentades com a propostes serioses i factibles. És més fàcil si es tracta d'una persona individual amb un premi Nobel (concedit per un país ric) que si es tracta d'associacions de dones, camperols o indígenes, però les seves idees i pensaments sí que les podem trobar a internet.
ACTIVITATS
ACTIVITAT 1: QUINS PAÏSOS I QUINES PROPOSTES?
Objectius:
Materials i recursos disponibles:
PROPOSTES NORD
Ecologistes en Acció
http://ecologistesenaccio-cat.pangea.org/
Xarxa de persones i grups ecologistes, ecopacifistes, conservacionistes i de
defensa dels animals que treballen per aconseguir una societat ecològicament
sostenible, i en la defensa dels equilibris mediambientals davant les agressions.
Movimiento por la Paz, el
Desarme y la Libertad (MPDL)
http://www.mpdl.org
Organització de Desenvolupament, Acció Social i Ajuda Humanitària.
Disposen d'una oficina permanent sobre el canvi climàtic.
Amigos de la Tierra
http://www.tierra.org/spip/spip.php?rubrique=10
Associació ecologista amb la missió de fomentar el canvi local
i global cap a una societat més respectuosa amb el medi ambient, justa
i solidària.
Greenpeace
http://www.greenpeace.org/espana/
Organització ecologista i pacifista internacional, econòmica i
políticament independent. Porta a terme campanyes per detenir el canvi
climàtic, protegir la biodiversitat, acabar amb l'ús de l'energia
nuclear, les armes i el foment de la pau.
Fundación Ecología
y Desarrollo
http://www.ecodes.org/
Entitat sense afany de lucre que treballa per contribuir a la construcció
d'un desenvolupament sostenible mitjançant la generació i posada
en marxa d'alternatives ecològicament sostenibles, socialment justes
i econòmicament viables, tant a Espanya com a Amèrica Llatina.
Vàries organitzacions:
Movimiento Clima
http://www.movimientoclima.org
Iniciativa en la que participen diferents organitzacions socials de molt diferent
àmbit. L'objectiu és combatre el canvi climàtic.
Campanya No et mengis el
món
http://www.noetmengiselmon.org
Campanya pel reconeixement del Deute Ecològic i la Sobirania Alimentària,
promoguda per Veterinaris Sense Fronteres, la Xarxa de Consum Solidari, Acció
Ecologista i l'Observatori del Deute en la Globalització.
PROPOSTES SUD
Vía Campesina
http://www.viacampesina.org/main_sp/index.php
Moviment mundial que aglutina a camperols sense terra, petits i mitjans productors,
treballadors agrícoles, dones de l'àmbit rural i pobles indígenes.
Àfrica: Green Belt
Movement
http://www.greenbeltmovement.org/
GBM contribueix a la millora de la qualitat de vida a Kènia. Porta a
terme campanyes d'educació per incrementar els coneixements sobre els
drets de les dones, l'empoderament de la ciutadania, el medi ambient a Kènia
i a tota Àfrica.
Movimiento Mundial por los
Bosques Tropicales.
http://www.wrm.org.uy/inicio.html
Xarxa internacional de grups de ciutadans del Sud i del Nord involucrats en
la defensa dels boscos del món.
CENSAT Agua Viva (Colòmbia)
http://www.censat.org/
Organització ambientalista colombiana amb informació sobre diferents
aspectes ambientals de la realitat colombiana.
Soluciones Prácticas-
ITDG (Perú)
http://www.solucionespracticas.org.pe/
Organisme de cooperació tècnica internacional que contribueix
al desenvolupament sostenible de la població amb menors recursos mitjançant
la investigació, aplicació i difusió de tecnologies apropiades.
Tenen una àrea de treball i investigació específica sobre
canvi climàtic.
Desenvolupament:
|
Organització
|
En
quin any va néixer aquesta proposta?
|
Quin
és l'objectiu principal?
|
Què
destacaries?
|
Avaluació:
ACTIVITAT 2: COMBUSTIBLES O ALIMENTS?
Objectius:
Durada: 30 min.
Materials:
Notícies extretes del diari EL PAÍS:
Desenvolupament:
Les opcions que es proposen per evitar el canvi climàtic poden analitzar-se
des de diferents punts de vista en funció de qui les promogui, s'han
de tenir en compte interessos econòmics, polítics, etc. El desenvolupament
d'aquesta activitat serà el següent:
| Nom i cognoms: |
| Quin paper haig de defensar?: | |
| Punts a favor: | Punts en contra: |
| Conclusions: |
Avaluació:
Més informació:
"Los campesinos latinoamericanos, contra Bush y los biocombustibles"
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=48134