Informació Activitat Article de premsa
 

I SI VULL CONSUMIR RESPONSABLEMENT, COM HO FAIG?

El consum conscient i responsable té tres aspectes bàsics interrelacionats. Com ja hem vist, el complex entramat de relacions comercials té conseqüències econòmiques, socials i ecològiques, per la qual cosa aquests tres conceptes estaran sempre presents a l'hora de pensar en un consum responsable. Combinarem el consum ètic i crític, el consum solidari i el consum ecològic. Sembla complicat? No ho és! Anem pas a pas...

1. El consum ètic i crític

En les nostres activitats quotidianes actuem d'acord amb la nostra ètica: valorem allò que ens sembla bé o malament abans de prendre decisions. En canvi, quan consumim és habitual prendre les opcions que se'ns presenten com a més "fàcils": barates, accessibles, de moda... El consum responsable intenta que allò que potenciem amb el nostre consum no sigui contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.

Preguntem-nos:

  • si realment tenim necessitat o desig d'allò que anem a consumir, el consum no és una forma d'entreteniment sinó una satisfacció de necessitats.
  • de quantes maneres es pot satisfer aquesta necessitat o desig
  • si optem pel mercat, i no per la reutilització o l'intercanvi, quina de les opcions que ens ofereix ens sembla més encertada: conec l'origen i el procés que ha viscut el producte? A qui vull que vagin a parar els ingressos de la meva compra (petit comerç, cadena multinacional...)?

Veiem que practicar un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció entre marques ni només de consumir "verd", sinó d'un replantejament de tota la manera de consumir, de l'estil de vida. De vegades el consum responsable ens durà a escollir opcions que no són les més accessibles al mercat o que no són les més barates, però també arribarem a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes coses ens aporta molts avantatges; a la llarga gastarem menys diners.

Web de la revista Opcions

http://www.pangea.org/cric/cast/como.html

Entesa pel Decreixement

http://www.decreixement.net

I detectem que un dels problemes bàsics a l'hora de practicar el consum responsable és la informació. Per una banda hem de buscar i exigir informació sobre les condicions d'el·laboració (ecològiques i socials) dels productes i serveis, d'on provenen (si vénen de molt lluny hem de pensar en la despesa ecològica que comporta el seu transport) i les pràctiques d'actuació de les empreses que intervenen en el procés que porta el producte des de la seva producció a la comercialització. Davant aquest escenari, veiem que el preu no és més que una dada a tenir en compte, no l'element que decanta la nostra elecció. Per altra banda, relacionat amb la informació... observem que la publicitat normalment és més un artilugi de fantasia i manipulació que una font d'informació sobre el producte o servei. Haurem d'aprendre a saber apreciar què hi ha d'artístic, curiós i encegador en els anuncis que ens venen màgics productes i quins d'ells responen a necessitats reals que tenim enlloc de crear-les.

www.consumehastamorir.org

Activitats d'aquesta secció: Activitat 1, Activitat 2

2 Consum solidari

El consum solidari es preocupa per les implicacions socials que hi ha rere un producte, servei o empresa.

En l'actual ordre econòmic internacional globalitzat, al servei dels interessos dels països rics, les grans empreses tenen a la seva disposició tot el planeta per a trobar els factors de producció més barats possible. No es té en compte que la mà d'obra és més barata a costa dels drets laborals, la salut i la dignitat dels treballadorts i treballadores. El fet que el preu pagat per productes agrícoles (consumits al Nord i produits al Sud com el cafè, el cacau, el tè o l'arròs) no permeti a milers de famílies camperoles productores ni tan sols cobrir els costos (ja ni pensem en viure dignament o l'accés dels seus fills a l'educació) es contempla com un resultat de la interacció de les forces del mercat.

Les conseqüències negatives d'aquest model no només es pateixen al Sud, també apareixen en la nostra realitat al Nord. Estem assumint com a normalitat condicions laborals cada cop més difícils i drets cada cop més fràgils, la precarietat laboral s'està assentant en el nostre conformisme.

Davant aquesta realitat, el comerç just és una pràctica d'intercanvi econòmic solidari, que defensa la comercialització de productes dels països empobrits a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud i més respectuosos amb el medi ambient. Es planteja, doncs, com una alternativa al comerç convencional que es realitza sobre relacions asimètriques d'intercanvi, i per això ha d'anar acompanyat necessàriament per la denúncia i la lluita contra l'injust sistema de comerç internacional.

En aquest sentit, el comerç just ha de deixar de concebre's com un acte d'ajut als països pobres. És un acte polític que decididament busca la transformació de les relacions comercials internacionals i un altre model de desenvolupament. I com ja s'ha mencionat anteriorment, ha d'anar acompanyat d'una disminució del consum als països del Nord, que s'ha d'exercir de manera responsable i sostenible, i s'ha de vincular a productes locals, d'economia solidària i agricultura ecològica.

www.setem.org
www.xarxaconsum.net
www.alternativa3.org
www.ideas.org
www.sellocomerciojusto.org

Activitat d'aquesta secció: Activitat 3

3. Consum ecològic

El consum ecològic té en compte l'impacte mediambiental del consum en totes les seves vessants, tota la cadena que porta el producte del campa a la taula o casa desde la producció, al transport i distribució. Aposta per l'agricultura ecològica i l'ús d'energies netes i renovables.

Es fomenta l'elecció del comerç petit de proximitat i els mercats que mantenen el teixit social de pobles i barris, la demanda del reestabliment dels vincles entre productors i consumidors i la participació en cooperatives de consum ecològic. Una cooperativa de consum es caracteritza per: la potenciació d'actuacions sostenibles en tota la cadena de producció, el manteniment de les relacions personals basades en la solidaritat i la complementarietat d'interessos en l'acte d'intercanvi comercial i la voluntat de canviar les dinàmiques de la societat de consum.
.
Globalment s'estima que el 93% dels materials usats per a la producció dels béns que consumim no es transformen en béns de consum sinó en residus. Això ens porta al concepte d'emprempta ecològica: superfície de terra i aigua que necessita una població per a produir els recursos -energia i matèries primes- que consumeix i per a absorbir, o eliminar, els residus que genera amb la tecnologia actualment disponible.

Segons Global Footprint Network, actualment l'empremta ecològica del planeta és un 23% major del que el planeta podria regenerar. En unes altres paraules, la terra tarda 1 any i dos mesos en regenerar els recursos que consumim en un any.

Empremta ecològica mundial: http://www.worldmapper.org/display.php?selected=322

Activitat d'aquesta secció:Activitat 4


Informació Activitat Article de premsa
 

Activitat 1: CONSUMEIXO DES DE QUE M'AIXECO FINS QUE ME'N VAIG A DORMIR: EN SÓC CONSCIENT?

Definició: Repàs personal dels actes quotidians, quins productes hi intervenen i la informació de què en disposem

Objectius:
- Fer reflexionar sobre la presència del consum en gairebé tots els actes de la nostra vida diària
- Adonar-nos de quina informació disposem sobre els productes que consumim (qui l'ha fet, amb quines condicions laborals, amb quins materials, quants intermediaris han intervingut...)
- Visilbilitzar alternatives de consum (intercanvis, reutilitzacions, reciclatge, cooperatives..)

Durada: treball previ a casa. A l'aula, 1 hora

Desenvolupament:

  • Demanem a l'alumnat que faci un treball previ a cas omplint la següent taula amb les seves activitats quotidianes des de que es lleva fins que va a dormir.

Activitat

Productes que hi intervenen

Informació de la que disposo

Alternatives

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

  • Posada en comú a classe. Es pot reproduir el quadre a la pissarra i que l'alumnat voti quines dón les activitats mésrepetides o comuns per a ésser analitzades en grup.

  • Recomanació: anàlisi de la roba, el cafè o el cacau, l'alimentació, l'energia...

  • Es comparteix amb el grup quines dificultats s'han trobat a l'hora d'omplir el quadre.

  • S'ofereix informació addicional sobre alguns exemples (consultar pdf "consum diari")

  • S'ofereix informació complementària sobre alternatives: reutilització, mercats d'intercanvi, segona mà, reciclatge / disseny propi, botigues alternatives de comerç just, cooperatives de consum...

Més informació a:
www.robaneta.org
www.boncafe.org
www.opcions.org

Avaluació:
Quines dificultats ens hem trobat a l'hora d'omplir la taula?
Hem sentit la necessitat de tenir més informació sobre els productes que envolten la nostra vida quotidiana? Hem sabut on trobar-la?
Ens hem sentit identificats en els hàbits de consum dels nostres companys? Què ens ha sorprès?
Les alternatives de consum proposades, ens semblen properes o per a una minoria de gent?

Activitat 2: ALGUNA MARCA POT OFERIR MÉS QUE NADAL?


Definició: Anàlisi d'un anunci real per iniciar un debat sobre la publicitat

Objectius:

  • Visionat o lectura crítica d'un anunci

  • Posar en debat la publicitat: de la informació a l'emoció

  • Facilitar la discussió sobre emocions i necessitats

Materials:

  • Text o si disposem de suport audiovisual, link o vídeo, de l'anunci de El Corte Inglés per al Nadal 2007

  • Anunci: "Una família obre els regals de Nadal amb il·lusió. Un cop oberts, el pare treu al jardí una caixa amb els embolcalls dels regals. El vent s'endu un paper de regal de El Corte Inglés que vola per tota la ciutat. Atravessant carrers arriba a les mans d'un nen d'uns 12 anys que porta un regalet en una caixa blanca. La cara del nen se sorpren i s'il·lusiona. A la següent escena entrega el regal embolicat amb el paper del Corte Inglés a la seva àvia que el rep amb gran emoció. I se sent una veu en off: El Corte Inglés, un poco más de navidad en cada regalo"

Durada: 30 minuts

Desenvolupament:

  • Lectura o si disposem de suport audiovisual, visionat, de l'anunci de El Corte Inglés per al Nadal 2007

  • Primera pluja d'idees de què ens sembla

  • Oferir qüestions de debat:

És el regal millor per anar embolicat en un paper del Corte Inglés?
Quan s'afirma "El Corte Inglés, más navidad en tus regalos" s'està oferint una informació real sobre algun producte o s'està apel·lant directament a un sentiment? Creiem que els anuncis serveixen per informar o per emocionar?
Quin producte està promocionant l'anunci?
El Corte Inglés és una cadena de distribució, no produeix res... només vènen marca?

L'anunci està centrat en un paper de regal, trobem que sigui un dels elements principals del Nadal? És sostenible? Què en pensem de reutilitzar papers de regal en bon estat per a estalviar paper?

  • Possible recopilació posterior d'anuncis per a seguir l'exercici amb anuncis escollits per l'alumnat

Avaluació:

  • Com ens sentim dialogant i debatint amb el grup?
    En cas que aparegui en la conversa grupal el tema de les emocions i els sentiments, com l'aborda?
    S'ha posat en dubte l'ètica de la publicitat? Ha aparegut el concepte "manipulació"?

Activitat 3: NEGOCIEM LA DIGNITAT?

Definició: Joc de Rol simplificat sobre Comerç Just

Objectius:

  • Conèixer des d'una perspectiva vivencial els mecanismes de negociació de preus entre Sud i nord

  • Conèixer la realitat amb que s'enfronten els productors del Sud: des de la producció, a l'organització.

  • Conèixer els principis del comerç just.

  • Copsar la diferència entre el funcionament de les transnacionals i les empreses d'economia alternativa.

  • Abordar el desconeixement dels consumidors.

Materials:

Targes amb els objectius de cada grup
Targetes de transformació:

Durada: 2 hores

Desenvolupament:

  • Dividim el grup classe en 4 grups: consumidors, transnacional, empresa d'economia alternativa importadora de comerç just, grup productors del Sud.

  • S'explica a cada grup quin és el seu objectiu:

Grup

Objectiu

Empresa transnacional

comprar al mínim preu per a extreure el màxim benefici en la venta al consumidor

Importadora de comerç just

pactar un preu amb una cooperativa de productors que té objectius de millora social per tal que aquest preu li permeti accedir al mercat dels països rics i alhora permeti viure dignament als productors i la seva comunitat

Grup productor

vendre el cafè al preu més aproximat que li permeti pagar els costos de producció, alimentar a la seva família i oferir serveis d'educació i sanitat bàsica a la seva comunitat

Consumidors

comprar un paquet de cafè

  • S'informa al grup de transnacional i empresa alternativa del preu del cafè marcat per la Borsa de Nova York (acostuma a oscil·lar entre 1,50 i 3,00 euros el kg). Per a conèixer el preu vigent del cafè es pot visitar la web de International Coffee Organization. El preus del cafè imposats per Borsa actualitzats. El preu donat és cèntims de dòlar per lliura. Per a fer el càlcul del preu del kg, la fòrmula és [ Preu donat per Borsa x 100 ] / 45,36 (donat que 100 lliures són un quintal i un quintal són 45,36 kg).

  • El grup productor del Sud calcula a quin preu vendrà el kg de cafè de la collita (uns 520.000 kg l'any) si la quantitat d'ingressos que necessita per a cobrir costos de producció, alimentar-se i dur els seus fills a l'escola per a les famílies dels 6.500 productors del grup. Surten a uns 80 kg de cafè a vendre per família a l'any.

  • Comença la negociació.

  • Primer és la transnacional qui va a negociar amb el grup de productors i els ofereix el preu marcat per Borsa.  Sota cap concepte pagaran més. Buscaran pagar menys. I si el grup productor es nega, segur que hi haurà un altre grup de productors en una altra zona o país que ho accepti.

  • Si la negociació arriba a la tensió o a punt mort, s'ofereixen les targetes de transformació, donant a conèixer al grup de productors del Sud la possibilitat d'entrar en el sistema de comerç just. S'entreguen les targetes de transformació per a que s'informin dels canvis que s'han de produir..

  • Si el grup de productors del Sud decideix convertir-se en una cooperativa productiva, faran la seva primera assemblea participativa on decidiran quines són les prioritats de la seva comunitat per a les que buscaran fonts d'ingressos (entre les que pot estar la venta de cafè) per a atendre-les.

  • Negociació entre l'empresa d'economia alternativa importadora de comerç just i la cooperativa de productors

  • Els consumidors poden estar presents com a oients a les negociacions, sense perdre de vista que a la vida real, aquesta informació no arriba als ciutadans. Buscar preus de venta de paquets de cafè. Quin cafè creuen que comprarien?

Avaluació:

Com s'ha sentit la transnacional?

Creiem que és just que el preu d'un producte produït per persones al camp el decideixi la Borsa? Qui l'hauria de decidir?

Com s'ha sentit el grup de productors? Hi ha molt canvi entre la primera i la segona negociació? I a nivell organitzatiu, que els sembla la cooperativa participativa?

Com s'ha sentit l'empresa d'economia alternativa? Creu que podrà vendre el cafè a Barcelona al preu que han marcat?

Com s'han sentit els consumidors? Han pogut opinar o intervenir en alguna part del procés? Creuen que estan informats per a decidir conscientment a l'hora d'anar a comprar cafè?

Activitat 4: DESMITIFICANT ELS SUPERMERCATS

Definició: Desmuntar tòpics a través de la reflexió i la informació

Objectius:

- Incitar la reflexió sobre qüestions tan instaurades en la nostra quotidianitat com són els supermercats.

  • Analitzar la influència i el concepte concentració de capital

  • Reflexionar sobre la diferència entre preu d'un producte i la compra que s'acaba fent, la despesa final. Descobrir polítiques de preus i matges comercials.

  • Reflexionar sobre el concepte de varietat de productes: diferenciar entre el producte artesà i la varietat industrial.

  • Descobrir les repercussions mediambientals de les polítiques alimentàries dels supermercats: des del concepte d'aliment kilomètric a la generació de residus pels envasos, passant per la incentivació d'un model agrícola intensiu.

  • Analitzar els efectes dels súpermercats en l'economia local de la població on s'estableix.

  • Reflexionar sobre el concepte llibertat, i contraposar-lo als estudis de mercat.

  • Copsar com un establiment de venta del Nord afecta a les economies i polítiques del Sud.

  • Comparar les reflexions suscitades a com els mitjans de comunicació plantejen aquestes qüestions.

Material:

  • 8 cartulines i rotuladors.

Durada: 1'5 hora

Desenvolupament:

  • El punt de partida són els supermercats. Es comença amb una pluja d'idees col·lectiva sobre què en pensen, quines creuen que són les ventatges i desventatges de comprar en aquest tipus d'establiments. Les diferents aportacions s'aniran apuntant a la pissarra per a que en quedi constància.

  • Lectura de l'article de diari

  • Tot seguit, la classe es divideix en 8 grups

  • Anem a treballar el document "Los mitos de los supermercados". A cada grup se li entrega una cartulina i un text amb un mite:

* Grup 1: Mite 1 Els supermercats no tenen tanta influència i poder com sembla
* Grup 2: Mites 2 i 3 a treballar conjuntament: Els súper són més barats i ajusten molt els seus marges comercials
* Grup 3: Mite 4 Als supermercats hi ha més varietat
* Grup 4: Mite 5 Els supermercats i el medi ambient
* Grup 5: Mite 6 Els supermercats afavoreixen l'economia local
* Grup 6: Mite 7 Els súpers responen a les necessitats del consumidor i ofereixen el que aquest demanda
* Grup 8: Els supermercats i el Sud

  • 20 minuts de treball per grups. Anoten a les cartulines les idees que els apareixen arrel del text. Si consideren que l'enunciat del seu mite no és correcte, al final de la cartulina escriuran una reformulació del mite.

  • Posada en comú dels grups de treball per a que tota l'aula conegui tots els mites i com els han treballat els seus companys.

  • S'afegeix a la posada en comú el recordatori de l'article de diari que han llegit primer. Com relacionen els dos documents?

Avaluació:

Haviem posat mai en dubte un establiment com un supermercat? Creiem que val la pena?

Quin dels mites ens ha impactat més? Hi estem en acord o desacord?

Creiem que la premsa té en compte tots els criteris que hem treballat en grup?



Informació Activitat Article de premsa

 

Los hipermercados venden un poco más barato

Los precios de los alimentos envasados aumentan más de un 4% M. V. G. - Madrid - 30/11/2007

Si un consumidor quiere ahorrar a la hora de hacer la compra de productos básicos de alimentación y droguería -algo muy deseable a tenor de los datos del IPC armonizado conocido ayer- tiene que armarse de paciencia, y peregrinar por los distintos tipos de superficies comerciales. Ningún formato destaca por tener los productos más baratos de forma aplastante. Sólo en el caso de los hipermercados se puede observar alguna ventaja respecto al resto de establecimientos, según los datos del Ministerio de Comercio sobre los productos de gran consumo (frutas y verduras, pescados, carnes, alimentación envasada y droguería).

San Sebastián es la ciudad más cara para los artículos de gran consumo

Para comprar los alimentos envasados y productos de droguería más baratos los consumidores tienen que acudir a los hipermercados. Un resultado lógico dado su mayor tamaño y demanda, lo que les permite mejores condiciones de negociación con los proveedores.

Si el cliente quiere pescado o frutas y verduras más baratas también puede acudir a los hipermercados. Sólo en los supermercados medianos y en el comercio especializado, repectivamente, encontrará estos productos a menor precio.

Éstas son algunas de las conclusiones que se extraen de la encuesta de Niveles de precios de productos de gran consumo que cada seis meses (abril y octubre de cada año) realiza el Ministerio de Comercio. Para elaborarla los responsables del estudio han recogido precios de los productos de mayor consumo en 1.479 establecimientos en toda España en octubre.

La lógica del mayor tamaño y la demanda no se cumple en el caso de los grandes supermercados, que no salen tan bien parados en la encuesta. Comprar frutas o carne en este tipo de establecimientos sale más caro que en cualquier otro.

La variación de los precios analizados refleja las tensión inflacionista que se ha vivido en los últimos meses. Los alimentos envasados han subido en casi todas las superficies por encima del 4%. Este tipo de productos son los que tienen un comportamiento más homogéneo en los precios; también entre los que más se nota el encarecimiento de las materias primas.

El pescado, y las frutas y verduras son los que muestran mayor desigualdad. En el primer caso, los precios llegan a caer un 4% en los grandes supermercados. También bajan en supermercados medianos, hipermercados y el comercio especializado. Una evolución que sorprende por las tensiones inflacionistas de los últimos meses, provocadas en gran parte por el encarecimiento de los alimentos. Difícil resulta encontrar más bajadas de precios. Hay fijarse en la carne que se encuentra en los mercados municipales y las drogerías de los hipermercados.

Hay más unanimidad a la hora de saber en qué zonas resulta más caro hacer la compra. San Sebastián figura en los primeros lugares de la lista de ciudades más caras. La llega a liderar en tres casos: frutas y verduras, carnes y droguería. En el otro extremo se encuentran Córdoba, Jaen, Santander, Coruña y Lugo. Por otro lado, la comisión de Agricultura del Congreso aprobó ayer por unanimidad una proposición no de ley por la que insta al Gobierno a implantar el sistema de "doble etiquetado" en los productos alimenticios. El objetivo sería informar a los consumidores de la diferencia entre el precio de origen y de venta para evidenciar que parte de la subida de precios corresponde a la distribución.

http://www.elpais.com/articulo/economia/hipermercados/venden/poco/barato/elpepueco/20071130elpepieco_4/Tes