| Informació | Activitat | Article de premsa |
|
I SI VULL CONSUMIR RESPONSABLEMENT, COM HO FAIG? El consum conscient i responsable té tres aspectes bàsics interrelacionats. Com ja hem vist, el complex entramat de relacions comercials té conseqüències econòmiques, socials i ecològiques, per la qual cosa aquests tres conceptes estaran sempre presents a l'hora de pensar en un consum responsable. Combinarem el consum ètic i crític, el consum solidari i el consum ecològic. Sembla complicat? No ho és! Anem pas a pas... 1. El consum ètic i crític En
les nostres activitats quotidianes actuem d'acord amb la nostra ètica:
valorem allò que ens sembla bé o malament abans de prendre decisions.
En canvi, quan consumim és habitual prendre les opcions que se'ns presenten
com a més "fàcils": barates, accessibles, de moda... El consum
responsable intenta que allò que potenciem amb el nostre consum no sigui
contradictori amb el que volem potenciar a nivell social.
Veiem que practicar un consum responsable no es tracta simplement d'una elecció entre marques ni només de consumir "verd", sinó d'un replantejament de tota la manera de consumir, de l'estil de vida. De vegades el consum responsable ens durà a escollir opcions que no són les més accessibles al mercat o que no són les més barates, però també arribarem a la conclusió que de fet deixar de comprar moltes coses ens aporta molts avantatges; a la llarga gastarem menys diners.
I detectem que un dels problemes bàsics a l'hora de practicar el consum responsable és la informació. Per una banda hem de buscar i exigir informació sobre les condicions d'el·laboració (ecològiques i socials) dels productes i serveis, d'on provenen (si vénen de molt lluny hem de pensar en la despesa ecològica que comporta el seu transport) i les pràctiques d'actuació de les empreses que intervenen en el procés que porta el producte des de la seva producció a la comercialització. Davant aquest escenari, veiem que el preu no és més que una dada a tenir en compte, no l'element que decanta la nostra elecció. Per altra banda, relacionat amb la informació... observem que la publicitat normalment és més un artilugi de fantasia i manipulació que una font d'informació sobre el producte o servei. Haurem d'aprendre a saber apreciar què hi ha d'artístic, curiós i encegador en els anuncis que ens venen màgics productes i quins d'ells responen a necessitats reals que tenim enlloc de crear-les. Activitats d'aquesta secció: Activitat 1, Activitat 2 2
Consum solidari El
consum solidari es preocupa per les implicacions socials que hi ha rere
un producte, servei o empresa. En
l'actual ordre econòmic internacional globalitzat, al servei dels interessos
dels països rics, les grans empreses tenen a la seva disposició tot el
planeta per a trobar els factors de producció més barats possible. No
es té en compte que la mà d'obra és més barata a costa dels drets laborals,
la salut i la dignitat dels treballadorts i treballadores. El fet que
el preu pagat per productes agrícoles (consumits al Nord i produits al
Sud com el cafè, el cacau, el tè o l'arròs) no permeti a milers de famílies
camperoles productores ni tan sols cobrir els costos (ja ni pensem en
viure dignament o l'accés dels seus fills a l'educació) es contempla com
un resultat de la interacció de les forces del mercat. Les conseqüències negatives d'aquest model no només es pateixen al Sud, també apareixen en la nostra realitat al Nord. Estem assumint com a normalitat condicions laborals cada cop més difícils i drets cada cop més fràgils, la precarietat laboral s'està assentant en el nostre conformisme. Davant
aquesta realitat, el comerç just és una pràctica d'intercanvi econòmic
solidari, que defensa la comercialització de productes dels països empobrits
a través de mecanismes més justos amb les famílies productores del Sud
i més respectuosos amb el medi ambient. Es planteja, doncs, com una alternativa
al comerç convencional que es realitza sobre relacions asimètriques d'intercanvi,
i per això ha d'anar acompanyat necessàriament per la denúncia i la lluita
contra l'injust sistema de comerç internacional. En aquest sentit, el comerç just ha de deixar de concebre's com un acte d'ajut als països pobres. És un acte polític que decididament busca la transformació de les relacions comercials internacionals i un altre model de desenvolupament. I com ja s'ha mencionat anteriorment, ha d'anar acompanyat d'una disminució del consum als països del Nord, que s'ha d'exercir de manera responsable i sostenible, i s'ha de vincular a productes locals, d'economia solidària i agricultura ecològica. www.setem.org Activitat d'aquesta secció: Activitat 3 3. Consum ecològic El
consum ecològic té en compte l'impacte mediambiental del consum en totes
les seves vessants, tota la cadena que porta el producte del campa a la
taula o casa desde la producció, al transport i distribució. Aposta per
l'agricultura ecològica i l'ús d'energies netes i renovables. Es
fomenta l'elecció del comerç petit de proximitat i els mercats que mantenen
el teixit social de pobles i barris, la demanda del reestabliment dels
vincles entre productors i consumidors i la participació en cooperatives
de consum ecològic. Una cooperativa de consum es caracteritza per: la
potenciació d'actuacions sostenibles en tota la cadena de producció, el
manteniment de les relacions personals basades en la solidaritat i la
complementarietat d'interessos en l'acte d'intercanvi comercial i la voluntat
de canviar les dinàmiques de la societat de consum. Segons Global Footprint Network, actualment l'empremta ecològica del planeta és un 23% major del que el planeta podria regenerar. En unes altres paraules, la terra tarda 1 any i dos mesos en regenerar els recursos que consumim en un any. Empremta ecològica mundial: http://www.worldmapper.org/display.php?selected=322 Activitat d'aquesta secció:Activitat 4 |
| Informació | Activitat | Article de premsa |
|
Activitat
1: CONSUMEIXO DES DE QUE M'AIXECO FINS QUE ME'N VAIG A DORMIR: EN SÓC
CONSCIENT? Objectius:
Durada:
treball previ a casa. A l'aula, 1 hora Desenvolupament:
Més
informació a: Avaluació:
Activitat 2: ALGUNA MARCA POT OFERIR MÉS QUE NADAL?
Objectius:
Materials:
Durada:
30 minuts Desenvolupament:
És
el regal millor per anar embolicat en un paper del Corte Inglés? L'anunci està centrat en un paper de regal, trobem que sigui un dels elements principals del Nadal? És sostenible? Què en pensem de reutilitzar papers de regal en bon estat per a estalviar paper?
Avaluació:
Activitat 3: NEGOCIEM LA DIGNITAT? Definició: Joc de Rol simplificat sobre Comerç Just Objectius:
Materials: Targes
amb els objectius de cada grup Durada: 2 hores Desenvolupament:
Avaluació: Com s'ha sentit la transnacional? Creiem que és just que el preu d'un producte produït per persones al camp el decideixi la Borsa? Qui l'hauria de decidir? Com s'ha sentit el grup de productors? Hi ha molt canvi entre la primera i la segona negociació? I a nivell organitzatiu, que els sembla la cooperativa participativa? Com s'ha sentit l'empresa d'economia alternativa? Creu que podrà vendre el cafè a Barcelona al preu que han marcat? Com s'han sentit els consumidors? Han pogut opinar o intervenir en alguna part del procés? Creuen que estan informats per a decidir conscientment a l'hora d'anar a comprar cafè? Activitat 4: DESMITIFICANT ELS SUPERMERCATS Definició: Desmuntar tòpics a través de la reflexió i la informació Objectius: - Incitar la reflexió sobre qüestions tan instaurades en la nostra quotidianitat com són els supermercats.
Material:
Durada: 1'5 hora Desenvolupament:
Avaluació: Haviem posat mai en dubte un establiment com un supermercat? Creiem que val la pena? Quin dels mites ens ha impactat més? Hi estem en acord o desacord? Creiem que la premsa té en compte tots els criteris que hem treballat en grup? |
| Informació | Activitat | Article de premsa |
|
Los hipermercados venden un poco más barato Los precios de los alimentos envasados aumentan más de un 4% M. V. G. - Madrid - 30/11/2007 Si un consumidor quiere ahorrar a la hora de hacer la compra de productos básicos de alimentación y droguería -algo muy deseable a tenor de los datos del IPC armonizado conocido ayer- tiene que armarse de paciencia, y peregrinar por los distintos tipos de superficies comerciales. Ningún formato destaca por tener los productos más baratos de forma aplastante. Sólo en el caso de los hipermercados se puede observar alguna ventaja respecto al resto de establecimientos, según los datos del Ministerio de Comercio sobre los productos de gran consumo (frutas y verduras, pescados, carnes, alimentación envasada y droguería). San Sebastián es la ciudad más cara para los artículos de gran consumo Para comprar los alimentos envasados y productos de droguería más baratos los consumidores tienen que acudir a los hipermercados. Un resultado lógico dado su mayor tamaño y demanda, lo que les permite mejores condiciones de negociación con los proveedores. Si el cliente quiere pescado o frutas y verduras más baratas también puede acudir a los hipermercados. Sólo en los supermercados medianos y en el comercio especializado, repectivamente, encontrará estos productos a menor precio. Éstas son algunas de las conclusiones que se extraen de la encuesta de Niveles de precios de productos de gran consumo que cada seis meses (abril y octubre de cada año) realiza el Ministerio de Comercio. Para elaborarla los responsables del estudio han recogido precios de los productos de mayor consumo en 1.479 establecimientos en toda España en octubre. La lógica del mayor tamaño y la demanda no se cumple en el caso de los grandes supermercados, que no salen tan bien parados en la encuesta. Comprar frutas o carne en este tipo de establecimientos sale más caro que en cualquier otro. La variación de los precios analizados refleja las tensión inflacionista que se ha vivido en los últimos meses. Los alimentos envasados han subido en casi todas las superficies por encima del 4%. Este tipo de productos son los que tienen un comportamiento más homogéneo en los precios; también entre los que más se nota el encarecimiento de las materias primas. El pescado, y las frutas y verduras son los que muestran mayor desigualdad. En el primer caso, los precios llegan a caer un 4% en los grandes supermercados. También bajan en supermercados medianos, hipermercados y el comercio especializado. Una evolución que sorprende por las tensiones inflacionistas de los últimos meses, provocadas en gran parte por el encarecimiento de los alimentos. Difícil resulta encontrar más bajadas de precios. Hay fijarse en la carne que se encuentra en los mercados municipales y las drogerías de los hipermercados. Hay más unanimidad a la hora de saber en qué zonas resulta más caro hacer la compra. San Sebastián figura en los primeros lugares de la lista de ciudades más caras. La llega a liderar en tres casos: frutas y verduras, carnes y droguería. En el otro extremo se encuentran Córdoba, Jaen, Santander, Coruña y Lugo. Por otro lado, la comisión de Agricultura del Congreso aprobó ayer por unanimidad una proposición no de ley por la que insta al Gobierno a implantar el sistema de "doble etiquetado" en los productos alimenticios. El objetivo sería informar a los consumidores de la diferencia entre el precio de origen y de venta para evidenciar que parte de la subida de precios corresponde a la distribución. |