INTRODUCCIÓ
Durant l'estiu de 2006 l'arribada a les Canàries d'embarcacions
amb persones procedents del continent África va donar lloc al que es
va anomenar/descriure com "la crisi dels cayucos", pel col·lapse
que va representar per al govern, la Creu Roja i per la pròpia llei
d'estrangeria. No era la primera vegada que es donava una situació
semblant, i tal com van les coses tot fa pensar que tampoc serà l'última.
L'actualitat informativa al voltant de la immigració
no es redueix de cap manera a aquest període, sinó que ha estat
notícia durant els darrers quinze anys durant els quals l'Estat Espanyol
ha esdevingut un punt de destinació d'emigrants d'altres continents.
A través dels mitjans primer vam saber de les pasteres, després
del salt de la tanca de Ceuta i Melilla i més tard dels cayucos. Un
ventall d'estratègies que malgrat la progressiva duresa de la política
d'estrangeria europea han permès fer realitat el somni d'aquestes persones
d'arribar a Europa per millorar les seves condicions de vida.
La mateixa motivació tenien el mig milió de
persones procedents de tot l'Estat Espanyol que van anar a treballar a França
o Alemanya a finals dels anys 60, i la de qualsevol emigrant del món
en qualsevol època. De fet, es fa del tot necessari reconèixer
la migració com un recurs que al llarg de la història de la
humanitat ha posat de manifest i ha reajustat les desigualtats existents al
món des del punt de vista econòmic, polític i social.
Que els joves coneguin que al segle XIX 29 milions de persones
del continent europeu van emigrar a les Amèriques a "fer fortuna",
de la magnitud dels desplaçaments de milions de persones arran de la
II Guerra Mundial; o sense anar tant lluny, que sàpiguen que a la dècada
dels anys 60 i 70 van emigrar a Catalunya un milió i mig de persones
de la resta de l'Estat Espanyol, que actualment hi ha un milió i mig
d'espanyols que viuen arreu del món com a emigrants, i que més
de la meitat de la població actual de Catalunya prové de l'emigració
interna, permetria relativitzar la manera com els mitjans descriuen l'arribada
de 200 immigrants a Canàries qualificant-la d'"allau" o d'"invasió".
Si a més els joves revisessin la història familiar
en la majoria dels cassos trobarien algun avantpassat que va emigrar, i això
probablement els faria percebre la immigració des de referents propers
més entenedors i amb una actitud més responsable davant els
nous moviments migratoris. Es tractaria d'entendre que qualsevol persona,
com en un determinat moment li podia haver passat al seu avi, pot esdevenir
un emigrant per motius diversos i no per això hauria de ser estigmatitzada
al país d'arribada.
El coneixement d'aquests fets i molts d'altres que formen
part de la nostra memòria migratòria col.lectiva esdevé
una base històrica que probablement contribuiria a relatitvitzar la
manera com es presenta avui dia la immigració, com si es tractés
d'un fenomen relativament recent. De fet, el que és nou són
les fronteres i el reforçament de les lleis d'estrangeria, i no que
les persones emigrin. En aquest sentit, només es pot justificar la
novetat del fet migratori actual aïllant-la del passat i del context
que l'ha motivada. I és precisament aquest el plantejament de l'actualitat
informativa.
La immigració esdevé una realitat noticiable
pel fet d'encaixar en els criteris que converteixen un fet en notícia
quan respon a la proximitat, l'actualitat, la repercussió, el conflicte
i l'emoció que pugui generar en l'audiència. Des d'aquests paràmetres
la representació mediàtica de la immigració està
impregnada de conflictivitat, dramatisme i alerta. La majoria d'estudis al
respecte posen de manifest el plantejament i el caràcter deshumanitzat
de les notícies sobre immigració que, coincidint amb les polítiques
d'estrangeria, es presenten en clau de xifres i no de persones, en clau d'interessos
econòmics i no d'aportacions al país. Aquesta coincidència
no és casual ja que la majoria de fonts amb les que es construeixen
les notícies sobre immigració provenen de les institucions,
i per tant reflecteixen sobretot els seus interessos i no d'altres.
Els mitjans aborden la immigració amb un doble tractament
informatiu, d'una banda criminalitzador i de l'altra victimitzador, i coincideixen
en la manca d'espai per a veus directes que parlin des de la vivència
i/o de canals que contrarestin aquesta visió hegemònica del
tema sovint estereotipada. El repte seria que els mitjans reflectissin la
visió dels protagonistes, de les persones immigrades que encara que
parlin altres llengües, creguin en altres déus i tinguin trets
físics diferents als nostres són iguals a nosaltres perquè
tots som éssers humans.
EL PAPER DELS MITJANS MAJORITARIS
A aquestes alçades ningú no qüestiona
el pes i per tant la influència dels mitjans majoritaris en la nostra
configuració de la realitat. Considerant que es tracta d'empreses amb
interessos econòmics i ideològics, el seu producte pot contribuir
a construir o a reforçar un imaginari social de la immigració
i una agenda de temes de preocupació social, que si bé no hauria
de ser l'única possible sí que és la predominant, tenint
en compte que el que la majoria de persones coneixen de la immigració
ho coneixen a través dels mitjans.
El gran nombre de mitjans existents però no és
sinònim de pluralisme, ja que la progressiva monopolització
d'aquest sector condueix a la homogeneïtzació de continguts en
prioritzar els aspectes comercials sobre la responsabilitat social atribuïda
al periodisme. Tot això fa que sigui molt difícil prendre una
consciència crítica davant els mitjans, i els joves no en són
una excepció. Més aviat al contrari, ja que segons alguns estudis
la majoria de joves catalans passen gairebé tres hores davant la televisió
cada dia, i precisament no per més temps de contacte amb els mitjans
adquireixen més habilitats per decodificar o relativitzar el discurs
mediàtic.
Un cop reconegut el pes que els mitjans poden exercir en
l'audiència i per tant en la societat cal matisar que, si bé
la gent sol pensar sobre allò que li diuen els mitjans això
no implica necessàriament que pensi el que aquests li diuen. Des d'aquest
plantejament s'obren camins per contrarestar o si més no minimitzar
la influència del discurs mediàtic entorn a la immigració.
No es tracta de deixar els mitjans de comunicació de banda, que no
seria gens realista tenint en compte la presència que tenen en la vida
dels joves d'avui dia, sinó de posar filtres al que diuen i per tant
a la seva influència.
OBJECTIUS GENERALS DELS MATERIALS
Els materials que us presentem pretenen fer conscients als
joves de la manera com es construeix el discurs informatiu majoritari sobre
la immigració, entès com una re-presentació més
d'una realitat complexa. Aquest propòsit es planteja des d'una doble
estratègia de reflexió-acció. La proposta parteix de
l'anàlisi de notícies habituals sobre el tema per fer palès
el tipus de discurs construït i les seves limitacions, i proposa recursos
per ampliar i contrastar la informació i el coneixement del fenomen,
com ara testimonis de primera mà, mitjans de comunicació sorgits
de la immigració, i estratègies de lluita dels mateixos immigrats
i de la societat civil.
En el fons es pretén que els joves comencin a relativitzar
tant el que els hi arriba dels mitjans com el seu propi punt de vista en relació
a la immigració, per tal d'adquirir un pensament i una actitud crítica
respecte a aquest tema o a qualsevol altre del seu interès, ja que
els mecanismes emprats pels mitjans solen ser els mateixos.
Aquest repte planteja la necessitat de proveir-los d'eines
per fer-los més crítics davant els mitjans i menys conformes
amb qualsevol discurs hegemònic. I aquestes eines es basen sobretot
en l'obertura d'espais que facilitin la reflexió col.lectiva i l'adquisició
de recursos (el que s'anomena educació en comunicació) que hem
recollit a través de les activitats que proposem.
El professorat de
secundària, que sovint planteja al necessitat de treballar amb l'alumnat
el consum de mitjans, ha de tenir en compte que uns objectius tant ambiciosos
com els que proposem en aquests materials no es poden aconseguir d'un dia per
l'altre, sinó amb un plantejament de procés a desenvolupar de
manera conscient i continuada. Per això cal entendre'ls com una proposta
reflexiva i d'actuació basada en el coneixement i l'aplicació
de recursos que afavoreixin un pensament crític en l'alumnat. En aquest
sentit, les activitats que presentem serien uns primers passos guiats per deixar
que els joves segueixin el seu propi camí.