Un resum introductori
L'Afganistan es trobava en una situació molt problemàtica abans de l'11 de setembre del 2001. Més de 20 anys de guerra, contra els soviètics i civil, (vegeu cronologia) havien deixat uns 1,5 milions de morts, 1 milió de desplaçats a l'interior del país, més de 3,6 milions de refugiats (2 al Paquistan, 1,5 a l'Iran) i al voltant d'1 milió d'amputats per culpa de les mines, de les quals tot el país n'és farcit: per exemple, els voltants de Kandahar, un oasi tradicionalment conreat amb l'ajut d'un complicat sistema de regatge i un dels escassos territoris veritablement fèrtils del país, han estat minats intensivament i han esdevingut gairebé inútils.
La sequera que pateixen de fa quatre anys i les sancions de l'ONU (1999 i 2000) han acabat d'agreujar la situació, que ha convertit la població civil en dependent de l'ajut exterior, indispensable per a la seva simple sobrevivència. De fet, els mujahiddin afganesos van obtenir unes donacions extraordinàries durant l'època del seu enfrontament als soviètics. Però, després de la derrota de l'URSS i el seu esfondrament, ni nordamericans ni saudians se'n van recordar d'ajudar a reconstruir el país que havien contribuït a destruir.
L'extremisme dels taliban, que es va convertir en protagonista mediàtic arran de la destrossa dels budes de Bamiyan a començaments del 2000, ha fet oblidar que l'Afganistan té un passat històric riquíssim com a conseqüència de la seva qualitat de lloc de pas i cruïlla de camins. Ha estat envaït i ocupat per successius imperis i, igual com al segle XIX va fer el paper de "tap" entre els imperis rús i britànic, en segles anteriors havia estat escenari de les topades entre perses i turcs. De fet, només va poder esdevenir Estat quan uns i altres li van deixar l'espai lliure.
També pel que fa a religions ha estat ben variat: va acollir l'antic zoroastrisme, el maniqueïsme i el primer budisme abans d'ésser islamitzat. De tot plegat n'han quedat unes restes arqueològiques i unes deixes culturals que, fins ara, ens resulten desconegudes: vam saber que existien els "budes" de Bamiyan quan els taliban els van destrossar.
La seva localització en una cruïlla de camins li va permetre de fer un paper important a la vella Ruta de la seda i, a hores d'ara, ocupa un lloc preeminent en la ruta de la droga i en la del petroli (vegeu mapes).
El fet que un país tan necessitat de pau i d'acord per a poder sortir de les seves greus dificultats hagi estat triat com a objectiu bèl.lic pels Estats Units s'explica pel fet que havia acollit Ossama Ben Laden. I també perquè, un cop acabada l'operació anti-Ben Laden, ofereix notables avantatges geopolítics que l'única superpotència existent no voldrà menystenir.
Algunes informacions adients per al cas que tractem
Dades bàsiques
|
Ètnies i llengües
- Paixtos: viuen a l'Est i el Sud del país; són uns
6,5 milions; molt aferrats a les tradicions guerreres; han governat el país
al llarg dels darrers dos segles, cosa que han aprofitat per a apropiar-se
de les millors terres; els taliban pertanyen a aquesta ètnia; parlen
el paixto, que pertany a la família persa; també hi ha paixtos
al Paquistan
- Tadjics: viuen al Nordest i a l'Oest, i a Kabul; són uns
4 milions; parlen el dari; també n'hi ha al Tadjiquistan
- Hazares: viuen al centre; són al voltant de 1,4 milions;
parlen el dari; amb trets mongoloïdes, se'ls suposa descendents dels
nòmades mongols instal.lats al país al segle XIII; tractats
com a pàries pels paixtos, els van sotmetre durant el segle XVIII
i els van desposseir de les millors terres; no hi ha hazares fora de l'Afganistan;
constitueixen una comunitat molt sòlida i molt aferrada al seu xiïsme
- Uzbecs: viuen a l'Oest i al Nord; són uns 1,3 milions; parlen turc; també n'hi ha a l'Uzbequistan.
- Aimacs: viuen a les muntanyes de la vora d'Herat; són uns
750.000; parlen el dari, són molt semblants als tadjics
- Balutxis: viuen al Sud del país; n'hi ha uns 300.000; els
balutxis també viuen a l'Iran i al Paquistan
- Nuristanis: viuen al Nordest de Kabul; són uns 100.000;
parlen una llengua indo-irània molt arcaica; tradicionalment havien
practicat la seva pròpia religió, però a finals del
segle XIX els paixtos els van islamitzar a la força.
NOTA IMPORTANT: Les xifres que us presentem no són sinó estimacions aproximatives, que, de més a més, daten, en molts casos, d'abans de la invasió soviètica o, com a molt, dels anys vuitantes.
Cronologia sumària dels temps recents
| 1921 | obtenció de la plena sobirania, després de dècades de situació de dependència envers la Gran Bretanya |
| 1973 | proclamació de la República; el rei Zahir Xà marxa a l'exili |
| 1975 | els dirigents islamistes del país -Hekmatyar, Rabbani, Massud- s'exilien al Paquistan |
| 1978 | l'oficialitat prosoviètica
s'empara del poder |
| 1979 | la nit de Nadal les
tropes soviètiques envaeixen el país. Hi instauren un règim
comunista que presidirà Babrak Karmal. Inici de la guerra contra
els soviètics; els combatents o mujahiddin els recolzen els Estats
Units, Paquistan, Aràbia Saudita i Xina |
| 1986 | Mohamed Najibul.là substitueix Karmal |
| 1986 | inici de la retirada soviètica, que mostra tant la incapacitat de l'URSS per a guanyar la guerra com l'opció del president Gorbatxev per abandonar polítiques exteriors intervencionistes |
| 1989 | el febrer es completa la retirada soviètica |
| 1992-1996 | els mujahiddin es disputen el domini sobre el país i la seva capital, que és bombardejada; el mapa polític es converteix en un mosaic de trencadissa, els capitostos fan la llei als seus dominis respectius |
| 1995 | l'empresa UNOCAL, recolzada pels Estats Units, projecta un oleoducte entre Turcmenistan i Paquistan, passant per l'Afganistan |
| 1996 |
el setembre, els taliban, recolzats per Paquistan, ocupen Kabul, després d'haver pres bona part del país. La guerra civil segueix amb fortuna diversa fins la campanya militar nordamericana. Aquest mateix any, Ben Laden s'havia instal.lat a l'Afganistan |
| 1998 | l'agost, els taliban conquereixen Mazar-e-Xarif, darrera ciutat important en mans dels mujahiddin. El mateix mes, els EEUU bombardegen camps d'entrenament de Ben Laden en represàlia pels atemptats de Kenya i Tanzània |
| 1999 | el 6 de juliol, l'ONU sanciona l'Afganistan a demanda dels EEUU, amb la finalitat d'obtenir-ne l'expulsió de Ben Laden |
| 2000 | el 19 de desembre l'ONU prescriu noves sancions a l'Afganistan |
| 2001 | el 9 de setembre, assassinat de Massud, el cabdill dels mujahiddin amb més probabilitats de dirigir una futura alternativa als taliban. El 7 d'octubre s'inicia la campanya militar nordamericana contra els taliban i Al Qaeda. |
Qui són, els taliban?
Taliban és el plural
de taleb, que significa estudiant de religió musulmana. Els taliban
com a grup polític disposat a prendre el poder a l'Afganistan varen
comparèixer el 1994. Els podríem definir com a moviment fonamentalista
d'ètnia paixto. Procedeixen de les madrasses instal.lades al Paquistan,
que havien acollit i educat durant anys els joves refugiats afganesos. Són
partidaris de la versió armada de la djihad.
Els taliban van rebre un fort recolzament paquistanès perquè
van semblar capaços de garantir unes condicions d'ordre mínimes
que permetrien de fer negocis a travès del país sense tèmer
d'ésser contínuament assaltats per qualsevol dels nombrosos
caps de guerra que fins aleshores se'n repartien el control. I, a més
a més, eren propers al Paquistan tant des del punt de vista ètnic
(al Paquistan hi ha uns 12 milions de paixtos, molt influents a l'exèrcit)
com religiós (pel fet d'haver seguit la línia de la secta deobandi,
molt estesa al país). Tenir un govern aliat a l'Afganistan es considera
molt útil, atès que els països veïns de Paquistan,
especialment l'Índia, li són hostils. La companyia petrolera
nordamericana UNOCAL i la seva sòcia de l'Aràbia Saudita Delta
també els van finançar, amb l'objectiu que facilitessin els
seus projectes (vegeu epígraf següent).
Vistos des d'Occident, els taliban ens han fet una impressió força
negativa: pel seu tracte a les dones, per les seves tendències gens
favorables a la cultura, a la llibertat d'expressió i, fins i tot,
la seva prohibició de tota mena d'entreteniments en nom del predomini
absolut de la religió. Però una bona part de la població,
cansada de la guerra entre faccions, de la inseguretat i la corrupció
pròpies dels grups armats no els van pas rebre malament. Fins i tot
a Kabul, en un primer temps, els van agrair que aturessin el bombardeigs intermitents
que havien fet milers de morts i enrunat la ciutat.
Els taliban, fidels a les tradicions deobandis, només es van ocupar
de la moral, del comerç i de la guerra. Les institucions clàssiques
de l'Estat contemporani, l'administració, la burocràcia i les
relacions internacionals no van merèixer la seva atenció. En
els darrers anys, la corrupció també els havia abastat. I Ahmed
Rashid afirma que "ha estat el poble, i no només els bombardeigs"
qui ha foragitat els taliban:
"Els taliban van acabar amb el concepte de govern. Bloquejaven l'ajut
internacional. Eren incapaços de superar la crisi econòmica.
Després de 4 anys de sequera, ja no podien alimentar la gent. Els occidentals
no s'adonaven de com eren odiats. Així que hi ha hagut l'ocasió,
els mateixos paixtos i els altres han protagonitzat una revolta popular i
els han foragitat. Sense aquesta ruptura, els americans no haguéssin
pas tingut tant d'èxit".
Font: El País, 28-XII-2001
Algunes qüestions relacionades amb els recursos petrolers
A l'Afganistan no hi ha
petroli ni quantitats gaire atractives de gas, però el seu territori
resulta interessant com a lloc de pas per a extreure el petroli i el gas dels
jaciments de les repúbliques ex-soviètiques de l'Àsia
central (vegeu mapa). D'ençà de l'esberlament
de l'URSS, els Estats Units han tingut una política de suport a la
independència d'aquestes repúbliques, hi han fet inversions
i pretenen la construcció d'oleoductes i gasoductes que permetin acostar
als mercats mundials els recursos d'aquests països sense passar per Rússia
ni per Iran.
Els Estats Units, a banda de protegir els interessos d'empreses concretes
-com la UNOCAL, de què ja s'ha parlat i que va negociar sense èxit
amb els taliban durant anys- té un objectiu més estratègic,
consistent en minvar la seva tradicional dependència del petroli de
la regió del Golf Pèrsic, i més concretament de l'Aràbia
Saudita. Michael KLARE afirma que aquest dependència és inevitable
perquè cap altra regió del món no té unes reserves
tan elevades (el 25% del total mundial), i que l'única solució
-molt llunyana- fóra que els EEUU reduïssin la seva dependència
econòmica envers el petroli.
Si l'Afganistan es pacifica -condició indispensable per a construir
i aprofitar oleoductes i gasoductes- el país podrà reprendre
la seva funció tradicional d'escala o etapa en una nova ruta que ara,
probablement, ja no serà de la seda.
Fonts:
Le Monde; Gilles DORRONSORO (2001); Gilles KEPEL (2001); Michael KLARE: "The
Geopolitics of War", The Nation, 5-XI-2001, www.thenation.com;
Ahmed RASHID (2001); Jean et André SELLIER: Atlas des peuples d'Orient.
Moyen Orient, Caucase, Asie centrale. Paris, La Découverte, 1993
següent