Els atemptats terroristes de
l'11 de setembre del 2001

 

La qualificació dels fets

En els moments immediatament posteriors als atemptats, el president GW. Bush va qualificar-los d'acte de guerra. Poc després, el president francès Jacques Chirac el va corregir en públic bo i establint que es tractava d'actes de terrorisme.
El cas és que molts comentaristes -incloent-hi juristes especialitzats- es decanten per parlar d'actes de guerra o, inclús, per trobar que els fets a què ens referim són inclassificables com a conseqüència de la seva novetat. També s'ha començat a parlar d'"hiperterrorisme".

Aquí ens decantem per qualificar-los d'atemptats terroristes i diferenciar-los de la guerra. Per a la qual cosa definirem i comentarem tots dos conceptes.

Quina diferència hi ha entre terrorisme i guerra?

• Terrorisme: La definició clàssica xinesa diu que terrorisme és matar-ne un per tal d'espantar-ne mil. O, si es vol dir de manera més extensa, el terrorisme és el conjunt d'activitats violentes o d'amenaça de violència adreçades a escampar el terror en una població determinada per tal de poder-ne extreure avantatges polítics.
  
  És força habitual de considerar que el terrorisme és una manera de fer pròpia de guerrilles revolucionàries, una "arma dels pobres" o, en general, d'actors polítics tan febles que se senten incapaços d'acarar-se al seu adversari. Però tant Noam CHOMSKY (www.pangea.org/) com Michael WALZER (2001) ens adverteixen que l'ús del terrorisme no és gens privatiu de moviments rebels sinó que els Estats poderosos i les seves forces armades el fan servir a bastament, ja sigui com a part d'una guerra o bé de manera independent.
  
  Finalment, David P. BARASH i Charles P. WEBEL (www.tni.org/) ens suggereixen que escrivim "terrorisme" i "terrorista" amb cometes, perquè sempre hi pot haver algú que consideri que aquells que nosaltres qualifiquem de terroristes no són sinó combatents per la llibertat. Dit d'una altra manera, que la qualificació acostuma a dependre de la posició del qualificador, tal com mostra el cas dels enfrontaments entre israelians i palestins ("terroristes suïcides"/ "combatents per la independència de Palestina" contra "Estat terrorista"/"defensor de l'existència d'Israel", etc.).
  
  
• Guerra: La podríem definir com a violència col.lectiva, organitzada i exercida mútuament per entitats polítiques amb un mínim de continuïtat temporal (John VASQUEZ, 2000).
  
  En el cas que comentem, la violència ha estat perfectament organitzada però no ha estat col.lectiva ni mútuament exercida; i, pel que fa a la continuïtat temporal, és difícil de trobar-n'hi: l'anterior atemptat contra les Torres Bessones és del 1993. Des d'aleshores, es poden inventariar alguns altres atemptats, contra instal.lacions nordamericanes en d'altres països.

Els objectius dels terroristes

Segons Ignacio RAMONET (Le Monde diplomatique, desembre 2001), se'n podríen distingir tres:

• les destrosses materials, que no eren el més important, atès que, si la intenció hagués estat aquesta, haurien pogut fer-ne molta més en una central nuclear o un pantà;
  
  
• l'impacte simbòlic: van triar els símbols del poder econòmic -les Torres Bessones-, del militar -el Pentàgon-, i del polític -la Casa Blanca, que no va arribar a ésser atacada-;
  
  
• el xoc mediàtic: Ossama Ben Laden és, a hores d'ara, la persona més cèlebre del planeta i ha pogut comunicar el seu missatge a tothom, a banda de fer mostrar de manera repetida la seva obra.
  Es tracta, per tant, d'actors que coneixen a fons el món de la tecnologia més avançada i perfectament integrat en allò que en diem "mundialització" o "globalització".

Ara bé, a més a més d'enviar un missatge als Estats Units, els terroristes "globals" n'envien un altre al seu país d'origen, l'Aràbia Saudita. Michael KLARE considera que aquest és l'objectiu bàsic dels atemptats: desestabilitzar el règim saudià per tal de poder-hi posar un altre tipus de sistema de govern, independent dels Estats Units i proper als principis islamistes.

Qui és Ossama Ben Laden?

Diu Gilles KEPEL (2001, pàgs. 499-513) que Ben Laden ja era l'"enemic públic número 1" dels Estats Units molt abans de l'11 de setembre del 2001. Se li havien dedicat molts textos de premsa i programes de televisió, mentre en llocs com Paquistan les seves fotografies es venien com si fós un sant.

Breu cronologia del personatge

Nascut el 1957 a l'Aràbia Saudita, fill de mestre d'obres que va fer fortuna en treballar per a la família reial. Coneixia de la vora personalitats importants de tot el món islàmic. Va estudiar enginyeria; la seva formació religiosa va comptar amb dos professors procedents de l'àmbit dels Germans Musulmans (grup islamista sorgit a Egipte) Després del 1979 va viatjar a Peshawar (Paquistan); aplegà diners per a la causa islamista antisoviètica amb l'ajut de la CIA nordamericana i els serveis secrets paquistanesos (vegeu cronologia de la Història de l'Afganistan) 1982: es trasllada a l'Afganistan per a contribuir al combat dels mujhiddin antisoviètics amb gran infrastructura d'obres públiques: maquinària de construcció per a instal.lar camps d'entrenament i perforar grutes 1984: Altra volta a Peshawar, hi atrau i organitza milers de voluntaris islamistes per a combatre a l'Afganistan 1986: Estableix els seus propis camps d'entrenament a l'Afgansitan 1988: Crea una base de dades informatitzada amb els combatents islamistes que passen pels seus camps i, a l'entorn del fitxer, hi munta una estructura organitzativa que es dirà "Al-Qaida" (és a dir, "La Base" de dades) 1989: A l'Aràbia Saudita li retiren el passaport en malfiar-se de les seves intencions 1990: Esdevé hostil a la dinastia saudita quan el rei Fahd demana ajut a les tropes nordamericanes per tal de protegir el país de l'amenaça d'Iraq (que acaba d'envair Kuwait) 1992: Fuig a Paquistan, Afganistan i Sudan. Època de trencament radical amb el sistema saudí i els Estats Units. Denuncia l'operació nordamericana d'intervenció a Somàlia anomenada "Restore Hope", i antics combatents islamistes col.laboren en la mort de 18 soldats nordamericans a Somàlia l'octubre de 1993. 1994: Se li retira la nacionalitat saudiana 1996: Expulsat de Sudan per pressions nordamericanes, es refugia a l'Afganistan. Els sudanesos el volien lliurar als Estats Units, però ni els nordamericans ni els àrabs no se'n volen fer càrrec. Se li atribueix un atemptat contra un camp de soldats nordamericans a l'Aràbia S. (Khobar), que no reivindica 1998: Crea el Front Islàmic Internacional contra Jueus i Croats. El 7 d'agost -aniversari de l'arribada de les tropes nordamericanes a territori àrab- tenen lloc dues explosions simultànies a les ambaixades nordamericanes de Nairobi i Dar-es-Salaam (Kenya i Tanzània). La represàlia nordamericana són els bombardeigs d'una fàbrica de Khartum i d'un camp d'entrenament d'Afganistan. Se li posa preu: 5 milions de $. Al Paquistan, molta gent li té adoració 1997-1998: obté la jurisdicció sobre els combatents àrabs que viuen a l'Afganistan i els reuneix en camps d'entrenament.

Alguns conceptes útils entorn de l'islam

Islam: Religió monoteïsta fundada per Mohamad el segle VII de la nostra era. El seu llibre sagrat és l'Alcorà. Els seus fidels -anomenats musulmans- es divideixen en dues branques: una de majoritària, la sunnita, i una de minoritària, la xiïta. Islàmic/a: Persona o cosa relacionada amb la religió de l'islam. No té cap mena d'acepció política. Islamista: Grup polític que adreça les seves activitats a establir un govern islàmic, que es guiï en la seva actuació i que imposi unes lleis basades en l'islam. N'hi ha de tipus molt diferents, des dels més moderats fins als més radicals i partidaris de la lluita armada. Djihad: Habitualment traduït com a "guerra santa", aquest terme designa, més aviat, qualsevol esforç fet en favor de l'islam, ja sigui caritatiu, intel.lectual o militar. De manera que la interpretació del terme depèn del context i també de la ideologia dels qui l'empren. Fonamentalista: Olivier ROY explica que els seguidors d'aquesta tendència dins de l'islam preconitzen el retorn als textos sagrats, la recerca de les seves veritables essències més enllà de les interpretacions que se n'han fet al llarg del temps. Constitueix, per tant, una mena de reformisme i no pas d'immobilisme, malgrat la idea que normalment se'n té. Madrassa: Escola religiosa islàmica de nivell superior. De l'elemental se'n diu maktab.

Un tombant històric?

Malgrat el poc temps que ha passat d'ençà dels atemptats, molts analistes ja han gosat interpreta-ne les implicacions a llarg termini.

Segons Noam CHOMSKY, el món ja no serà el mateix després dels atemptats de l'11 de setembre del 2001. Les raons en són dues. La primera és que aquests atacs han provocat la major pèrdua en vides humanes de la Història fora de temps de guerra i en un espai de temps tan breu; la segona raó és que aquesta ha esta la primara vegada, des de l'incendi de Washington de 1814, que el territori nordamericà ha patit un atac. La novetat és que l'atac ha canviat de direcció, atès que, durant tots aquests anys, els Estats Units havien dut a terme una bona munió d'atacs importants contra d'altres països però el seu propi territori havia quedat estalvi de tota reciprocitat.

Pel que fa als europeus, s'han sentit tan estemordits -diu Chomsky- perquè mai no havien patit altre atac greu que no procedís d'ells mateixos; els països no europeus que ells havien agredit o envaït mai no s'hi havien tornat per mitjà d'un atac contra les metròpolis: ni Algèria no ha atacat mai França, ni el Congo, Bèlgica, etc. Ara s'adonen que la reciprocitat és possible.

De la seva banda, l'IISS (International Institute of Strategic Studies, de Londres, (www.iiss.org/) considera que s'ha obert una "nova era estratègica" en què tot es veurà afectat per la presència del nou "enemic invisible", des de l'evolució dels exèrcits fins a les aliances que establiran els països. L'IISS preveu que la implicació dels EEUU i dels seus aliats en la política mundial serà tan intensa com durant la Guerra Freda, però que la derrota de l'adversari serà més difícil que no pas la de l'URSS. També preveu l'increment de les tendències unilateralistes dels EEUU (vegeu apartat 2) i del conservadorisme.

Alguns aspectes relativament positius (per a segons qui) d'uns esdeveniments indiscutiblement negatius (per a la gran majoria)

No es poden menystenir alguns aspectes derivats dels atemptats que poden afectar de manera positiva alguns actors polítics i econòmics:

• Noves oportunitats per als Estats Units de tenir presència en regions com ara l'Àsia Central (vegeu apartat 4);
  
  
• Possibilitat de justificar un amplíssim programa d'ajut estatal al ram armamentístic de l'economia nordamericana;
  
  
• Increment de la popularitat del president GW. Bush, malgrat la seva reconeguda inèpcia en qüestions de política exterior.

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

• Per a treballar el concepte de terrorisme -complicat per tal com és carregat de merescudes acepcions negatives-, podeu seleccionar fets objectivament qualificables de terroristes, és a dir, que impliquin morts indiscriminades de persones innocents i duts a terme amb intencions polítiques. Passeu-los a l'alumnat en sèrie i sense aclarir qui en són els actors per tal de poder valorar-los amb independència d'aquesta informació, que donareu en acabats els comentaris i comparacions pertinents. Desgraciadament, la Història en dóna moltes mostres. Als llibres de Noam CHOMSKY, i a les seves aportacions a la Xarxa (www.zmag.org, per exemple) hi trobareu força material sense gaire esforç de recerca.
  
  
• Aplegueu testimonis de persones admiradores de Ben Laden o, potser, haureu de concloure que la pluralitat informativa no dóna per a conéixer aquest afer tan bàsic. La tesi de la tasca proposada és la següent: cap mort no és justificada i menys si és indiscriminada, però bé s'ha d'entendre el perquè de les actuacions dels terroristes (que per als seus partidaris potser no s'haurien de dir així, etc.). L'objectiu és elaborar una llista tan llarga com sigui possible dels motius pels que Ben Laden pot arribar a tenir tants partidaris com ens diu Robert FISK, per exemple.
  

anterior

índex

següent