Una guerra tecnològica i secreta

Objectius de la campanya

Les autoritats nordamericanes van explicar que pretenien la destrucció de l'organització Al Qaeda i l'eliminació del règim dels taliban que l'havia acollit en el seu territori. També van expressar repetidament l'objectiu de "matar tants taliban com fos possible" i preferir-los "morts abans que presoners". Tot plegat calia aconseguir-ho amb "zero baixes pròpies".

Desenvolupament de les operacions

Les tasques bèl.liques es van dividir entre tres actors diferents i complementaris:

• Els bombardeigs massius i sostinguts els han protagonitzat els avions nordamericans.
  
  
• La localització i identificació d'objectius a bombardejar s'ha atribuït a les forces especials dels Estats Units ("marines", Delta Force,...). Aquestes tropes, complementades per unitats gairebé simbòliques de britànics i de turcs, es van fer més nombroses a partir del moment en què l'adversari va quedar neutralitzat i, per tant, les condicions eren menys perilloses.
  
  
• De la "neteja i ocupació del terreny", és a dir, de l'enfrontament en terra i cara a cara amb l'adversari, se n'han ocupat els combatents afganesos pertanyents a les múltiples unitats de l'Aliança del Nord/ Front Unit. Aquestes tropes autòctones han estat aconsellades, organitzades i proveïdes de material pels EEUU. També van rebre una aportació importantíssima de Rússia: 40 carros de combat (o tancs) T-55 modernitzats.
  
  
• Les bases de les operacions han estat situades en països veïns. Turquia (aliat tradicional i membre de l'OTAN) i Uzbequistan (una "amistat" nova) han compensat la menor disponibilitat de Paquistan i la nul.la d'Aràbia Saudita, aliats d'antic), que no es podien comprometre a fons davant una opinió pública gens favorable a la guerra nordamericana. Els portaavions ancorats a la mar Índica i l'illa de Diego Garcia també han fet el paper de base aèria.
  
  
• Els objectius dels bombardeigs han estat:
  

• Les intal.lacions militars dels adversaris: dipòsits d'armes, camps d'Al-Qaeda, i qualsevol indret, poblat o no, que se suposés que podia acollir forces enemigues.
  
  
• Dipòsits de combustible, instal.lacions de producció elèctrica, les escasses instal.lacions industrials existents.

Mitjans utilitzats

Segons Jacques ISNARD (Le Monde, 20-XII-2001), la innovació principal d'aquesta guerra ha estat la combinació de materials ja antics amb els mitjans de captació d'informació més recents i amb les municions de precisió. Tot plegat ha permès un augment molt gran en l'eficàcia del poder aeri, atès que, com a promig, només han calgut dues bombes per a atènyer un objectiu (a la Guerra del Golf del 1991 en calien 10).

De tota manera, aquestes innovacions han hagut de menester les iniciatives dels combatents afganesos en terra, habituats al terreny i als enfrontaments armats d'ençà d'anys -i acostumats a l'ús de les armes per tradició cultural-. Sense la seva actuació, les "zero baixes pròpies" i l'efectivitat de les operacions no haurien estat les mateixes. Un capità de "marines" nordamericans va reconèixer que el telèfon de Hamid Karzai -combatent afganès i ara cap del govern provisional- havia estat l'eina més útil de la guerra.

Pel que fa a l'aviació, s'han usat, entre d'altres, els següents aparells:

• B-52, amb 47 anys de vida i una vella història de bombarder estratègic carregat d'armes nuclears -recordeu la pel.lícula de KUBRICK Doctor Strangelove o ¿Teléfono rojo? Volamos hacia Moscú-. Ara, molt millorat, ha estat convertit en avió adient per a combat de prop i pot rebre informació sobre objectius acabats de decidir. Juntament amb el B-1, el B-52 s'han encarregat del 10% de les missions, però han llançat fins al 70% del tonatge general de les municions.
  
  
• Els F-15 i F-18, en canvi, han tingut missions més selectives: identifiquen els túnels i grutes on s'amaguen els taliban tot fent servir els seus sistemes de detecció tèrmica.
  
  
• L'AC-130 o "canonera volant", s'anomena així pel fet que és farcit de canons, metralladores de cadència ràpida i de llançacoets. També llança bombes "Daisy Cutter" ("Tallamargarides"), que despullen la terra de vegetació.
  
  
• Però l'estrella dels aparells aeris són els "drons" o avions-espies sense tripulació, especialment els del tipus "Predator", que vola a 7.000 mts. i se'l guia des de centenars de qms. lluny. Proporciona imatges tant de nit com de dia, descobreix objectius camuflats, escolta i pot fer d'enllaç enre diferents unitats en acció, etc.

Pel que fa a les municions, ja hem vist que ha estat bàsic el paper de les municions guiades per sistemes de "posicionament". Les dades per a saber on és l'objectiu s'obtenen des de terra a partir d'un comandament que transmet les coordinades a la tripulació de l'avió que les ha de llançar. També tenen interès les municions com la GBU-28, capaces de perforar i travessar gruixos de 6 metres i esclatar després, adients per a l'atac contra posicions subterrànies.

Especialment importants per les seves conseqüències de cara al futur són les anomenades bombes de raïm -o de gotim, de fet- ("cluster bombs"), que funcionen com una mena de nines russes: en ser disparades, s'obren per deixar anar unes 200 sub-municions que al seu torn en deixen anar moltes més. D'aquesta forma s'escampen per sobre de superfícies molt amples abans d'esclatar. El problema afegit és que moltes no acaben d'esclatar i queden a terra a punt per a fer-ho si reben una pressió suficient. Dit en altres paraules, actuen com si fóssin mines antipersonal o antivehicles. Segons l'organització Halo Trust, especialitzada en desminatge, les forces nordamericanes n'haurien pogut llançar unes 600

(Le Monde, 27-XII-2001).

Cronologia elemental de la campanya "antiterrorista" de l'Afganistan

Octubre 2001

5: 1.000 soldats d'infanteria dels EEUU arriben a l'Uzbequistan
7: inici dels bombardeigs dels EEUU contra bases d'Al-Qaeda i ciutats (Kabul, Kandahar,...). També llencen ajut alimentari amb instruccions escrites en llengües incomprensibles per als seus destinataris. El mateix dia, Al Jazira emet un video d'Ossama Ben Laden en què es felicita pels atemptats de l'11 de setembre anterior
9: 4 afganesos que treballaven per a l'ONU són morts per error
10: inici de l'ús de bombes de forta penetració
16: un magatzem de l'ONU afectat pels bombarders
17: primers bombardeigs d'un front (una línia de forces estable i no una ciutat o un objectiu aïllat), al Nord de Kabul
19: dos morts nordamericans per error
20: primers combats amb presència de soldats nordamericans en terra. Fracassen en atrapar el mul.là Omar
23: el Pentàgon admet diferents errors, que han provocat més de 150 morts a Herat i prop de Kandahar
26: tres magatzems de la Creu Roja bombardejats
28: 13 morts civils a Kabul

Novembre 2001

1: Turquia anuncia la seva tramesa de tropes a l'Afganistan
3: Al Jazira emet un altre video de Ben Laden
4: intensificació dels bombardeigs. Els taliban reben reforços des del Paquistan
9: l'Aliança del Nord prèn Mazar-e-Xarif. Ben Laden amenaça amb la guerra química i nuclear
11: 3 periodistes occidentals morts per bandits
12: presa d'Herat
13: presa de Kabul
19: assassinat de 4 periodistes més
23: primer pont aeri del Programa d'Alimentació Mundial de l'ONU des del setembre (havia estat interromput per ordre dels Estats Units)
25: cau Kunduz. Motí a la presó de Qalae-Janghi, prop de Mazar-e-Xarif: uns 450 morts
26:650 "marines" es despleguen a l'entorn de Kandahar, que encara no ha caigut
27: inici de la conferència de Bonn, que reuneix protagonistes polítics per parlar del futur de l'Afganistan

Desembre 2001

4: inici de l'ofensiva de Tora Bora
5: signatura de l'acord de Bonn. 3 nordamericans i 5 aliats afganesos morts per error
6: rendició dels taliban de Kandahar negociada amb els seus adversaris afganesos
7: el president G.W. Bush proclama la "victòria de la batalla de la civilització". Els bombardeigs, però, no s'aturen, malgrat que alguns membres del govern provisional de l'Afganistan ho hagin demanat
27: darrer video, fins ara, de Ben Laden

Gener 2002

2: arriben a Kabul els primers membres de la força de pau internacional. Ni el mul.là Omar ni Ossama Ben Laden han estat trobats.
27: desembarquen a Kabul els primers membres de la força internacional de pau.

Els resultats de la guerra vistos del cantó nordamericà

Els EEUU han mostrat una reacció satisfeta pels resultats d'aquesta primera fase de la guerra antiterrorista, encara que, de moment, ni Ban Laden ni Omar no s'han deixat agafar.

El Pentàgon considera que de la campanya se'n dedueix un missatge clar per a determinats països:

"Allò que els ha passat als taliban et pot passar a tu".

Font: El País, 24-XI-2001

mentre el Washington Post afirma:

"Ningú no pot fer allò que nosaltres hem fet a l'Afganistan"

Font: www.courrierinternational.com, 18-XII-2001.

Les seves baixes han estat insignificants, encara que n'han reconegudes menys que no pas n'han tingut: el Institute For War and Peace Reporting comunicava el 7 de desembre del 2001 que el seu corresponsal a l'Uzbequistan havia comprovat l'arribada diària de 4 o 5 helicòpters amb entre 10 i 15 baixes nordamericanes, molts dels quals semblaven morts. També afirmava que durant el motí de la presó de prop de Mazar-e-Xarif hi havia hagut força morts nordamericans, perquè s'havia tractat "d'una veritable batalla" (www.iwpr.net). La seva superioritat tecnològica s'ha manifestat com a indiscutible i la victòria, almenys pel que fa a l'expulsió del poder dels taliban, s'ha aconseguit de manera ràpida (el contrari hauria semblat inconcebible, vista la comparació de forces). Però l'anunci de Seymour HERSH (vegeu punt 2) sembla encertat i, tal com constata el veterà periodista britànic Robert FISK, la "guerra de les paraules" ja és perduda per a Occident als països del Pròxim Orient: els àrabs s'han escoltat Ben Laden quan ha dit que Occident aplica una doble moral en aquesta part del món i hi actua amb arrogància:

"(...) Ciutadans àrabs, generalment poc disposats a identificar-se quan els seus punts de vista divergeixen dels del seu govern, parlen ara de forma oberta del seu enuig. "Diuen que el seu objectiu és Ben Laden", em va dir Samar al-Naji a Jordània. "Després ataquen gent innocent a l'Afganistan, que no té res a veure amb el terrorisme. Ataquen musulmans mentre ignoren les actuacions d'Israel, l'Estat terrorista que destrueix cases palestines i assassina dones i criatures". El senyor Al-Naji no és sinó un empleat de banca de 29 anys i no és precisament un entès en política (...).

En països que han patit a la seva pell un "terrorisme" que ha produït sofriment i mort molt superiors als crims contra la humanitat de Nova York i Washington, el llenguatge que fa servir el president Bush senzillament els enrabia.

"Estic fart de sentir "terrorisme, terrorisme, terrorisme" em va dir a crits un important constructor libanès. "Quan vosaltres teniu enemics són "terroristes" o "bojos" o "dimonis". Quan els tenim nosaltres ens demaneu que hi fem acords. Vosaltres teniu Ben Laden. Nosaltres tenim Sharon, que és amic vostre i amb qui el president Bush hi encaixa la mà".

Molts libanesos creuen que el primer ministre israelià, Ariel Sharon, s'ha de processar com a criminal de guerra pel seu paper a la massacre dels camps palestins de Sabra i Xatila el 1982, a la qual 1.800 civils -gairebé la meitat de les víctimes assassinades als Estats Units l'11 de setembre- van ser assassinats durant tres dies per la milícia cristiana aliada d'Israel, mentre l'exèrcit israelià observava des del perímetre del camp de refugiats".

Robert FISK: "A l'Orient Mitjà, Bush i Blair ja han perdut la guerra de les paraules". The Independent, 10-X-2001, dins www.zmag.org.

I un advertiment al país més poderòs del món: un periodista del Washington Post es va sentir a dir a l'hospital de Quetta (Paquistan) per un combatent taleb ferit:
"Us penseu que ho controleu tot, al món, però Al.là és per damunt de vosaltres".

Font: Le Monde, 17-XII-2001.

Els resultats de la guerra vistos del cantó afganès

Moltes persones han estat contentes de la desaparició del règim dels taliban i tenen esperances en el govern provisional, encara que la gent ha fet saber que li agradaria la fi dels bombardeigs. Però, de moment, la situació general del país no sembla massa afortunada. A la situació prèvia a la intervenció nordamericana -que ja ha estat descrita al punt 3- s'hi afegeixen algunes noves calamitats.

• Pel que fa a les víctimes de la guerra, no se n'han donat dades, ni referides als civils ni tampoc als combatents. Tal com han denunciat nombrosos periodistes i organitzacions de drets humans -com ara Amnistia Internacional-, aquesta ha estat una guerra sense informació (vegeu punt 5) i de les xifres de què parlem ningú sembla que se n'hagi ocupat oficialment, encara que s'han fet recerques de tipus privat. El professor Marc W. HEROLD ha calculat, només fins al 23 de novembre del 2001, un mínim de 3.006 morts de civils afganesos com a resultat dels bombardeigs (www.9-11peace.org). Aquest càlcul procedeix de contrastar nombroses fonts fiables entre les quals mai no n'hi ha cap d'oficial nordamericana. Atès que, a hores d'ara (6-I-2001) els bombardeigs encara no s'han acabat, la xifra deurà pujar molt més, almenys si tenim en compte indicis com els següents:
  

• Entre 1 i 5 de desembre, a Tora Bora, més de 80 civils morts i 50 de ferits, i aquests només són els que s'han sabut.
  
  Font: Metges sense fronteres Bèlgica.
  
  
• 20-XII-2001: bombardeig d'un comboi de cotxes que transportaven dignataris paixtos a la presa de possessió del govern de Hamid Karzai. Uns 65 morts, incloent-hi pagesos de la rodalia.
  
  Font: Le Monde, 29-XII-2001.
  
  
• 30-XII-2001: 100 morts a Janat Gul i 92 a la regió de Patkia per bombardeig. L'explicació oficial nordamericana atribueix la culpa a l'enemic "que es posa civils a la vora".
  
  Font: El País, 1-I-2002.

• Contràriament a les convencions de guerra vigents, els presoners de guerra pateixen un "calvari" (Le Monde, 28-XII-2001) a les presons: mal alimentats, amuntegats en cel.les glaçades, sense tractament mèdic per a ferits i malalts, sovint transportats en contenidors i asfixiats com a resultat. Se sap d'una quantitat indeterminada de presos que, simplement, han "desaparegut". També es té constància de morts sense judici -és a dir, assassinats-.
  
  
• Quant als proveïments d'aliments, abans que comencés la intervenció dels EEUU i per la seva indicació hi va haver un tall en els subministraments de les agències humanitàries -que, com ja hem dit, eren indispensables per a la supervivència de la població-. Posteriorment es van prosseguir, però són insuficients (El País, 15-XII-2001), i no s'ha fet gaire perquè les carreteres siguin segures, que és la condició indispensable per a la circulació dels combois. Els EEUU han ajornat tot el possible l'arribada de tropes de pau estrangeres per tal de no tenir testimonis de la seva actuació. (Cynthia PETERS, 5-XII-2001, www.zmag.org).
  Segons la FAO (agència de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura), la guerra ha impedit la sembra de tardor; al país ja no hi queden ni fruiterars ni boscos, i els sistemes de rec són completament destruïts (comunicat de 23 de novembre, 2001, www.fao.org).
  
  
• De manera gens sorprenent, doncs, la població afganesa segueix fugint dels seus llocs de residència i augmenta la xifra de refugiats (especialment a Paquistan) i desplaçats, alhora que també molta gent havia decidit de tornar al seu país en veure el canvi polític degut a la victòria de nordamericans i mujahiddin. Pel que fa a aquesta darrera tendència, l'ACNUR (l'agència de l'ONU per a la població refugiada) declarava no tenir dades suficients. L'ACNUR constatava el dia 3 de gener d'enguany (www.unhcr.org) que uns 3.000 afganesos s'amuntegaven a la terra de ningú propera al pas fronterer de Chaman. Molts venien de Spin Boldak, on ja hi havia desenes de milers de desplaçats, i explicaven que la sequera els havia deixat sense recursos per a sobreviure. Però els qui venien del Nordest (Kunduz) i Oest (Herat), fugien per por a les bombes, que ja hi havien fet molts morts civils.
  
  La premsa -que no parla gaire d'aquests temes- ens ha notificat, però, que al camp de desplaçats de Malakh, a l'Oest d'Herat, hi ha unes 350.000 persones, de les quals en moren unes 100 per dia de fam i de fred. L'ajut no hi arriba en quantitat suficient. En aquest camp, una dona li va dir al fotògraf del Guardian de Londres:
  
  "Vostè nomès fa fotos. No és pas aqui per ajudar. No podem pas menjar fotos. Ens morim. Hem de menester menjar i medicines".
  Font: www.zmag.org, 5-I-2002.
  
  Cherif BASSIOUNI calculava, al Chicago Tribune del 30 de desembre, en un article titulat "Beware patriotism when it seeks to take away Rights" (és a dir: "Guarda't del patriotisme quan vol eliminar drets"), que la guerra havia fet moure entre 1 i 2 milions de persones.
  
  
• Quant a les destrosses materials convé recordar els efectes de les bombes de raïm, que se sumaran als milions de mines contrapersonal prèvies; la quantitat de cases destruïdes -moltes eren fetes de tovot (fang i palla)-, i la desaparició o els danys rebuts per la deficient infrastructura existent: conduccions d'aigua, electricitat, carreteres, indústria, etc.

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

• Un balanç amb els resultats obtinguts a la guerra pels nordamericans i els afganesos pot ésser el punt de partida per a comentar l'adequació de la guerra com a mètode per a resoldre (o bé crear) problemes. En resum: qui hi guanya què? qui hi perd què? Per tal de disposar de la perspectiva adient s'ha de jugar amb la informació sobre la situació d'Afganistan el setembre del 2001. La pregunta següent podria ser: Quina altra cosa s'hi podria haver fet que no fós bombardejar un país com aquest? (Vegeu punt 6)
  

anterior

índex

següent