- La guerra ha estat invisible en la major part del seu transcurs. Diu Seymour
Hersh (entrevista citada) -que bé deu saber de què parla-
que se'n pot saber més des de Washington que no pas des del terreny
de combat: poquíssimes imatges d'operacions bèl.liques han
estat autoritzades; les úniques dades que facilita el Pentàgon,
diuen els periodistes que consisteixen en llargues restelleres de xifres
sense confirmar i de sigles estrambòtiques d'armes à la mode
(Ramón LOBO a El País, 20-XII-2001); les imatges dels
comandos nordamericans són gairebé invisibles, tret d'algunes
de molt afavoridores en "pose" de genets.
"Cobrir la guerra de l'Afganistan és com descriure un gat negre en una habitació a les fosques" per manca d'accès, pel perill de la situació i per la poca experiència del país, diu John MOODY, de la Fox (Le Monde, 30-XI-2001).
- La cadena de TV qatarí
Al Jazira ha estat criticada intensivament per les autoritats nordamericanes
i Colin Powell, l'ex-general secretari d'Estat (és a dir, ministre
d'Afers exteriors) dels EEUU, l'ha acusada d'"incitació a l'antiamericanisme",
la qual cosa és especialment significativa si ens fixem que es tracta
de l'única cadena televisiva de la regió del Pròxim
Orient que segueix estrictament els criteris professionals reclamats per
Occident, és a dir, la llibertat d'expressió.
Les seves instal.lacions a Kabul van ser bombardejades per un projectil guiat (és a dir, que l'impacte no va ser gens casual) que les va encertar de ple el 12-XI-2001.
- La gran majoria de
les emissores de TV dels EEUU han adoptat allò que se'n diu una "perspectiva
patriòtica" a l'hora d'informar sobre la guerra. Conseqüència:
l'objectivitat s'ha esbravat. Un exemple: O. Ben Laden no és "un
terrorista àrab" sinó "una bossa d'escombraries"
o bé "un monstre sanguinari"; els taliban són, en
el millor dels casos, "soldats diabòlics" (El País,
6-XII-2001). Le Monde parla d' "informació controlada"
i "autocensura" (30-XI-2001).
- Els missatges de Ben
Laden, tramesos a travès d'Al Jazira, han estat censurats pels mitjans
de comunicació nordamericans.
- La majoria de les televisions
dels EEUU s'han estimat més de repetir fins a l'infinit les imatges
de les Torres Bessones que no pas de passar reportatges sobre la societat
afganesa.
- El tracte rebut per
la població civil afganesa, especialment pel que fa a víctimes
dels bombardeigs i a persones obligades a marxar de casa seva, contrasta
amb el que va rebre la població civil de Kosovo a l'època
de la intervenció de l'OTAN contra Sèrbia i Montenegro la
primavera del 1999. En aquella ocasió, les xifres de les víctimes
de la violència de Milòsevic -el nostre enemic- es repetien
fins a l'infinit. Ara, les xifres que es referirien a les "nostres"
víctimes ni tan sols existeixen.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
- Qui estigui lliure de culpa, que engegui el primer roc: feu una recerca
a la premsa, les tertúlies radiofòniques i els telenotícies
per tal de recollir els qualificatius amb que afavoreixen no només
els membres d'ETA sinó també dels simples partits nacionalistes
democràtics. Els comentaris i discussions posteriors a l'organització
de la informació recollida poden ser de gran interès per a
tractar un conflicte que ens afecta a nosaltres i que, desfortunadament,
no mereix gaire estudi a les aules.
- Podeu recórrer
a les hemeroteques o a les videoteques de les cadenes televisives per tal
de comprovar quin tractament varen rebre les víctimes civils de la
guerra de Kosovo (repressió massiva de Milòsevic més
intervenció de l'OTAN contra Sèrbia i Montenegro) de 1999.
La comparació amb el tractament de les víctimes actuals també
pot ser molt productiu sobre la fiabilitat dels mitjans de comunicació
massius.
següent