D'entrada, és ABSOLUTAMENT RECOMANABLE que llegiu la carta de John Paul LEDERACH anomenada "The Challenge of Terror: A Traveling Essay" ("El desafiament del terror: un assaig de viatge"), que trobareu traduïda en aquest mateix lloc de la Xarxa.
També us proposem que examineu les propostes del GRIP de Brussel.les, redactades a finals de setembre del 2001 (www.ib.be/grip), que es poden reduir als titulars següents, encabits dins el marc general de "Una resposta per a un canvi durador a llarg termini":- Una política voluntària de resolució i prevenció
de conflictes
- Una política de seguretat col.lectiva
- Una política exterior basada en el recolzament a la democràcia, el respecte dels drets humans i la cultura de pau
- Una política
de reducció de les desigualtats Nord/Sud.
Igualment, el GRIP recomana accions no pas de represàlia, sinó de prevenció de la repetició dels atemptats; l'engegada del Tribunal Penal Internacional; la millora del dispositiu jurídic internacional i la institució d'una agència de lluita contra el terrorisme; la lluita contra el finançament de les xarxes terroristes i el tràfic d'armes; la millora de les convencions sobre armes químiques i biològiques; l'ampliació de la cooperació amb els països àrabs i musulmans i l'engegada d'un procés de resolució pacífica del conflicte israelo-palestí; l'organització d'una política i d'instruments de prevenció de conflictes i l'increment de l'ajut als països en desenvolupament.
Podeu trobar propostes alternatives a la guerra procedents d'organitzacions per als DH, com Amnistia Internacional, que reclama el recurs a la justícia internacional (www.ai.org), o de grups pacifistes, com Transcend, que dirigeix Johan GALTUNG (www.transcend.org).
I, si tornem al simple seny, se'ns poden acudir alguns criteris bàsics per a encarar un afer tan greu i complicat com aquest:- Per començar -i es tracta del tant esmentat argument d'Hipòcrates-:
per a guarir un mal no es pot trobar un remei que afegeixi més mal
al que ja ha estat fet; i encara menys si les víctimes han d'ésser
civils.
- La revenja unilateral és renyida amb la justícia i és
més aviat pròpia de societats sense aparells polítics
elaborats. Els seus resultats poden ser satisfactoris per a molta gent però
no asseguren que l'afer no es pugui convertir en un cercle viciòs
de revenja i contra-revenja.
- No s'ha de fer res que fomenti els motius que hi ha hagut per a engegar
els atacs que ja han tingut lloc, sinó de fer alguna cosa que neutralitzi
o, com a mínim, apaivagui, aquests motius -que, com diu JP LEDERACH,
s'han d'analitzar acuradament-.
- No es pot esperar disposar de seguretat a base de multiplicar fins a l'infinit
l'equipament militar. La seguretat basada en la sofisticació militar
no sembla gaire efectiva, tal com l'experiència ha mostrat. Els adversaris
imprevistos troben, en les nostres societats extremament tecnificades i
complexes, milers de forats per a vulnerar-les.
- No es pot defensar la democràcia i les llibertats a base de reduir-les totes dues.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
- El tema de les alternatives a la guerra és molt important. Un cop
es té el balanç de resultats de la campanya militar, presentada
pels EEUU com a única possibilitat de "fer pagar" l'enorme
crim de l'11 de setembre i com a primera fase d'una guerra de llarga durada
contra el terrorisme, convé veure qui s'hagués beneficiat
i en què si s'haguéssin posat en solfa d'altres iniciatives.
De manera que ara és l'hora d'analitzar les possibilitats alternatives
oferides i extreure'n els eventuals resultats. La comparació amb
el balanç fet sobre els resultats de la guerra tanca, no cal dir,
la proposta de treball.
següent