Endinsar-nos en l'imaginari occidental d'Àfrica Negra pot resultar gairebé més complexa que fer-ho en la seva geografia o la seva història des d'un punt de vista acadèmic i formatiu. Aquest subcontinent esdevé, encara en els nostres dies, font de tòpics sobre la natura de l'ésser humà i la societat i receptacle de nombroses projeccions dels ideals i temors del món occidental.
El coneixement d'aquestes imatges és de gran interès alhora d'acostar la realitat de la vida i la migració subsahariana als i les alumnes de secundària. Aquest quadern pel professorat, a més d'aportar elements per a la realització de les activitats incloses al quadern de l'alumne i d'ampliar-lo amb noves propostes de reflexió i treball, pretén donar suport a l'anàlisi de la construcció de la concepció de l'Àfrica Negra entre l'alumnat de secundària.
Per tal d'assolir aquests objectius, oferim, a més, una gran quantitat de referències documentals, amb la intenció que la diversitat de recursos i punts de vista ajudin a conformar una vivència més propera a la complexitat social i cultural d'Àfrica Negra.

Iniciem el nostre recorregut preguntant-nos sobre la composició de la societat negrefricana, per tal d'evitar generalitzacions i oblits històrics, davant l'evidència d'una majoria negre. Aquest fet pot fer obviar, per exemple, la influència del món àrab en gran part del territori al Sud del Magrib.

• Parar atenció en l'existència d'una comunitat hindú important (també present en la actualitat al llarg de la costa Est, expulsada d'Uganda sota el poder segregacionista del dictador Iddi Amin Dada...) pot ser una forma d'introduir el concepte de diversitat dins mateix d'una gran àrea geogràfica i, a primera vista, cultural.
  La figura del Mahadma Gandhi, estudiant de dret que es revolta contra el govern de l'Apartheid incitant la gent a cremar els passis identificatoris que regulaven els moviments de la població no blanca, dóna peu a una reflexió sobre la magnitud dels esdeveniments polítics a lÀfrica Negra.
• Comencem a familiaritzar-nos amb el mapa físic i polític d'Àfrica. Probablement, l'alumnat no reconeixerà tots els noms dels 48 països subsaharians i els situarà amb dificultat. L'exercici sobre l'Illa de Madagascar incita una reflexió sobre aquest desconeixement; alhora, ens introdueix en el concepte de moviment de població o migratori, com a fenomen antiquíssim, en aquest cas des de l'Àsia.
• Podem aprofundir en aquest concepte, tot relacionant-lo amb el de poblament colonial, quan parlem de la composició social de Sudàfrica i Zimbabwe. Si es vol aprofundir en la colonització holandesa i britànica del Sud d'Àfrica, a l'apartat 2.1. es proposa la recerca de totes les llengües oficials sudafricanes des del 1994. D'altra banda, es pot fer ènfasi en el procés de reconciliació social viscut en aquest país des d'aquella data, amb la derogació oficial de l'Apartheid. Pel cas de Zimbabwe, es proposa un "roll-playing" a l'apartat 4.1.

Si fem uns quants números, comprovarem que la xifra de 650 milions d'habitants ens situa en un subcontinent de baixa densitat demogràfica (Àfrica ocupa aproximadament el 20% de la superfície total del Món i representa una mica menys del 10% de la població mundial ), tot i que amb un creixement ràpid, però amb una alta mortalitat. Això sí, es dóna una alta densitat en determinades capitals i, sobretot, en els seus suburbis.

• L'exemple de Lagos és un dels més clars, si no el més, de l'actual dinàmica de població subsahariana, caracteritzada per l'èxode rural, amb la consegüent desintegració de determinades xarxes de parentiu i de redistribució econòmica, pilars de la vida al camp africà, i l'aglomeració a les ciutats, amb pocs serveis i males infrastructures.
• Els "vidon-ville" o barris de llauna dels suburbis de Dakar són una de les conseqüències d'aquest èxode, alhora que una demostració de l'alta capacitat regenaradora de molts grups socials subsaharians, fins i tot en les pitjors condicions per l'assentament. En aquests grans arravals, les xarxes socials es restitueixen i donen lloc a noves aliances familiars i migratòries (en aquest sentit ha escrit l'antropòleg Rafael Crespo el seu article "Les cultures dels immigrants: la religió i la tradició de l'Àfrica Subsahariana com a factor d'adaptació", a Societats pluriculturals i educació: la interculturalitat com a resposta, Ed. Ajuntament de Girona/ Universitat de Girona, Col. 12 d'Humanitats).

La riquesa natural del subcontinent és potser una de les seves característiques amb major divulgació als mitjans de comunicació, principalment pel que fa a una fauna específica i a la seva realitat crítica, gairebé en el llindar de l'extinció.

• La majoria dels documentals televisius han estat enregistrats a les reserves naturals de Kenya (Masai Mara, Amboseli, Samburu) i Tanzània ( Serengueti, Ngorongoro). Al número 16 (segona època) de la revista de viatges "ALTAÏR", podeu trobar diversos articles sobre la riquesa natural d'aquestes reserves que han estat escrits tenint en compte el context històrico-polític de la regió.

Un exercici interessant podria ser l'anàlisi d'un d'aquests documentals, en el qual es fes palesa la diferenciació de rols de blancs i negres en la cura de la natura, la jerarquia interna dins les reserves, el to del discurs envers les poblacions autòctones (un cas emblemàtic de marginació en territori ancestral és el del poble Masai), el tipus de sistema d'explotació del medi natural, els interessos que defensa i que el sostenen, etc...

Acostar-nos a l'Àfrica Negra vol dir fer-nos sensibles a una societat molt complexe, adequar la nostra mirada a una realitat amb poca càrrega de sentit dins la nostra quotidianitat, ja que gairebé mai ocupa un espai en la premsa o la televisió i, quan ho fa, és sempre amb un rerafons o un judici negatiu. Els mitjans de comunicació de masses ens han ofert durant molts anys una lectura simplista del perquè de la degradació d'un continent sencer, buit de causalitats històriques i d'anàlisis econòmics, del qual resulta una concepció estàtica de la societat subsahariana: sempre hi ha sequera, sempre hi ha fam, sempre hi ha guerres, sempre hi ha malalties, sempre hi ha maltractaments als infants i a les dones.

• Abans de continuar endavant en aquest recorregut, resulta profitós fer un primer sondeig de què és el que els alumnes saben sobre l'Àfrica Negra a través dels mitjans de comunicació. Si es vol aprofundir en el tema, al llarg del curs, es pot fer una mena de recull d'imatges i textos en premsa i T.V. i realitzar-ne una revisió crítica col.lectiva.

Pàgina següent