1.5 Estats actuals: quin mapa!

• Una representació muda de la projecció Peters del planisferi africà pot ser de gran utilitat per a distingir amb claredat les fronteres naturals de les artificials i copsar l'abast dels estats gegantins, després d'haver localitzat cada país.

• Les conseqüències principals de la divisió del continent són les següents (algunes ja han estat citades i raonades):

1. Aparició del concepte de frontera administrativa, amb totes les seves regulacions i sancions, superant el de frontera social i l'autoritat que aquesta conferia als pobles.
2. Divisió de comunitats culturalment afins, amb formes de vida i llengües comuns i lligams de parentiu o econòmics forts.
3. Trencament de xarxes i rutes comercials i ramaderes i imposició de formes de vida sedentària a comunitats tradicionalment nòmades.
4. Convivència forçada de comunitats històricament antagòniques, amb formes de vida i interessos col.lectius molt diferents.
5. Imposició del poder de minories privilegiades per la metròpoli sobre majories desarrelades.
6. Aparició de "governs titella" de les potències i de lluites per un poder no legitimat per institucions tradicionals, ara desprestigiades, (p.ex.: l'autoritat dels anciants, la casa de la paraula, el consell de savis) i amb la consegüent ruptura generacional.

• Lesotho i Swazilàndia són aquests dos petits països amb un estatut de sobirania molt diferent al de la Sudàfrica que els encabia en el moment de la seva formació.
  El cas de Lesotho és el d'una mena de "Mònaco africà", un paradís fiscal per a les fortunes de l'Apartheid (amb negocis d'atzar, oci i productes vedats a la població negra, com l'alcohol), només al seu abast i al dels estrangers simpatitzants amb el règim. Constituïa una mena de tub d'escapament moral i financer de les rigideses del sistema segregacionista.
  Swazilàndia és una mena de concessió del règim a una monarquia amb rei i família reial, però sense poder real, per al manteniment de la "pau ètnica". El cas contrari és el del Kwa-Zulu-Natal, absorbit coma un Estat més, però amb una antiga trajectòria nacionalista pan-zulú, amb el líder del Inkatha Party, Buthelezi, al davant. El seu poder de convocatòria popular i movilització de masses era una amenaça pel règim, que no podia permetre's la seva autonomia.

• El darrer Estat constituït a l'Àfrica és el d'Eritrea, amb un intent de govern de representació ètnica que alimenta moltes expectatives, com a nou model polític africà.

• Libèria és el nom d'un Estat simbòlic, sorgit el mateix any en què es crea l'O.N.U., amb la intenció de retornar una pàtria als descendents dels esclaus negres que volguessin retornar a lÀfrica. El control nordamericà sobre la zona ha estat permanent (el nom de la capital és Monrovia!!) i avui en dia, juntament amb Sierra Leone, és un dels països amb un nivell d'enfrontament bèl.lic més elevat.

Aquest capítol pot tancar-se amb una reflexió sobre els conceptes de sobirania i d'ingerència, si han estat treballats prèviament al voltant de la construcció dels models de l'Europa de les Nacions i l'Europa de les Regions, o del concepte de Nou Ordre Mundial.

Pàgina anterior Pàgina següent