Formes de vida postcolonials
- El control social, com també va ser-ho a l'Europa de la Revol.lució
Industrial, esdevingué un mecanisme perfecte d'augment de la productivitat.
Els treballadors eren separats de les seves famílies i deportats a
conques mineres llunyanes a la seva terra d'òrigen; aquesta va ser
una de les formes de desactivar el moviment de reivindicació zulú,
tot desmembrant els lligams de cohesió clànica i familiar.
- Treballar a preu fet és una tècnica molt extesa en el sector
del monocultiu, amb un preu establert, no per hora o jornada, sinó
per quantitat de producte plantat, recollit, netejat o emmagatzemat. Això
perllonga les jornades laborals diàries, amb el consegüent deteriorament
de la vida familiar i social dels treballadors/es. El desgast físic
n'és també una conseqüència, així com l'aparició
de rivalitats i disputes laborals a causa del rendiment que, tot sovint, beneficien
els propietaris.
- La convivència de models sanitaris és una realitat ben present
a l'Africa subsahariana. Tot sovint, la medicina moderna occidental no dóna
el suport moral i social necessari pel guariment del malalt i els fàrmacs
resulten cars; per la seva banda, la medecina tradicional africana no té
èxit davant certes malalties importants i no pot garantir tractaments
definitius, com en el cas de determinades operacions quirúrgiques.
El rol d'autoritat espiritual i social dels bruixots i les guaridores, però,
és fonamental per l'estabilitat de les societats (cal recordar que,
tot sovint, aquest és un rol compartit pel cos sanitari en la societat
occidental, com a suport no només a la salut física, sinó
també mental i social).
- Són molts els africanistes que neguen l'existència d'un sol
model de desenvolupament econòmic per a tots els pobles subsaharians.
Els darrers informes de Nacions Unides, però, parlen d'un augment de
l'anomenada "economia informal", principalment de la venda ambulant
de productes re-elaborats (com són vestits o menjars) i del comerç
transfronterer.
Cal tenir en compte que la distribució de determinats productes no
es produeix de manera homogènia en tot el subcontinent, com pot succeir
dins una àrea de mercat com la CEE. El comerç transfronterer
s'encarrega de difondre'ls a petita escala arreu dels estats, fins i tot en
punts de difícil accés pel transport regular.
El moviment i el canvi de mans de capital i mercaderies són molt més
fluïts dins aquestes xarxes informals que en l'economia oficial, i la
seva acció beneficia les petites economies familiars, excloses del
comerç de matèries primes.