Els pesticides, els podríem
descriure com, les substàncies o ingredients destinats a combatre les
malalties, les plagues, i la prevenció per als agents nocius dels vegetals;
també regula i atén a la conservació de la producció
vegetal (protecció de la fusta, normativitza,...); i, també combat
l'eliminació de les males herbes.
Es pot utilitzar: per a jardins, camps de golf, zones de pins,...; per a ús
ramader: desinfectar naus, netejar els materials per a munyir els animals,...;
per a indústria alimentària: lejia,...; per a ús ambiental:
raticides, repel·lent de mosquits... ; i per a ús domèstic:
matamosques,...
Actualment i d'acord a la polèmica d'ús d'aquests productes ha
sorgit una normativa i una formació per al personal que treballa en aquest
camp professional, ja que s'han de tenir en compte múltiples factors
alhora d'utilitzar-los.
Pel que fa als riscos derivats de la utilització dels pesticides, caldria
parlar dels orígens d'aquesta polèmica, a partir de l'any 1939,
en descobrir-se les propietats insecticides del DDT, van anar apareixent al
mercat diversos plaguicides (significat semblant a pesticides), donant resultats
molt positius per l'augment de les produccions agrícoles i el control
de determinades malalties humanes transmeses per insectes. Als anys 60 però,
ja sorgeixen les primeres acusacions que aquests productes podien presentar
un risc per a la salut de les persones i per al medi ambient, i apareixen problemes
en la seva utilització en el control de plagues. En aquest tema s'analitzen
quins són aquests riscs. No obstant, abans de tractar dels possibles
efectes indesitjables de l'ús dels plaguicides és just reconèixer
els beneficis que han comportat a la humanitat. El DDT, fou un producte emprat
a Àfrica per reduir la malària, però es va detectar a llarg
termini com pingüins del Pol Nord tenien mostres d'aquests productes en
la seva pell, és va concloure que la resistència i la perdurabilitat
del producte era excessiva i que perjudicava als animals i podia perjudicar
a les persones, per tant, sorgiren productes alternatius que realitzaven les
mateixes funcions però la seva extinció era en un període
temps de curta durada, per tant, s'eliminava aquest perill.
Els beneficis de l'ús d'aquests productes a nivell humà
serien: el control d'insectes transmissors de greus malalties humanes (malària),
i el control de plagues domèstiques i urbanes. A nivell de produccions
agrícoles: augment de produccions agrícoles, millora de la qualitat
de productes vegetals, estalvi de mà d'obra.
Els riscos del seu ús afecten a les persones quan ho manipulem,
quan s'apliquen i quan consumim vegetals i fruits tractats; al medi i als
organismes vius: és a dir, als ecosistemes i sobretot, la fauna silvestre
per evitar disfuncions en la cadena tròfica; dificultat de control
de paràsits, danys als cultius. En el moment d'emprar aquests productes,
a part de tenir el carnet de manipulador, cal avisar l'ajuntament per comunicar
la zona afectada i els possibles riscos mediambientals, i un rètols per
avisar a les persones del risc que afecta la zona. Com a exemple, parlarem de
les abelles, és molt important protegir-les dels efectes tant per l'interès
de la seva producció de mel com per la seva decisiva col·laboració
en la pol·linització de les flors. No és aconsellable realitzar
tractaments durant la floració, i si és estrictament necessari,
emprar-ne de baixa perillositat, i realitzar-ho al capvespre o matinada i no
sobrepassar les dosis. Aquest exemple, ens permet observar com un ús
racional i conscient del producte permet evitar riscos a curt termini, ja que
la desinformació sobre les abelles i fer un mal ús del producte
perjudicaria en l'evolució de la producció de les abelles.
Un risc que també cal atendre és que aquests productes desprenen
gasos i cal mantenir-los ventilats i sense tenir a prop productes alimentaris
per a ús quotidià, cal prendre les mesures apropiades per evitar
la toxicitat. Per tant, els envasos d'aquests productes és millor eliminar-los
un cop emprats, però ni tirar-los al riu ni als abocadors municipals,
requereixen una eliminació més acurada i deixar-los en ambients
aïllats.
Per tant, parlarem d'aquesta seqüència en la seva aplicació,
per evitar fer-ne un mal ús:
PESTICIDA
+
PROTECCIÓ
+
HÀBITS DE TREBALL
=
SEGURETAT I SALUT
Pel que fa a la toxicitat en les persones que hi treballen, hi ha tres vies d'entrada:
| Via respiratòria | Factors afavoridors: - tamany de les partícules - direcció i velocitat del vent - fatiga física |
| Transport de productes. Aire contaminat: - en fer barreges - en fer aplicacions - en menjar en el lloc de l'aplicació o emmagatzematge - en abocar-nos per veure la quantitat de producte que queda |
|
| Via cutània | Ferides. Mucoses: llavis, nas, ulls, genitals. Pell intacta: - aigua + pesticida - esquitxada - roba o objectes amb producte |
| Via digestiva | Durant el treball: - menjar, beure, fumar, mentre es fa l'aplicació o en tenir mans i/o guants impregnats del producte - en portar a la boca objectes contaminants per procediments inadequats (desobstrucció) |
|
En qualsevol moment:
- en prendre aigua o aliments amb residus - en beure pesticides per error - accidentalment per terceres persones |
Font: Dra.Marisa Bonmatí i Guidonet. Diplomada en medicina d'empreses.
Però la millor eina per evitar la intoxicació
és la PREVENCIÓ, a partir d'uns hàbits d'higiene personal:
neteja amb sabó i aigua de totes les zones exposades als productes, no
menjar en zones de treball amb la presència d'aquests productes, rentar
bé l'equip de feina i canviar-se de roba al finalitzar, ventilar la zona
afectada, i sobretot, efectuar les revisions mèdiques pertinents.
Per a exemplificar tota aquesta explicació, tot els productes tenen un
full d'inscripció al registre, aquesta fitxa permet a l'empresa i al
treballador atendre a la perillositat del producte i prevenir les possibles
conseqüències amb ell i amb l'entorn on s'aplica el producte.
A tall de conclusió, podríem dir que no està finalitzada
la polèmica, no ens podem posicionar en cap extrem pel que fa als pesticides,
ni tampoc pel que fa a tots els avenços científics, els quals
són AVENÇOS però que estan en investigació per observar
les conseqüències a llarg termini, a curt termini, aporta beneficis,
però és dubtós el que produeix a llarg termini.
En un segon terme, farem una petita ressenya a les hormones, aquests productes
s'apliquen directament als animals per tal d'obtenir uns beneficis a curt i
mig termini per al productor. En el cas de les vaques, se'ls aplica hormones
per a estimular que no retinguin la llet i també, una hormona del creixement
per incrementar la producció lletera, ja que al productor li interessa
tenir més quantitat de llet i incrementa la producció i els guanys;
En els porcs, tenim el cas d'aplicació d'una hormona que s'anomena Clambuterol,
un producte que reté la orina de l'animal i aquest augmenta de pes, per
tant, el propietari augmenta la producció. Aquests dos casos d'hormones
en animals estan prohibits d'aplicar, ja que estan en investigació per
observar les conseqüències en l'home. Però, caldria afirmar
que aplicar hormones en els animals va en contra de la naturalesa, de l'evolució
biològica natural, són alteracions que repercuteixen en la qualitat
del producte final que ofereix l'animal.
Un altre exemple, serien les gallines, les quals durant els primers mesos de
vida són molt delicades i se'ls hi apliquen altes dosis d'antibiòtics,
a curt termini això no conté cap problema, però quan els
humans mengem d'aquesta carn, a llarg termini, ens podríem fer resistents
a aquest tipus d'antibiòtic que ha pres la gallina (parlem en interrogants
perquè és un tema no investigat i desenvolupat en la seva totalitat,
no existeixen resultats fiables).
Amb aquests tres exemples ens venim a referir que, el consumidor té un
nivell de desinformació molt elevat, no sabem el tipus de carn que mengem,
ni com ha estat tractada, els perills que presenten les hormones és a
llarg termini i encara no està avaluat ni investigat en tota certesa.
Vivim en una societat competitiva, on l'afany de riquesa és un valor
social molt premiat, per tant, l'aplicació de les hormones, dels pesticides
són elements per a entrar dins aquesta roda: a més producció
à més riquesa. Per tant, s'han anat aplicant productes per a animals
i vegetals, sense atendre primer en les conseqüències sobre els
consumidors, fou un problema de poca previsibilitat.
Pel que fa als Transgènics, la doble versió d'aquest aspecte comporta un debat dur, els detractors volen aconseguir una llei que ho reguli a tota la Unió Europea, perquè ho veuen com un perill per a la salut humana; Però per altra banda, observem, que alguns estudis de productes transgènics han servit per a obtenir resultats sans i millores en la qualitat de vida. Degut a aquesta dicotomia, es va arribar a un acord, els més detractors van decidir d'aconseguir que en els productes s'hi presenti clarament explicat al consumidor, tota la cadena que segueix el producte, des del camp fins al plat. Els ecologistes asseguren que no està provat que els transgènics siguin innocus per al medi ambient i la salut, i que introduir-los al tercer Món seria perpetuar la injustícia social, perquè faria dependre els agricultors de les multinacionals. Oposadament a tot això, metges i investigadors veuen l'altra versió i aporten aquests exemples: una patata transgènica ja està actuant com a vacuna contra el còlera; a la Xina plantaran un arròs transgènic que aporta Vitamina A, deficitària a tots els països amb una alimentació pobra: anomenat arròs daurat. La Vitamina A es troba en la closca de l'arròs, part que no ens mengem ja que l'arròs que comprem al supermercat està tractat i no conté aquesta part, només l'arròs integral ho manté.
En opinió de Jacques Diouf, director general
de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació
(F.A.O.), afirma que "la tecnologia biològica i els organismes modificats
genèticament poden ajudar a augmentar les existències, la varietat
i la qualitat dels aliments, alhora que redueixen els costos de producció
i la degradació de l'ambient. Per aquesta tecnologia no ha de servir
per fer més gran la separació entre nacions riques i pobres".
Francisco García Olmedo, catedràtic de Bioquímica i Biologia
molecular de l'E.T.S. d'Enginyers Agrònoms de Madrid, és detractor
dels partidaris del cultiu biològic; Segons ell: el gran repte és
produir més per hectàrea i produir més net, fa 40 anys
disposàvem de mitja hectàrea de terra laborable per persona, actualment,
tenim un quart d'hectàrea, i seguirà disminuint per l'erosió,
la salinització, la invasió d'àrees urbanes,... i l'augment
de la població. Jo vull seguir menjant igual, si és possible,
i que els meus congèneres mengin, per tant, s'haurà d'augmentar
la producció per hectàrea". Aquestes opinions del catedràtic,
tenen a veure amb la distribució desigual de riquesa a tota la població
mundial i ell considera que les tècniques de l'agricultura biològica
no podran posar-hi solució. Olmedo segueix dient que l'enginyeria genètica
no substitueix a les tècniques actuals de cultiu, sinó que s'hi
afegeix; aquesta teoria ve donada per investigacions que realitza amb els seus
alumnes a la Universitat: Utilitzem com a agents protectors proteïnes dels
mateixos vegetals, així aconseguim un blat de moro cultivat a Espanya
resistent al barrinador del blat de moro, un paràsit que arruïna
collites senceres, i per provar aquests vegetals es prenen totes les precaucions
possibles. Hi ha una cinquantena de transgènics aprovats a tot el món
(a Espanya n'hi ha 15 o 20 esperant l'autorització per part del Ministre).
Però, teòricament, què seria una planta transgènica?
És una planta, que el seu genoma ha estat
modificat mitjançant ingenieria genètica, bé per a introduir
un o varis gens nous o per a modificar la funció d'un gen propi. Per
tant, una varietat transgenètica no difereix molt de les varietats no
transgèniques i presenten característiques previsibles.
Per a determinar que una planta és o no transgènica no és
una tasca senzilla. Es pot saber observant les característiques externes
o funcionals de la mateixa. El mètode més fiable per a determinar-ho,
seria analitzat el material genètic (DNA : àcid desoxirribonucleic)
per a detectar la presència del transgen o transgens o analitzar la seva
composició per a identificar la presència dels productes derivats
de l'activitat dels transgens, ja siguin proteïnes o altres substàncies.
Existeixen en el mercat alguns "kits" per a la detecció de
DNA i proteïnes transgèniques i alguns laboratoris públics
i privats ofereixen aquest servei.
La construcció de plantes transgèniques permet desenvolupar noves
varietats de cultiu amb noves característiques d'interès. Amb
les noves tècniques s'han obtingut plantes resistents a organismes perjudicials
i per tant, més productives i s'estan desenvolupant noves varietats que
resultin més nutritives. També s'ha demostrat l'utilitat de les
plantes transgèniques per a produir vacunes o altres substàncies
terapèutiques, o per a produir matèries primeres d'interès
industrial com els plàstics biodegradables. Cal dir també, que
aquestes plantes són eines molt útils per a la investigació
científica ja que permeten conèixer millor la funció dels
diferents gens d'una planta, modificant-los o observant els efectes que es produeixin
en la mateixa. D'aquesta manera s'està començant a comprendre
alguns processos bàsics del desenvolupament a la sequera o a les gelades,
la regulació del moment en el que es produeix la floració o el
desenvolupament de les flors.
La tecnologia d'obtenció de plantes transgèniques incorpora tres
avantatges fonamentals respecte de les tècniques convencionals de millora
genètica basades en la hibridació (Procés pel qual, de
forma natural, o de manera dirigida per l'home es creuen dues plantes, en general,
el procés consisteix en la recol·lecció del pol·len
de les flors de la planta que actua com a pare i la pol·linització
amb el de les flors de la planta que actua com a mare). Primer, els gens que
es van a incorporar poden ser de qualsevol procedència i no és
necessari que es trobin en plantes que puguin ser hibridades entre si. Segon,
en la planta transgènica es pot introduir un únic gen nou amb
el que es preserven en la seva descendència la resta dels gens de la
planta original. Tercer, aquest procés de modificació es realitza
en molt menys temps. Podem així modificar propietats de les plantes de
manera més àmplia, precisa i ràpida que mitjançant
les tècniques clàssiques basades en la hibridació i selecció.
Les plantes transgèniques poden contribuir al desenvolupament d'una agricultura
sostenible, ja que un dels problemes més importants de l'agricultura
intensiva és l'impacte ambiental provocat per l'ús excessiu de
fertilitzants químics, insecticides, fungicides, herbicides,... que contaminen
el terreny i els aqüífers. Però, per altra banda, són
plantes més resistents a plagues d'insectes o a malalties, sequeres,
gelades,... Estem en els inicis d'aquestes aplicacions i queden moltes possibilitats
per a explorar, però és evident que amb els avanços es
poden obtenir avantatges importants per al desenvolupament de l'agricultura
sostenible o ecològica.
A partir de les lleis existents, aquí es presenta el procés que
segueix la comercialització d'una planta transgènica:
I, per acabar, cal comentar la polèmica sorgida arran de que aquestes plantes són injustes per a la correcta distribució de la riquesa, però aquest aspecte ocorrerà si es produeix una mala comercialització i un mal ús en el procés d'investigació i desenvolupament. Actualment, existeix la sensació de monopoli en els rics, en detriment dels pobres. Amb una política adequada, aquestes plantes poden rendir beneficis privats i públics i esdevenir un instrument que contribueixi al repartiment equilibrat dels recursos del planeta.
Fonts d'informació:
|
|
