Un altre factor que permet veure com la societat
on vivim està encaminant a determinades persones cap a un retorn al cultiu
més natural seria que el mercat BIO, (anomenem BIO al cultiu ecològic,
a l'agricultura ecològica, abans explicada) a Espanya, presenta unes
credencials de 380.920 hectàrees, 13.394 productors, 1.082 explotacions
ramaderes i 22.000 milions de pessetes anuals de facturació.
L'Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) diu que el 6% de les
malalties degeneratives es deuen a una mala alimentació. Aquí
és on l'agricultura biològica, sense adobs artificials, pesticides
ni manipulació genètica, permetria una alimentació on tots
sabríem d'on procedeix aquell producte, però l'accés a
aquests productes és difícil, pocs establiments els venen i des
d'Associacions com Vida Sana, es potencia que grans supermercats tinguin una
part dels seus productes Bio (en dades de finals del 2001, 2.000 punts de venda
Espanyols tenen productes Bio). Però aquests productes tenen un altra
polèmica, el preu; Un tetra brick de llet de soja pot arribar a doblar
el preu d'un del supermercat. Per tant, estem parlant de seguretat i control
en el moment de menjar determinats productes perquè sabem del cert d'on
procedeixen, però, la pregunta que ens hauríem de fer és:
prefereixo saber el que menjo encara que sigui una mica més car, o
pel contrari, no m'importa saber el cultiu que ha tingut aquell producte fins
arribar al meu plat, però sí que sé que és més
barat? Aquest dilema social, és el que planteja aquest punt dels
Materials de Seguretat alimentària.
També cal tenir en compte, que si aquests productes Bio tinguessin més
sortida en el mercat, els preus es reduirien considerablement, ja que a més
producció i distribució, menys cost econòmic pel comprador
i el productor seguiria tenint beneficis.
Cal dir que aquesta paraula Bio, s'ha estat fent servir per part d'algunes marques
alimentàries, tals com Danone (entre d'altres marques), la qual va posar
el nom de Bio als iogurts perquè conté bífids, no perquè
realment sigui de cultiu ecològic. Després de les denuncies efectuades
pels fabricants de productes Bio autèntics, la marca Danone incorpora
en aquests iogurts l'advertència: No Procedents de L'agricultura Ecològica.
Per altra banda, també hi ha una altra
versió del futur de la nostra alimentació, que és totalment
contrària als productes Bio: el menjar fet a mida de les nostres necessitats.
Tal com diu: José Vicente Carbonell, investigador de l'Institut d'Alimentació
i Tecnologia d'Aliments (IATA) "En els pròxims anys es perfeccionaran
les tècniques que permetran mantenir els aliments més frescos,
els productes es presentaran més elaborats (peix sense espines, carn
sense ossos, més plats precuinats, patates tallades per a la truita d'ou,...)i,
sobretot, assistirem a la irrupció dels anomenats aliments funcionals,
fets a la mida de l'usuari". Aquest autor ho anomena: menjar medicina;
que estarà pensat per a cada necessitat, actualment ja hi veiem productes
que són exemples del que parla aquest investigador: llet rica en calci,...
Aquesta teoria de Carbonell es partidària de relacionar l'alimentació
de les persones amb la tecnologia dels laboratoris. El catedràtic Alfredo
Martínez, considera que el "futur en l'alimentació serà
prevenir les malalties a partir de l'alimentació a mida; i també
considera que en el futur la societat primarà el preu dels productes
i la seguretat que el sabor que puguin tenir aquests". És a dir,
que actualment, estem menjant aliments sense el gust original que tenen si
són conreats al camp amb el procediment natural, estem perdent les tradicions
culinàries, i per tant, el sabor del menjar?, però segons
Carbonell: "continuem menjant bé, perquè hi ha tecnologies
que permeten reforçar el sabor natural dels aliments".
Però, aquestes comoditats que se'ns presenten són per a millorar
la nostra salut o per millorar l'economia de les multinacionals que ho fabriquen?
Tal com hem dit, l'edició de l'any 2002 d'Expoalimentària, ha
posat al descobert totes aquestes comoditats que se'ns deparen en el futur,
a tall d'exemple presentem aquests dos invents: una màquina expenedora
(com les de Coca-cola) d'un plat tant típic com la Paella Valenciana,
en pocs minuts i amb els productes que tenen una presència com recent
sortit del fogons de casa; una bossa de plàstic que incorpora olives
amb la salsa òptima per posar-les a l'amanida, a les pizzes, a la pasta,
sense necessitat de res més. També cal considerar que en la Fira
Expoalimentària, nombrada a l'inici, l'assistència és major
i molt més important que Biocultura: fins a quin punt les multinacionals
i els interessos econòmics prioritzen abans que una societat ben informada
sobre allò que mengem?
Cap a on ens encaminem, quina opció és la més lògica a seguir en el futur ?, són dues versions en la mateixa societat, però dins un món dicotomitzat en Nord-Sud, on el poder d'un sobre l'altre es veu realment palès.
Fonts d'informació:
A tall d'exemple, aportem algunes adreces d'internet o telèfons d'interès
sobre determinades entitats que treballen i venen productes d'Agricultura ecològica,
per tal de complementar l'explicació anteriorment donada, en el cas que
el docent ho consideri necessari, o bé, per a aportar eines de recerca
en els alumnes:
