AGRICULTURA ECOLÒGICA VERSUS MENJAR FET A MIDA

Hem canviat de segle enmig de greus crisis alimentàries que van obrir un debat que encara no està tancat, hi ha diverses versions del que és més saludable menjar, quina és la més òptima.
La Setmana del 4 al 9 de Març del 2002 es va celebrar a Barcelona la Fira Expoalimentària, una de les més importants a Europa , aportant més èmfasi a la Seguretat alimentària, aspecte que està en boca de tothom i que ningú es posiciona, ja que dins aquest tema hi entren molts més conflictes econòmics i socials. Però, cal veure que un error en la producció de menjar provocaria alteracions en les persones humanes, les quals, a la llarga són les majors perjudicades en l'alimentació.

Un altre esdeveniment que es realitza a Barcelona i a Madrid és Biocultura, una fira alimentària, organitzada per l'Associació Vida Sana, on es presenten en societat aliments biològics i naturals, teràpies per a la salut, productes alternatius d'higiene i cosmètica, entre d'altres. Aquesta fira va començar el 1985 amb 50 expositors i 10.000 curiosos que la varen visitar; l'edició del 2001 a Madrid va tenir 520 expositors i 135.000 visitants.
Estem parlant d'un canvi de mentalitat al voltant de l'agricultura ecològica, o una búsqueda d'alternatives cap a una alimentació que, aparentment, sembla millor, més sana, més controlada, que ens informa més de l'origen del producte,.... però que és més cara?

Un altre factor que permet veure com la societat on vivim està encaminant a determinades persones cap a un retorn al cultiu més natural seria que el mercat BIO, (anomenem BIO al cultiu ecològic, a l'agricultura ecològica, abans explicada) a Espanya, presenta unes credencials de 380.920 hectàrees, 13.394 productors, 1.082 explotacions ramaderes i 22.000 milions de pessetes anuals de facturació.

L'Organització Mundial de la Salut (O.M.S.) diu que el 6% de les malalties degeneratives es deuen a una mala alimentació. Aquí és on l'agricultura biològica, sense adobs artificials, pesticides ni manipulació genètica, permetria una alimentació on tots sabríem d'on procedeix aquell producte, però l'accés a aquests productes és difícil, pocs establiments els venen i des d'Associacions com Vida Sana, es potencia que grans supermercats tinguin una part dels seus productes Bio (en dades de finals del 2001, 2.000 punts de venda Espanyols tenen productes Bio). Però aquests productes tenen un altra polèmica, el preu; Un tetra brick de llet de soja pot arribar a doblar el preu d'un del supermercat. Per tant, estem parlant de seguretat i control en el moment de menjar determinats productes perquè sabem del cert d'on procedeixen, però, la pregunta que ens hauríem de fer és: prefereixo saber el que menjo encara que sigui una mica més car, o pel contrari, no m'importa saber el cultiu que ha tingut aquell producte fins arribar al meu plat, però sí que sé que és més barat? Aquest dilema social, és el que planteja aquest punt dels Materials de Seguretat alimentària.

També cal tenir en compte, que si aquests productes Bio tinguessin més sortida en el mercat, els preus es reduirien considerablement, ja que a més producció i distribució, menys cost econòmic pel comprador i el productor seguiria tenint beneficis.

Cal dir que aquesta paraula Bio, s'ha estat fent servir per part d'algunes marques alimentàries, tals com Danone (entre d'altres marques), la qual va posar el nom de Bio als iogurts perquè conté bífids, no perquè realment sigui de cultiu ecològic. Després de les denuncies efectuades pels fabricants de productes Bio autèntics, la marca Danone incorpora en aquests iogurts l'advertència: No Procedents de L'agricultura Ecològica.

Per altra banda, també hi ha una altra versió del futur de la nostra alimentació, que és totalment contrària als productes Bio: el menjar fet a mida de les nostres necessitats. Tal com diu: José Vicente Carbonell, investigador de l'Institut d'Alimentació i Tecnologia d'Aliments (IATA) "En els pròxims anys es perfeccionaran les tècniques que permetran mantenir els aliments més frescos, els productes es presentaran més elaborats (peix sense espines, carn sense ossos, més plats precuinats, patates tallades per a la truita d'ou,...)i, sobretot, assistirem a la irrupció dels anomenats aliments funcionals, fets a la mida de l'usuari". Aquest autor ho anomena: menjar medicina; que estarà pensat per a cada necessitat, actualment ja hi veiem productes que són exemples del que parla aquest investigador: llet rica en calci,...

Aquesta teoria de Carbonell es partidària de relacionar l'alimentació de les persones amb la tecnologia dels laboratoris. El catedràtic Alfredo Martínez, considera que el "futur en l'alimentació serà prevenir les malalties a partir de l'alimentació a mida; i també considera que en el futur la societat primarà el preu dels productes i la seguretat que el sabor que puguin tenir aquests". És a dir, que actualment, estem menjant aliments sense el gust original que tenen si són conreats al camp amb el procediment natural, estem perdent les tradicions culinàries, i per tant, el sabor del menjar?, però segons Carbonell: "continuem menjant bé, perquè hi ha tecnologies que permeten reforçar el sabor natural dels aliments".

Però, aquestes comoditats que se'ns presenten són per a millorar la nostra salut o per millorar l'economia de les multinacionals que ho fabriquen?

Tal com hem dit, l'edició de l'any 2002 d'Expoalimentària, ha posat al descobert totes aquestes comoditats que se'ns deparen en el futur, a tall d'exemple presentem aquests dos invents: una màquina expenedora (com les de Coca-cola) d'un plat tant típic com la Paella Valenciana, en pocs minuts i amb els productes que tenen una presència com recent sortit del fogons de casa; una bossa de plàstic que incorpora olives amb la salsa òptima per posar-les a l'amanida, a les pizzes, a la pasta, sense necessitat de res més. També cal considerar que en la Fira Expoalimentària, nombrada a l'inici, l'assistència és major i molt més important que Biocultura: fins a quin punt les multinacionals i els interessos econòmics prioritzen abans que una societat ben informada sobre allò que mengem?

Cap a on ens encaminem, quina opció és la més lògica a seguir en el futur ?, són dues versions en la mateixa societat, però dins un món dicotomitzat en Nord-Sud, on el poder d'un sobre l'altre es veu realment palès.


Fonts d'informació:

A tall d'exemple, aportem algunes adreces d'internet o telèfons d'interès sobre determinades entitats que treballen i venen productes d'Agricultura ecològica, per tal de complementar l'explicació anteriorment donada, en el cas que el docent ho consideri necessari, o bé, per a aportar eines de recerca en els alumnes:

 


ÍNDEX

ACTIVITATS