ELS HÀBITS ALIMENTARIS AL LLARG DE LA HISTÒRIA:
HISTÒRIA I ANTROPOLOGIA DELS ALIMENTS

L'alimentació ha existit i existirà al llarg de tota la història de la humanitat, ja que és un factor biològic bàsic per a subsistir.

De la paraula alimentació es deriven altres termes que permeten configurar tot un entramat de problemàtiques, alternatives, solucions, successos que han portat a la realització d'aquests materials didàctics sobre la seguretat alimentària.

La paraula "seguretat", ens evoca a subsanar un perill existent o que està en procés de desencadenar-se. I, quina seguretat necessitem subsanar per tal de millorar la nostra alimentació?. En aquest primer punt, ens introdueix els canvis alimentaris històrics que ens han portat fins als límits actuals de desconèixer totalment la procedència del que mengem.

El progrés alimentari ha sofert una cronologia, des del Paleolític inferior on l'alimentació era a base de la caça i de la domesticació del foc a l'Àfrica, Xina i Europa, amb uns homínids carnívors. Fins el Paleolític superior on els canvis en els homínids foren de gran interès, ja que a més a més de la caça, s'inicia la collita de cereals; però no fou fins al Neolític, on els assentaments agrícoles i el sedentarisme de l'home van iniciar-se a l'Europa i també, la domesticació de determinats animals. A partir d'aquests inicis, es van anar conreant més i més diferents tipologies de productes per al consum propi per a la seva comercialització, cada vegada l'home era més autònom i el paladar més refinat. El procés d'importació i exportació de productes agrícoles, permetia que la resta del món descobrís i participés de les troballes. Al 1804, a França es va descobrir la conservació per esterilització, també anomenat, Mètode Appert; al 1842 a Alemanya es varen descobrir les calories, al 1912 es varen descobrir les vitamines a Polònia.

Egipte
fou un nucli important i poderós en l'evolució alimentària fins a l'època romana, a causa de que el Riu Nil arrossegava molts sediments i aportava riquesa per a esdevenir un nucli important, per tant, els romans van optar per a colonitzar-lo.

Des dels s.VI i V a.C., la dieta fou un element dins la societat, Pitàgores la va idear en tres parts: la dietètica per a ell es basava en les regles de la vida -bona manera de comportar-se-; en l'exercici físic per enfortir el cos -sense competició, perquè impedia pensar correctament-; i en el règim alimentari -la moderació a base de pa de mill o d'ordi, mel, verdura crua o cuita i poca carn i l'abstenció de determinats aliments, tals com: ronyons i faves perquè eren símbols de vida per la seva forma d'embrió i altres aliments com: genitals, medul·la, cap, potes i alguns peixos-. Aquests filòsofs seguien aquesta dieta, perquè sanava la ment i els aportava una pràctica de vida que permetia establir un nexe harmònic entre l'home i l'univers.

Hipòcrates
, va descriure en el seu llibre: "La Dieta Saludable", l'efectivitat dels principis dietètics, remarcant que calia que fossin adaptats a cada persona (inicis del règim personalitzat) en funció de l'edat, sexe, complexió, moment del dia, estació de l'any, ocupació laboral, lloc de residència, ... Aquest règim personalitzat es basava en dos principis: el principi de compensació (Hivern -règim calent i sec- i Estiu -règim fred i humit-; Joves -règim humit- i Vells -règim sec-) i pel principi de la conformitat (evitar canvis bruscos d'alimentació, seguir paulatinament les variacions d'estació i realitzar dietes de 6 períodes de 8 dies.
En aquesta època Hipocràtica, es començaren a classificar els aliments, segons digestibilitat, valor nutritiu i efectes fisiològics, es considerava que una bona alimentació era com els medicaments.

L'època Cristiana
, els seguidors de Jesús varen simbolitzar molts aliments i begudes com a emblemes intocables (vi-sang; pa-cos de crist). Els Romans feien dos o tres àpats al dia, i en funció de la classe social els àpats divergien molt, els rics tenien aliments d'arreu del món i realitzaven àpats copiosos, foren els Romans els que expandiren els aliments per tota la Mediterrània.

Però, a partir de les colonitzacions orientals -segle I a.C.- (Xina i India) els Romans varen anar aprenent i sentint-se atrets. Es va instaurar la Medicina Xinesa (cànon de la medicina interna i l'acupuntura), la medicina hindú (medicaments a base de plantes). L'alimentació a la Xina era el mill, el blat, l'ordi, la soja i l'arròs; alguns dels àpats que menjaven els rics eren: tortuga rostida, peix fresc, bambú, puntes de canya,... i el poble: mongetes de soja i grans aromatitzats amb herbes amargues. Instauraven la condimentació dels aliments: per als salats -sal i prunes amargues- per als dolços -mel, maltosa-, i per als picants -mostassa i gingebre-. Un factor decisiu, de l'evolució de la cultura alimentària, per part dels orientals, fou les normes i regles del comportament a taula.

Altres cultures, com l'Aràbiga, i la influència de les esglésies, varen anar configurant la dieta, l'alimentació i les tradicions alimentàries que avui en dia perduren, algunes amb determinades variacions. L'església va influir en la dieta vegetariana, el dejuni i l'abstinència per a determinats menjars i la importància terapèutica per algunes dietes.

El segle XVI i XVII, establiren les rutes comercials i l'intercanvi d'aliments entre tota la població mundial.
Catalunya, al 1400, es té constància de que es menjava pa i vi, sopes i formatges, carn (dos cops per setmana), llet d'ovella o cabra, fruits secs i mel, cereals i llegums, i oli d'oliva.
La publicació de llibres per a cures casolanes es van anar propagant per Europa: a Itàlia el 1475 "Salut i Dieta"; a París el 1572 "Mesures per a mantenir una bona salut".

A partir del Món modern, l'alimentació va perdre el significat de l'ànima, va passar a ser un instrument a nivell de cos. Fins a mitjans del segle XX, que la nutrició va esdevenir Ciència en base a dos principis: el recanvi material i energètic de l'organisme (metabolisme, combustió, calories) i el coneixement dels aliments i la composició (nitrògens, principis immediats, minerals, vitamines). S'analitzen els greixos, les proteïnes, les vitamines (vitamina B-1926, vitamina C- 1928, vitamina B2-1933,...).

Com a últim punt a destacar d'aquest marc teòric, és la recent creació de la Dietoteràpia, per tal de donar una solució als trastorns de les persones en l'alimentació, aquesta teoria es basa en que cada trastorn té la dieta apropiada per a minvar els efectes.

 



ÍNDEX

ACTIVITATS