DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Les relacions entre països rics, situats majoritàriament al Nord geogràfic, i els països pobres del Sud, es caracteritzen per una desigualtat estructural, sense una coherència ètica, ni sostenible. Ja que el contrast entre un país solidari que proveeix donacions d'ajuda al sud, al temps que amb la política comercial dificulta la entrada dels productes a aquests països. O que agències de cooperació realitzen accions d'ajuda humanitària en zones de conflicte mentre que els ministeris de defensa venen armes a algunes parts involucrades. Però el major nivell d'incoherència és en l'agricultura, ja que és un sector estratègic, tant per la seguretat alimentària com per l'utilització en zones políticament sensibles, com per factors culturals (preservació de zones rurals, prevenció d'un èxode massiu rural-urbà,...). La política agrícola comú (P.A.C. a partir d'ara), és una de les més importants polítiques comunitàries, representa prop de la meitat del pressupost de la Unió Europea.

Els objectius són:

Però, la PAC, és negativa en els països del Sud, ja que les empreses agroalimentàries del Nord creixen amb les subvencions, amb tècniques ambientalment insostenibles i inclús poc saludables (cas de les vaques boges al Regne Unit), i en la majoria dels països del Sud es potencia un medi de supervivència.

L'impacte de la PAC al sud, actua com un mecanisme per a promoure la seguretat alimentària a Europa, i per tant, enterra la capacitat d'alguns països en vies de desenvolupament per a disfrutar d'aquest dret. Els objectius, anteriorment citats, permeten veure la incoherència entre la política agrícola i la de desenvolupament, ja que a llarg termini, els sectors més vulnerables de la població es veuran amenaçats per: Competència injusta entre la producció domèstica i importacions subsididades d'aliments; Preus en el mercat mundial més baixos per a les exportacions agrícoles de productes dels països en vies de desenvolupament; Restriccions injustes per a l'accés al mercat de la U.E. de les exportacions agrícoles dels països en vies de desenvolupament; Dependència excessiva dels mercats mundials per a cobrir les necessitats alimentàries domèstiques dels països en desenvolupament.

Degut al paper dominant de la UE en els mercats alimentaris mundials, la reforma proposada de la PAC, amb l'èmfasi en els pagaments directes compensatoris i l'agricultura d'exportació, continuarà excloent als productors dels Països en Vies de Desenvolupament (PVD) dels mercats i empunyarà als països del Sud a seguir el mateix tipus de polítiques, encara que no poden permitir-se atorgar subvencions als propis productors. Això és cert pel que fa als països que han firmat acords comercials, amb el Conveni de Lomé*, i àrees de lliure comerç, amb la UE. Això posarà en perill el futur de l'agricultura del camp, que és essencial per a garantir la seguretat alimentària dels països vulnerables, particularment d'Àfrica i Àsia. Els perdedors, a Europa i en el món en vies de desenvolupament, seran els petits i mitjans productors i la seguretat alimentària. Els guanyadors seran l'agricultura intensiva a gran escala i les empreses agrícoles internacionals. Però l'agricultura intensiva, en general, aporta problemes tals com: la pèrdua de biodiversitat ( la varietat de les collites es seleccionen per raons comercials, no per conservar o augmentar la qualitat nutritiva, s'han perdut cultius nutritivament valuosos); i la carn animal menys nutritiva (afecta el valor nutricional de la carn, pels factors: creixement ràpid, falta d'exercici i selecció genètica per un augment de pes. La relació entre greix i proteïnes és nou vegades major en els animals criats de forma intensiva que en els criats amb mètodes menys intensius).

El tema real que afronten els que posen les polítiques agrícoles de la UE no és, tant simple com decidir si es liberalitza o no l'agricultura, sinó definir un nou model de producció i comerç agrícola internacional que comporti una distribució justa dels costos i beneficis entre els productors a gran escala i els petits productors i consumidors -del Nord i del Sud-i que, al mateix temps, compleixi una sèrie d'objectius socials, de desenvolupament i mediambientals.


Font d'informació:

Vacas gordas, vacas flacas.El impacto de la política agrícola común en los países del sur. Temas de cooperación-10. Coordinadora de ONG para el desarrollo. Madrid. 1999

* Marc per a la cooperació al desenvolupament entre els 15 estats membres de la UE i 71 països d'Àfrica, Carib i Pacífic. L'acord inclou una sèrie d'instruments d'ajuda, comerç i política i ha estat la plataforma central de la política Europea de desenvolupament desde 1975. El conveni actual fou firmat i aprovat al 1990.

 


TORNAR

ÍNDEX

ACTIVITATS