Les relacions entre països rics, situats majoritàriament
al Nord geogràfic, i els països pobres del Sud, es caracteritzen
per una desigualtat estructural, sense una coherència ètica, ni
sostenible. Ja que el contrast entre un país solidari que proveeix donacions
d'ajuda al sud, al temps que amb la política comercial dificulta la entrada
dels productes a aquests països. O que agències de cooperació
realitzen accions d'ajuda humanitària en zones de conflicte mentre que
els ministeris de defensa venen armes a algunes parts involucrades. Però
el major nivell d'incoherència és en l'agricultura, ja que és
un sector estratègic, tant per la seguretat alimentària com per
l'utilització en zones políticament sensibles, com per factors
culturals (preservació de zones rurals, prevenció d'un èxode
massiu rural-urbà,...). La política agrícola comú
(P.A.C. a partir d'ara), és una de les més importants polítiques
comunitàries, representa prop de la meitat del pressupost de la Unió
Europea.
Els objectius són:
Però, la PAC, és negativa en els països
del Sud, ja que les empreses agroalimentàries del Nord creixen amb les
subvencions, amb tècniques ambientalment insostenibles i inclús
poc saludables (cas de les vaques boges al Regne Unit), i en la majoria dels
països del Sud es potencia un medi de supervivència.
L'impacte de la PAC al sud, actua com un mecanisme per a promoure la seguretat
alimentària a Europa, i per tant, enterra la capacitat d'alguns països
en vies de desenvolupament per a disfrutar d'aquest dret. Els objectius, anteriorment
citats, permeten veure la incoherència entre la política agrícola
i la de desenvolupament, ja que a llarg termini, els sectors més vulnerables
de la població es veuran amenaçats per: Competència injusta
entre la producció domèstica i importacions subsididades d'aliments;
Preus en el mercat mundial més baixos per a les exportacions agrícoles
de productes dels països en vies de desenvolupament; Restriccions injustes
per a l'accés al mercat de la U.E. de les exportacions agrícoles
dels països en vies de desenvolupament; Dependència excessiva dels
mercats mundials per a cobrir les necessitats alimentàries domèstiques
dels països en desenvolupament.
Degut al paper dominant de la UE en els mercats alimentaris mundials, la reforma
proposada de la PAC, amb l'èmfasi en els pagaments directes compensatoris
i l'agricultura d'exportació, continuarà excloent als productors
dels Països en Vies de Desenvolupament (PVD) dels mercats i empunyarà
als països del Sud a seguir el mateix tipus de polítiques, encara
que no poden permitir-se atorgar subvencions als propis productors. Això
és cert pel que fa als països que han firmat acords comercials,
amb el Conveni de Lomé*, i àrees de lliure
comerç, amb la UE. Això posarà en perill el futur de l'agricultura
del camp, que és essencial per a garantir la seguretat alimentària
dels països vulnerables, particularment d'Àfrica i Àsia.
Els perdedors, a Europa i en el món en vies de desenvolupament, seran
els petits i mitjans productors i la seguretat alimentària. Els guanyadors
seran l'agricultura intensiva a gran escala i les empreses agrícoles
internacionals. Però l'agricultura intensiva, en general, aporta problemes
tals com: la pèrdua de biodiversitat ( la varietat de les collites es
seleccionen per raons comercials, no per conservar o augmentar la qualitat nutritiva,
s'han perdut cultius nutritivament valuosos); i la carn animal menys nutritiva
(afecta el valor nutricional de la carn, pels factors: creixement ràpid,
falta d'exercici i selecció genètica per un augment de pes. La
relació entre greix i proteïnes és nou vegades major en els
animals criats de forma intensiva que en els criats amb mètodes menys
intensius).
El tema real que afronten els que posen les polítiques agrícoles
de la UE no és, tant simple com decidir si es liberalitza o no l'agricultura,
sinó definir un nou model de producció i comerç agrícola
internacional que comporti una distribució justa dels costos i beneficis
entre els productors a gran escala i els petits productors i consumidors -del
Nord i del Sud-i que, al mateix temps, compleixi una sèrie d'objectius
socials, de desenvolupament i mediambientals.
Font d'informació:
Vacas gordas, vacas flacas.El impacto de la política agrícola común en los países del sur. Temas de cooperación-10. Coordinadora de ONG para el desarrollo. Madrid. 1999
* Marc per a la
cooperació al desenvolupament entre els 15 estats membres de la UE i
71 països d'Àfrica, Carib i Pacífic. L'acord inclou una sèrie
d'instruments d'ajuda, comerç i política i ha estat la plataforma
central de la política Europea de desenvolupament desde 1975. El conveni
actual fou firmat i aprovat al 1990.
