FITXA TÈCNICA

Direcció: Adolfo Aristaráin
Guió: Adolfo Aristaráin, Alfredo Lecchi i Kathy Saavedra
Producció: Adolfo Aristaráin, Isidro Miguel i Osvaldo Papaleo
Duració: 120 min.
Nacionalitat: Argentina/ Espanya/ Uruguai
Any de producció: 1992
Repartiment: José Sacristán (Hans), Federico Luppi (Mario), Leonor Benedetto (Nelda), Cecilia Roth (Ana), Rodolfo Ranni (Andrada), Hugo Arana (Zamora), Gastón Batyi (Ernesto), Lorena del Río (Luciana), Mario Alarcón (Juan), Juan José Ghisalberti (Don Gregorio).

Sinopsi: Mario (Federico Luppi) i Ana (Cecilia Roth) són un matrimoni que va estar exiliat a la "mare pàtria" durant els anys de règim militar argentí. Després de 8 anys vivint a Madrid, decideixen tornar a la seva terra natal. No obstant, ells tenen ideals bastant definits i no volen engrossir la classe mitjana bonaerense; opten per formar una cooperativa rural al Valle Bermejo que sobreviu gràcies a la criança d'ovelles. En la seva estada, el matrimoni, acompanyat del seu fill Ernesto (Gaston Batyi) i la novícia Nelda (Leonor Benedetto), intenta millorar la qualitat de vida dels habitants, atorgant-los la possibilitat d'estudiar, ensenyant-los els seus drets. Un dia, arriba a la vall Hans Mayer Plaza (José Sacristán), un geòleg espanyol que busca petroli sota les ordres del cacic Andrada (Rodolfo Ranni), un dels terratinents més rics de la regió. No obstant, poc a poc, es descobreix que el govern construirà una presa hidroelèctrica, i que els veritables plans del cacic són guanyar diners comprant les terres dels pobres i després vendre-les més cares al govern. És en aquest context que Ernesto, explica la seva història d'adolescent, on l'amor i la solidaritat foren els seus valors essencials.



FITXA DIDÀCTICA

1. OBJECTIUS PEDAGÒGICS

2. CLAUS DE TREBALL PER AL PROFESSORAT

El context d'aquesta pel·lícula, vist des de la perspectiva de les relacions nord-sud (perquè permet lectures des de moltes altres perspectives), té que veure amb el procés de compra-venda dels recursos naturals d'Argentina efectuat durant els anys noranta. Aquest procés va ser paral·lel a les grans privatitzacions de serveis i empreses públiques en benefici del capital estranger, on el capital espanyol va tenir un paper molt important, i dels grups de poder locals. El resultat global tant per a la gran majoria de la població com per al país en el seu conjunt, va ser absolutament desastrós, provocant un empobriment generalitzat i la fugida del país de milers de persones.

En les ultimes dècades, la presència de les companyies espanyoles a Llatinoamèrica s'ha incrementat de manera espectacular a la llum de les polítiques de privatització i ajust estructural dictades pel Fons Monetari Internacional i el Bano Mundial, amb el vist i plau dels grups dominants locals. Una de les característiques d'aquest processos privatitzadors és que ha afectat a camps particularment sensibles de l'economia domèstica de les poblacions locals com la llum, l'aigua, el combustible o els estalvis. Aquest procés, anys després que s'apliquessin en el conjunt de la regió les esmentades receptes neoliberals, lluny d'eradicar la pobresa i generar major benestar entre el conjunt de la població, com de vegades s'argumenta, ha suposat un increment de la seva vulnerabilitat i un augment de les enormes desigualtats ja existents.

L'expansió del capital espanyol a Amèrica Llatina s'ha realitzat fonamentalment en aquells sectors del "nucli dur" del capitalisme espanyol, especialment consolidats des de la transició política. Es tracta de sectors amb una llarga experiència i que s'han afiançat amb la prestació de serveis associats a l'Estat: telefonia, infrastructures i comunicacions, energia, banca, etc. Partint d'aquesta experiència, l'inici del funcionament dels processos privatitzadors dels anys noranta ha significat una oportunitat de negoci per al capitalisme espanyol d'una enorme magnitud, fins a tal punt que, alguns han considerat que era molt semblant a una nova "colonització". En aquest sentit s'expressen Daniel Cecchini i Jorge Zicolillo quan diuen: "Tal com els primers conqueridors espanyols van arribar (...) armats fins a les dents, disposats a quedar-se amb l'or i la plata d' aquelles terres, deixant a canvi als indígenes un munt de mirallets, campanetes i abaloris, els nous conqueridors - Telefónica, Repsol, Endesa, la SEPI, el BBVA, el BSCH i altres taurons de l'economia espanyola - desembarcaren fa uns anys (...) per quedar-se amb les joies de la corona - telèfons, electricitat, jaciments de petroli, companyies aèries i al mateix temps els estalvis bancaris dels ciutadans, donant a canvi molt poc, i quasi tot en forma de suborns als membres més desaprensius de la casta dominant en perfecta conjunció amb els principals polítics espanyols..." (Daniel Cecchini i Jorge Zicolillo "Los Nuevos conquistadores", Ediciones Foca, Madrid, 2002).

D'aquesta manera, i plantejant l'anàlisi només des de la perspectiva de les relacions nord-sud, Un lugar en el mundo ens permet tractar els següents temes:


3. ELEMENTS DE DEBAT

 

Anterior
Índex
Següent