UN CONSELL D'INFANTS PER A REUS
Senderi, Educació en Valors. Butlletí nº 4

Lourdes Albí i Josep Lluís Requena, Coordinació del projecte


Reus és una ciutat mitjana, dedicada principalment als serveis i el comerç, d'aproximadament 95.000 habitants. És membre de l'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) des de 1997 i actualment està en el procés d'elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat. En tots dos projectes subjau la filosofia que la ciutat té la capacitat d'elaborar propostes educatives que superin l'àmbit formal i l'edat escolar.

El Consell dels Infants, nascut de la voluntat d'enriquir el Projecte de Ciutat amb la veu dels més petits, és molt jove; funciona des de fa poc, però la idea i el procés que l'ha generat arrenca ara fa vuit anys a Itàlia.

Els antecedents

Seguint una proposta de Francesco Tonucci, el 1991 es va posar en marxa a Fano «La ciutat dels infants», una experiència que parteix de la idea dels infants com a mesura ideal de la ciutat: si un govern municipal organitza la ciutat com un espai respectuós amb els infants serà també un espai respectuós amb tothom que hi viu: «Fins ara, i sobretot en els darrers decennis, la ciutat ha estat pensada, projectada i valorada prenent com a paràmetre un ciutadà mitjà amb les característiques d'adult, mascle i treballador, que corresponen al prototip de l'elector cap de família. Això ha fet que la ciutat perdés els ciutadans no adults, no mascles i no treballadors, que han passat a ser ciutadans de segona categoria, amb menys drets o sense cap dret [...] Es tracta d'aconseguir que l'Administració posi els ulls a l'alçada dels infants, per no perdre de vista ningú».1

En aquest temps la idea ha anat prenent forma en diversos pobles i ciutats de la geografia italiana, però també de la catalana. Des de fa dos anys, vuit municipis, sota la coordinació de la Diputació de Barcelona, estan intentant concretar el projecte en unes realitats. Han engegat un procés de formació, assessorament i intercanvi d'experiències que han fet extensiu a altres ciutats, entre elles la nostra, i que ha culminat amb la visita que membres dels equips tècnics i polítics responsables dels diferents projectes vam fer a Fano el febrer passat, i amb la fira - exposició «La ciutat dels infants, balanç i perspectives» d'experiències, noves idees i reflexions per a la continuació en el futur.

La ciutat dels infants és més que un treball sobre l'entorn, compromès amb el canvi i la millora de les estructures urbanes, és, sobretot, una inflexió de la línia política que pren com a mecanisme bàsic la participació infantil en tot aquest procés. Les accions, que es concreten de manera diferent en cada municipi, s'orienten a millorar la ciutat i a afavorir laparticipació infantil
en aquesta construcció, ja que es reconeix que els nens i les nenes ja són ciutadans ara, no només en el futur: «Ningú no pot representar els infants sense preocupar-se de consultar-los, escoltar-los i fer-los partícips de les decisions. Fer parlar els infants no vol dir, però, demanar-los que resolguin els problemes de la ciutat, perquè els hem creat nosaltres, i no ells, aquests problemes; vol dir que hem d'aprendre a tenir en compte les idees i les propostes que ens facin».2

La ciutat dels infants a Reus

El projecte, que aquí s'ha concretat en «Infants ciutadans», es va iniciar després de contactes amb diverses experiències i d'entrar a formar part del grup de municipis convidats per la Diputació de Barcelona. S'engegà el projecte el novembre de l'any passat fent una crida a tots els centres de primària de la ciutat (en total 25), i 10 hi van respondre positivament. Finalment, 8 escoles (6 de públiques i 2 de concertades) porten a terme el programa. També es va fer el contacte amb els educadors i educadores que s'encarregarien dels tallers, joves que havien treballat en el sector educatiu, preferentment en el món del lleure. Posteriorment es van formar en un curs específic que recollia els coneixements següents: Convenció dels Drets dels Infants, mecanismes participatius de què disposa la comunitat democràtica, i comunicació i presa de decisions. Aquests continguts es van estructurar en una proposta metodològica, base del treball a les aules. Les persones encarregades de la formació van ser Paco Cascón, membre del Seminario de Educación para la Paz (SEDUPAZ) de la Asociación Proderechos Humanos (APDH), i Anna Novella, membre del Grup de Recerca d'Educació Moral (GREM), de la Universitat de Barcelona.

Un cop realitzat el curs de formació, el desembre, es va fer la selecció dels monitors i les monitores, es van elaborar de forma definitiva els tallers i el material necessari, es va fixar el calendari amb les escoles i s'engegà l'activitat, que va comptar, amb un procés de coordinació i avaluació continu i final, amb els monitors/es i el professorat participant.

El treball a l'escola té dos objectius: recollir al màxim les veus dels infants de la ciutat -i l'escolarització és obligatòria per a tothom- i treballar els mecanismes de la representativitat a les aules.

Les sessions, que es porten a terme a 5è de primària, s'estructuren en quatre tallers, d'una hora i mitja de duració, que treballen de manera dinàmica alguns dels drets bàsics de la Convenció. Un grup d'articles fa menció especial dels drets civils: llibertat de pensament, d'expressió i d'associació i dret de participació en la pròpia comunitat. En les darreres sessions els infants trien un company i una companya que seran els seus representants en el Consell dels Infants, que està format per nens i nenes de 10 i 11 anys i que es troba un cop al mes en una sala de reunions de l'Ajuntament.

A partir d'aquí el treball s'estén a la ciutat, ja que aquest grup debat temes proposats per ells mateixos i assessora el govern municipal sobre qüestions d'interès per a tothom (la circulació, les àrees de joc, la brutícia, la possibilitat que els nens i les nenes vagin a escola tots sols...). També treballa a proposta del consistori, amb diferents tècnics de les diferents àrees, sobre problemes, projectes i actuacions concretes referents a l'entorn urbà. Concretament, el Consell, en la primera reunió, ha decidit elaborar una enquesta per recollir la situació dels espais públics per als infants, a petició de l'alcalde, i s'ha proposat la projecció d'un carril bici, per a la qual cosa comptarà amb l'ajut tècnic de l'Ajuntament.
En el futur

Una primera valoració resulta positiva per totes bandes:

  1. Des de l'àmbit polític hi ha el reconeixement del Consell -regulat per l'aprovació en el ple del seu reglament- com a òrgan de consulta i assessorament i el compromís de portar a la pràctica dues de les seves propostes cada any.

  2. Des del punt de vista tècnic, la posada en marxa del Consell ha suposat engegar un treball conjunt entre el departament de Serveis Socials i el d'Ensenyament, de l'Ajuntament.

  3. S'ha establert amb les escoles un espai i un temps d'intercanvi i recollida d'informació entre l'infant representant al Consell i els seus companys de classe. Algunes escoles tenen, també, altres mecanismes de participació per facilitar el procés i ampliar-lo a tots els seus membres (la Permanent d'alumnes, bústies de suggeriments, cartelleres...).

  4. Els infants estan molt engrescats amb el procés i es prenen molt seriosament la responsabilitat que els comporta.

Quins són els punts que s'han de millorar?

  1. La vehiculació de la veu dels infants de tota la ciutat. Estem pensant en una connexió informàtica que permeti l'accés al Consell de tothom que hi estigui interessat i d'obrir la participació en el Consell a d'altres col·lectius d'infants.
  2. Dotar de mecanismes el Consell per sensibilitzar la població, promoure accions i fer pressió si resulta necessari
  3. La implicació dels diferents departaments de l'Ajuntament en el treball amb el Consell.
  4. La divulgació del treball del Consell i l'elaboració de propostes amb altres organismes de participació municipals (Consell de Medi Ambient, Consell de la Gent Gran, Consell Escolar Municipal, Fòrum Dona i Participació...).
  5. I, per descomptat, la recollida de les aportacions de tots els estaments en la millora dels processos i l'avaluació dels resultats.

LOURDES ALBÍ i JOSEP LLUÍS REQUENA. Coordinació del projecte

1.Tonucci, Francesco, La ciutat dels infants, Barcelona, Barcanova, 1997, pp.36 i 37.

2.Op.cit.,p.57.

Consultar Butlletí Senderi