Violència contra dels dones als països del Sud. Exemples de violència vers les dones en dos àmbits socials: el món laboral i la comunitat.

Exemple 1: Violència en el món laboral: "Las Maquilas", un cas de violació sistemàtica dels drets laborals de les treballadores

Exemple 2: Violència en la comunitat: un cas colpidor "El feminicidi de Ciudad Juárez- Mèxic"

 

Exemple 1:
Violència en el món laboral: "Las Maquilas", un cas de violació sistemàtica dels drets laborals de les treballadores

Tothom sabem que vivim en un món globalitzat, però... coneixem realment l'abast d'aquesta estructura econòmica i política?. Sabem quines són les repercussions, els efectes, les conseqüències d'aquest sistema depredador, agressiu, inequitatiu, etc?
La globalització (econòmica, política, etc) està suposant un increment en les desigualtats a nivell mundial i el seu impacte és encara més gran sobre les dones, per què a més de ser un projecte neolliberal és també un projecte patriarcal. El principal objectiu de les grans empreses transnacionals i dels governs més poderosos és imposar els seus criteris i les seves polítiques a la resta del món. La globalització no és pas una situació on "tothom gana" com pretenen fer entendre a la població civil els organismes multilaterals, com el Banc Mundial -BM- o el Fons Monetari Internacional -FMI-, sinó un conjunt de processos que agreugen les desigualtats entre països però també a dintre de cada país, i a més entre dones i homes.

Diversos estudis econòmics afirmen que avui en dia al món hi ha més riquesa però cada cop més aquesta està pitjor distribuïda, per que el sistema econòmic de la globalització genera beneficis per uns pocs:
- el 20% més ric de la població mundial guanya 74 vegades més que el 20% més pobre;
- les 200 persones més riques del món (entre les quals hi ha algunes dones) en tenen més diners que la suma del 40% més pobre de tota la població.


Té la globalització nom de dona?

"Según cifras del Banco Mundial, el 80% de los que perdieron el empleo en la crisis del sudeste asiático son mujeres, lo que las ha arrojado en masa a la prostitución, la otra salida laboral para las mujeres que llegan del campo a la ciudad o tratan de incorporarse a su primer mercado de trabajo. Pese a ser la mitad de la población y trabajar en general el triple que los hombres, según los estudios más recientes que tratan de medir el trabajo invisible o no remunerado que realiza la mujer en casa y en trabajos de interés para la comunidad social, en el conjunto del mundo las mujeres reciben sólo el 10% de los ingresos globales debido a la sobreexplotación y discriminación que persiste" .

Les dones, malgrat que continuen sotmeses a una doble o triple jornada laboral, no són gestores dels recursos que generen, ans al contrari, estan sotmeses a tot tipus de subordinació tan a nivell laboral i domèstic, com públic i empresarial.

Després de varies dècades de globalització econòmica es pot assegurar que aquesta te un impacte diferent en les dones i en els homes, per que diferents són les formes d'inserció en la família i en el mercat laboral.
En termes generals, la globalització ha propiciat que a tot el món, però especialment l'Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina més dones s'hagin incorporat al treball remunerat, però en feines més informals, precàries i flexibles que les feines que continuen ocupant els homes.

A més, la liberalització del comerç ha acabat amb molts dels mitjans de manteniment tradicionals de les dones i les ha obligat a emigrar. El neollliberalisme econòmic, amb les seves polítiques de reducció de pressupostos i privatitzacions en serveis públics bàsics -salut, educació, aigua i habitatge- ha suposat un retrocés en els drets socials i laborals de les dones. Són les dones, i sobre tot les dones pobres, les que suporten els costos més alts de la globalització perquè formen part de la mà d'obra flexible i barata, com també en són les més afectades per les crisis econòmiques i les reestructuracions

Si bé la incorporació de les dones al mercat de treball pot semblar una forma d'alliberament, el que és cert és que, lluny de comportar una alliberació i la seva independència econòmica, ha resultat una expressió més de la violència estructural del sistema capitalista patriarcal.
En general no ha hagut ni correlació de forces ni assumpció de corresponsabilitat per part dels homes i, per tant, les dones no han estat alliberades de la càrrega domèstica sinó que s'han hagut d'incorporar al mercat de treball amb es desavantatge de l'anomenada doble jornada laboral.


Per què parlem de feminització de la pobresa?

Algunes dades esclaridores: "Les dones són les més pobres dels pobres del món".

Per analitzar els efectes devastadors que la globalització ha generat en la població femenina, cal assenyalar que les dones representen el 51% de la població mundial -és a dir en són majoria- però no gaudeixen de l'accés als recursos ni dels beneficis que d'ells se'n deriven en igualtat de condicions que la resta de la població: la masculina.
Aquesta realitat contrasta clarament amb els discursos dels capitalistes neolliberals que asseguren propiciar amb les seves polítiques econòmiques un creixement econòmic per als països que les duguin a terme.
. les dones representen el 70% de la població més pobre del planeta; és a dir, són la majoria entre els 1,300 milions de pobres. El nombre de dones rurals que viuen en absoluta pobresa va augmentar en un 50% durant les dos darreres dècades, enfront al 30% dels homes.
. les dones tenen accés als recursos econòmics més deficitaris.
. generalment les dones no són propietàries dels mecanismes de producció, de les terres, de les cases, etc.
. les dones ocupen en gran percentatge la llista de treball a mitja jornada, jornades partides, sector informal, economia submergida, taxa d'atur més elevada; sense seguretat social, ajuts o oportunitats de promoció laboral.

Com ja esmentaven anteriorment, un dels efectes de la globalització és que els drets econòmics i socials de les dones estan essent atacats en tot el món. L'exemple més clar és la sobreexplotació femenina en algunes economies bolcades a l'exportació: grans empreses transnaccionals que han "feminitzat" determinats sectors del mercat laboral utilitzant una força de treball barata, flexible i no organitzada. Per això contracten els sectors més vulnerables de la població, dones joves, que accepten les condicions per què necessiten desesperadament treballar per sortir de la pobresa i la desigualtat, cosa que en la majoria dels casos no aconsegueixen pas.

Si be és cert que per a moltes dones i les seves famílies el fet de treballar a una maquila pot suposar la possibilitat de sortir de la pobresa i misèria en que viuen -sobretot a les zones rurals-, amb el temps s'adonen que els guanys que obtenen pel seu treball no són la solució a la seva pobresa, veient-se a més abocades a noves situacions, com són el desplaçament fora de l'àmbit de la seva comunitat, la llarga jornada laboral, malalties noves derivades de les diferents situacions sanitàries de les fàbriques, entre les més destacades.

"Algunos estudios realizados en el área centroamericana muestran que las trabajadoras de las maquilas (especialmente las más jóvenes), antes de verse a sí mismas como explotadas, se ven a si mismas frente a la oportunidad que les brinda la maquila de experimentar una situación de emancipación y de liberación contra la sujeción a las autoridades patriarcales a las que se habían visto sujetas. El poder adquisitivo que les dan los sueldos que reciben, les permiten cierto nivel de independencia respecto a los padres o compañeros de vida.
En los estudios exploratorios que se han realizado en Centroamérica sobre la autopercepción de las trabajadoras de la maquila se evidencia que el 'ser operarias de una maquila' es valorado como una situación de trabajo de mayor nivel que 'ser empleada doméstica'"

En definitiva, ser treballadora de maquila continua sent per a moltes dones una manera d'obtenir ingressos de forma més o menys regular; però per altres, significa la pèrdua de l'autoestima, a canvi de ben poca cosa. Les que decideixen deixar el lloc de treball, tornen al punt d'origen sense que la seva situació econòmica hagi millorat substancialment. Altres, en són víctimes d'agressions sexuals i fins i tot la mort, com és el cas de les maquiladores de Ciudad Juárez a Mèxic o a Guatemala. El fenomen d'assassinar aquestes dones de manera sistemàtica i continuada ha causat un nombre tan elevat de víctimes que ja es parla de 'feminicidi' relacionat directa o indirectament amb les maquiles.


Què és una "maquila"? Una visió crítica :

'Dentro la política de globalización, las maquilas constituyen una de las modalidades preferidas por los países industrializados para mejorar su competitividad internacional y aprovechar los menores salarios prevalecientes en las naciones menos desarrolladas. En éstas, los asalariados son sometidos a una mayor explotación, abusando especialmente de la mano de obra femenina. Dado que no transfieren tecnología avanzada a los países donde funcionan, ensamblan insumos importados desde la metrópoli para reexportarlos y frecuentemente gozan de exenciones tributarias al localizarse en zonas especiales de exportación; tampoco significan una mejoría de las economías tercermundistas y aumentan el desempleo al incrementar la oferta laboral. A pesar de todo ello, los países 'en vías de desarrollo' compiten para que se instalen en su territorio. El presente artículo analiza las características, génesis y significado de las maquilas.

La maquila o maquiladora es sinónimo del actual proceso de 'globalización', es decir, de la nueva y masiva colonización del planeta por Estados Unidos, país que proclama y condena la soberanía nacional como un concepto obsoleto. La utilización de las maquilas, método con más de tres décadas de aplicación, no promueve el desarrollo nacional, regional o de las ciudades receptoras de tales empresas. Este resultado no debe sorprender, puesto que la idea de la maquila se basa en el atraso y la mano de obra barata de los países pobres y las regiones más deprimidas del mundo. La pobreza es el sine qua non de la maquila.

La palabra 'maquila' se originó en el medioevo español para describir un sistema de moler el trigo en molino ajeno, pagando al molinero con parte de la harina obtenida. Tal fue también la forma tradicional de producción de azúcar en los ingenios de las Antillas, que en el siglo XIX obtenían su caña de cultivadores llamados colonos; éstos cobraban en azúcar el valor de la caña entregada, de acuerdo con las normas establecidas por los mismos ingenios. La estirpe feudal y semifeudal del vocablo se remoza con el nuevo uso del término para denotar plantas de ensamblaje que se aprovechan de las míseras condiciones laborales existentes en los países dominados.

Los países que alojan la maquila, por su parte, deben contar con una adecuada infraestructura, servicios de agua y energía eléctrica, puertos, telecomunicaciones, carreteras, una legislación laboral que discipline a los trabajadores y obstaculice su lucha reivindicativa, con lo cual se hace un verdadero subsidio al capital extranjero, ya que hay que otorgarle facilidades de las cuales no gozan en muchos casos los inversionistas nacionales, y el Estado termina haciendo gigantescas inversiones que no son costeadas pero sí disfrutadas por el capital foráneo. Por eso, aunque el centro de ellas es la mano de obra barata, no se crean maquilas en lugares insalubres, remotos, incomunicados o sin la mínima infraestructura.

La competencia para atraer maquilas forma parte de la competencia general entre países pobres por medio de cambios en la legislación laboral, el comercio externo, el tratamiento del capital extranjero, el manejo de las condiciones ambientales y de los recursos naturales y la diversidad biológica, etc.
De esta manera, millones de obreros -y en la maquila, obreras- han sido lanzados a trabajar en industrias domiciliarias, microempresas y maquilas desde los barrios de Puerto Príncipe (Haití) y ciudad Guatemala, pasando por Lagos (Nigeria) y Calcuta (India), donde se producen mercancías consumibles que requieren mano de obra para procesos de ensamblaje.

En esta batalla de todos contra todos, organizada por el imperialismo, los países más pobres son los que sufren. La lógica de la maquila es implacable. Un obrero mexicano gana en un día lo que un obrero estadounidense gana en una hora. Y un obrero mexicano gana en ese día lo que un obrero chino gana en una semana. Cuanto más pobre el país, más 'competitivo' para las grandes corporaciones industriales. Para 'ganar' en esta competencia es obvio cuál es el camino a escoger: deprimir los salarios y empobrecer la población.'


La situació dels drets laborals de les treballadores de les "maquilas":

Les dones maquiladores veuen vulnerats una gran quantitat de drets, dels que es poden destacar tres aspectes: la precarietat i explotació laboral, la manca de condicions laborals i sanitàries, i l'assajament sexual (abús sexual i violació).

"No tenemos derecho a ponernos enfermas. Un día no me encontré bien y llevé a mi jefe una nota de mi médico; recibí una amonestación por escrito" Zakia, 36 años, cose prendas de vestir en Marruecos para empresas españolas como El Corte Inglés.
"Tenemos que hacer horas extras hasta la medianoche para tener unos ingresos decentes. Me da miedo tener hijos porque no podré mantenerlos" Nong, 26 años, cose ropa interior para Victoria's Secret en Tailandia.

Aquests són 2 dels testimonis d'un estudi realitzat per Intermón-Oxfam: "Mas por menos: el trabajo precario de las mujeres en las cadenas de producción globalizadas" (2004), que demostren la situació que viuen les treballadores d'aquestes empreses transnacionals a tot el món.
La majoria de treballadores no tenen contractes de treball, i si en tenen són temporals; treballen a ritmes frenètics a canvi d'un salari molt baix, en condicions higièniques insalubres i amb risc d'intoxicacions i malalties diverses. Es veuen obligades a realitzar gran quantitat d'hores extres per a guanyar el suficient per a sobreviure, i moltes vegades no les hi paguen. La majoria no pot gaudir de baixa per malaltia o maternitat, poques d'elles estan emparades per alguna mena de cobertura sanitària o d'atur, i encara menys aconsegueixen estalviar per al futur.

A més aquestes empreses vulneren sistemàticament la normativa internacional sobre els drets del treball, regulats per la Organització Internacional del Treball -OIT-, com són:

Es evident que aquestes condicions laborals serien considerades com a molt injustes per a qualsevol treballador o treballadora que les patís, però en el cas de les dones, hem d'afegir un element analitzat anteriorment en altre apartat: la doble càrrega de responsabilitat i feina, la cura del àmbit privat o domèstic.
Les repercussions de vulnerabilitat i inseguretat laboral i econòmica en les dones van més enllà del lloc de treball; ja que la majoria ha d'ocupar-se també de les criatures i dels familiars malalts i ancians, de les tasques de neteja i alimentació de la llar, etc., sobre tot en els països del Sud, on la cultura masclista està encara molt present i on hi ha un percentatge molt elevat de dones que mantenen elles soles la llar, per que el pare és absent, com és el cas de la majoria de països de Centramèrica, per exemple a El Salvador, al 2002 quasi el 40% de llars eren monoparentals.
Intermón-Oxfam assenyala: " (las mujeres) Soportan una doble carga y apenas reciben ayuda de sus gobiernos o empresarios para llevarla dignamente; la presión que sufren puede acabar con su salud y arruinar las posibilidades de que sus hijos accedan a un futuro mejor". El resultado: precisamente a las trabajadoras que constituyen la columna vertebral de la generación de riqueza en muchos paises en vías de desarrollo se les arrebata su parte de los beneficios que el comercio les podría deparar".


Exemple 2:
Violència en la comunitat: un cas colpidor "El feminicidi de Ciudad Juárez- Mèxic"

A Mèxic i la regió centramericana durant els darrers deu anys s'han anant produint nombrosos assassinats sistemàtics de dones joves i de baix nivell social, que no han estat esclarits i que han quedat impunes en la majoria dels casos. Aquest fenomen d'assassinats de dones, només pel fet de ser-ho, està sent recurrent i lluny de minvar, van en augment vertiginós a tots els països de la regió., el que ha donat pas a anomenar-los com a "feminicidis"

El cas més nombrós i conegut sobre assassinats sistemàtics vers dones maquiladores és el de Ciudad Juárez a la frontera de Mèxic amb Estats Units, però aquest fet s'està estenent a tota la regió, per exemple a Guatemala de gener a agost d'aquest any (2004) havien estat assassinades més de 360 dones, encara que en circumstàncies diferents que a Mèxic; a El Salvador ha augmentat la violència vers les dones i també es comencen a comptabilitzar les dones assassinades el darrer 2003, i Nicaragua i Hondures es troben en les mateixes situacions.

Per què només maten dones joves i pobres?
Els paràmetres comuns que presenten les víctimes són l'edat (joves), l'origen social (classe baixa), la manera de ser assassinades (tortures brutals mort violenta i arma blanca), les vexacions (la majoria han estat violades múltiples vegades) i la manera de trobar-les (en barrancs, cadàvers en bosses de plàstic). El prototip més generalitzat és "Mujer joven, pobre, guapa, morena, de larga cabellera".

Què vol dir "feminicidi"?
Aquest fenomen està sent catalogat per part de diferents especialistes com un 'feminicidi', terme que, juntament amb 'femicidi', utilitzen els moviments de dones de la regió per referir-se als assassinats sexuals de dones. Segons la sociòloga mexicana, Monárrez Fragoso, el feminicidi és "El asesinato misógino de mujeres cometido por los hombres desde su superioridad de género. Tiene que ver con los motivos, con las heridas que se inflingen en el cuerpo de la mujer y con circunstancias sociales que imperan en ese momento. Para que se de, tiene que haber una complacencia de autoridades, personas e instituciones que están en el poder, llamémosle poder político, económico o social"

Què ha fet la justícia i l'Estat davant els assassinats?
Però existeixen diversos factors que fan que aquestes morts no siguin fàcilment reconegudes ni se'ls tingui en compte, quedant la majoria dels casos en la impunitat total, sense cap indemnització a les famílies, on molts cossos "desapareguts" no han estat trobats encara.
En ocasions es tipifiquen dins dels crims passionals (entre la parella) o per delinqüència comú o be per que siguin dones joves que potser pertanyien a "maras" (colles juvenils), etc.
A més els cossos judicials i de la policia argumenten que no tenen recursos humans ni econòmics per fer el seguiment de cada cas.

Per contrarestar aquesta ineficàcia i indiferència, des de 1993 familiars de les joves desaparegudes i assassinades s'han organitzat en diverses associacions civils. La seva intensa pressió per que es faci justícia i s'acabi amb el patró de desaparicions i homicidis de dones a l'estat de Chihuahua, ha captat finalment l'atenció nacional i internacional. Al desembre de 2001, després d'aparèixer vuit cossos de dones en un antic camp de cotó de Ciudad Juárez, més de 300 organitzacions de tot el país van engegar la campanya 'Alto a la impunidad: Ni una muerta más' per exercir més pressió sobre les autoritats nacionals i federals i incrementar l'atenció mundial. (www.altoalaimpunidad.org)


Víctimas sin poder social

Mujeres jóvenes y de origen humilde son raptadas, mantenidas en cautiverio y sujetas a la violencia sexual más feroz antes de ser asesinadas y dejadas en terrenos abandonados junto con los escombros. En algunos casos, sus restos son hallados por transeúntes al cabo de unos días o años después. En otras ocasiones las mujeres nunca son encontradas y sus familiares tienen que vivir con la angustia permanente de desconocer su suerte o paradero.
Todo parece indicar que estas jóvenes son seleccionadas por sus verdugos por ser mujeres sin ningún poder en la sociedad. Suelen ser trabajadoras de las industrias maquiladoras de compañías multinacionales que dominan la economía de Ciudad Juárez, camareras, empleadas en la economía informal o estudiantes. Muchas de ellas viven en circunstancias precarias, con hijas e hijos que mantener...'
(Fuente: Amnistía Internacional)

En definitiva aquest tipus de violència sexual contra les dones a Centramèrica ha de ser un tema de prioritat dels governs dels països de la regió, que han de posar els mitjans per esclarir els mòbils, jutjar els culpables i reparar econòmica i emocionalment a les dones i famílies afectades. Es qüestió de justícia i de defensa dels drets humans de les dones.