Materiales en castellano

 

Introducció

Els mitjans de comunicació ens informen amb freqüència sobre diferents desastres “naturals” ocorreguts arreu del món, i en especial als països del Sud. Durant uns dies, setmanes com a molt, terratrèmols, huracans, inundacions o sequeres protagonitzen les pàgines dels diaris o els primers minuts dels telenotícies. De forma gairebé immediata les administracions i les organitzacions de cooperació al desenvolupament i ajut humanitari es mobilitzen i fan crides a la ciutadania demanant atenció sobre la població afectada per aquell desastre “natural”, així com la seva solidaritat i col·laboració econòmica. D’aquesta manera, els considerats desastres “naturals” han esdevingut una problemàtica habitual en el treball d’informació, sensibilització i captació de recursos de les organitzacions dedicades al desenvolupament i l’ajut humanitari.

La realitat és que l’increment del risc i la vulnerabilitat mediambiental és creixent arreu del món. Segons un informe del PNUD de l’any 2004, La reducción de riesgos de desastres: un desafío para el desarrollo, milers de milions de persones a més de 100 països es veuen exposades periòdicament a algun terratrèmol, cicló tropical, inundació o sequera. Aproximadament el 75% de la població mundial viu en zones que han estat afectades, com a mínim un cop entre 1980 i el 2000, per algun d’aquests fenòmens naturals. S’ha registrat que aquests desastres suposen uns 184 morts per dia a diferents parts del món. Durant les dues últimes dècades, més d’un milió i mig de persones han mort víctimes de desastres naturals. Però la quantitat de víctimes mortals no deixa de ser la punta de l’iceberg d’una situació molt més àmplia i complexa. A més del nombre de morts cal tenir en compte tot un conjunt de pèrdues en matèria de desenvolupament i el gran patiment humà que qualsevol desastre comporta. Es calcula que per cada mort hi haurien unes tres mil persones exposades a perills naturals.

Igualment, i malgrat excepcions recents com la de l’huracà Katrina, l’agost del 2005 als Estats Units, els riscos de desastre són considerats menors en els països d’alts ingressos, en comparació amb els d’ingressos mitjans i baixos. Els països que registren un alt desenvolupament humà conformen el 15% de la població exposada a desastres, però només pateixen un 1,8% de les morts per desastres. L’impacte diferenciat que va tenir l’esmentat huracà Katrina entre la població més pobre, ens informa també de la major vulnerabilitat en la qual viu la població de més baixos recursos econòmics als mateixos països rics.

Malgrat la gran informació que genera cadascun d’aquests desastres, això no necessariament suposa la seva comprensió per part de la població, i especialment pels joves. La repetició d’imatges de les víctimes i les demandes econòmiques pot acabar provocant una sensació de sobresaturació i cansament entre la ciudadania. Per això es considera necessari divulgar i facilitar l’accés a interpretacions sobre aquests fenòmens que tinguin en compte explicacions més complexes i entenedores de les seves causes. D’aquesta manera des d’Alba Sud i Edualter pretenem oferir una imatge més integral de les causes dels impactes socials i ambientals dels fenòmens naturals i de les mateixes accions de prevenció que s’estan duent a terme a diferents països del Sud.

Quan s’informa o es demana la col·laboració ciutadana davant d’algun “desastre natural”, sovint s’oblida que aquests es troben íntimament relacionats amb els processos de desenvolupament humà. Els desastres posen en perill el desenvolupament d’una determinada zona. Però al mateix temps, les actuacions en matèria de desenvolupament, dutes a terme per particulars, comunitats i nacions, poden generar nous riscos de desastres. Els exemples són nombrosos:

El creixement d’assentaments informals i tuguris a les ciutats alimentat per migrants desplaçats d’altres països o de zones rurals, ha provocat un enorme creixement d’entorns habitacionals inestables. Aquests assentaments sovint es troben ubicats a barrancs, zones inclinades, inundables o propers a plantes industrials o sistemes de transport nocius o perillosos.

Els sistemes d’explotació agropecuari basats en l’especialització i exportació cap a mercats llunyans i la intensificació de la producció amb un ús generalitzat de químics per a fertilitzants ha provocat un increment de la vulnerabilitat mediambiental a moltes zones rurals d’arreu del planeta, i en especial dels països del Sud.

La destrucció dels manglars per a la construcció d’enclaus turístics ha generat una gran vulnerabilitat davant fenòmens com els ciclons tropicals o tsunamis.

La “gestió de riscos” és el paradigma des del qual s’està elaborant un marc d’intervenció social per prevenir i mitigar l’impacte dels desastres.