UNA EXPERIÈNCIA D'EDUCACIÓ
AFECTIVA I SEXUAL

La següent experiència s'està portant a terme a l'IES Eugeni d'Ors de L'Hospitalet, centre públic de recent creació, ubicat en el populós barri de Collblanc.

L'alumnat del centre està compost aquest curs només per 140 alumnes de 1r i 2n d'ESO, pertanyents majoritàriament a famílies treballadores, sobretot d'origen immigrant, en segona generació, castellanoparlants i, molt minoritàriament a famílies originàries del magreb i llatinoamericanes.

La proposta d'iniciar l'oferta de crèdits d'educació afectiva i sexual a primer i completar l'oferta al llarg de l'etapa, la faig des del departament de Ciències Naturals i respon a dues preocupacions pedagògiques: d'una banda la d'oferir una resposta a les necessitats educatives de l'alumnat en aquesta etapa en què desenvoluparan la seva maduresa sexual i, per l'altra, la urgència d'incidir en la reformulació dels papers socials i afectius associats a cada sexe. Crec que el camp de l'afectivitat i la sexualitat ofereix moments privilegiats per posar en evidència, contrastar i criticar els comportament i valors que socialment atribuïm a cada sexe.

No penso que aquesta utilització de la franja variable satisfaci totes les necessitats de l'alumnat, però si es contemplen d'altres intervencions des de la tutoria i des de les diferents àrees, pot resultar molt profitosa.

Un exemple de l'escassa normalització amb què compta l'educació sexual als centres d'ensenyament, són els comentaris d'alguns companys sobre el crèdit variable que parlen per si mateixos: «El més difícil en aquest crèdit és avaluar els procediments» o «no puc imaginar què fareu en aquest crèdit; tres mesos parlant de sexe!; vols dir que dóna per a tant?» Davant d'aquests comentaris, he de ressaltar el suport i l'estímul rebut des de l'equip directiu i d'altres companyes i companys.


Passada la primera prova de foc, em dedico a recopilar material per a la programació. La primera i gran limitació és que el centre no disposa de recursos econòmics per la qual cosa he de reduir la compra de material a un llibre de consulta per al professorat. Sortosament, disposo d'un material utilíssim procedent de Canàries, que les nostres amigues d'Harimaguada ens van fer arribar, i d'un crèdit editat a Catalunya del que és coautora la nostra companya Roser Coscojuela. Amb aquesta bibliografia bàsica començo la tasca de programació.


El que m'ha cridat més l'atenció ha estat la revisió del llistat de crèdits tipificats, ja que únicament es preveu l'educació sexual en el segon cicle de l'ESO, en el qual apareix un crèdit titulat «Cos, sexualitat i reproducció». Aquest fet no fa més que confirmar que també l'Administració participa de la idea equivocada d'associar sexualitat a maduresa sexual i reproducció. Es dibuixa, d'aquesta forma, un model d'educació sexual que informa dels processos biològics i avisa dels perills associats a la pràctica sexual. Queda fora la reivindicació de la sexualitat com a font de plaer, autoconeixement, relació...

Igualment passa, tal com he pogut comprovar, amb el material editat; un currículum adaptat a la «normalitat» - entesa aquesta com a l'opció majoritària - en què s'exclouen les orientacions homosexuals. En el fons, una educació sexual que no entri en contradicció amb la moral dominant: informació biològica, models heterosexuals, prevenció de malalties i molta reproducció...

I què succeeix amb aquest tant per cent d'alumnes que no coincideixen amb el patró social. I com incidir en les manifestacions de rebuig o marginació en què es troben cada dia les persones homosexuals. I com trencar així l'estereotip que la sexualitat està exclusivament justificada per la procreació. I com desfer tabús i desculpabilitzar l'autoerotisme. Sens dubte, l'opció de la «normalitat» es fa coparticipant de la confusió i l'obscurantisme.

Contràriament a la idea estesa que amb quatre sessions s'esgota el tema, el meu gran problema va ser seleccionar els continguts i combinar adequadament les demandes que expressava el grup-classe amb els objectius que jo m'havia plantejat. Contava, per altra banda, amb una circumstància que jugava al meu favor; el fet de tenir la perspectiva de quatre cursos per seqüenciar uns continguts tan amplis i complexos com aquests.

Un altre aspecte que he tingut en compte és com abordar les diferències de gènere. Després de considerar diferents possibilitats, em vaig decidir per fer especial incidència en els aspectes que reivindiquen el desig i el protagonisme en l'activitat sexual per a les noies, juntament amb la crida a una més gran comunicació dels afectes i els sentiments en el cas dels nois.

Finalment, conscient que l'aprenentatge de la sexualitat no pot limitar-se a la transmissió d'informació sobre els aspectes biològics i reproductius, vaig incorporar tots els aspectes implicats com ara els antropològics, psicològics o sociològics, partint de les hipòtesis explicatives que el propi alumnat apuntava, tractant de corregir les idees errònies i potenciant un coneixement el més objectiu possible.

És així com, comptant amb la limitació de les 30 hores, vaig configurar els blocs de continguts per al crèdit del primer trimestre per a primer d'ESO:
  • Autoconeixement i autoacceptació. L'autoestima.
  • Canvis físics i psíquics en la pubertat.
  • Manifestacions de la sexualitat. Orientació del desig sexual. Autoerotisme.
  • Relacions amb altres persones: els afectes, la seva identificació i expressió.

Contràriament a les meves previsions, els aspectes relacionats amb l'autoconeixement o les relacions van ser els de més gran demanda, i molt especialment les formes d'apropar-se a la gent i com manifestar-la els sentiments que ens desperten.

Per últim, cinc cèntims sobre la valoració que el propi grup va fer del crèdit. Els comentaris parlen per si mateixos:

-»He après a valorar-me tal com sóc i no voler ser com els que surten a la televisió. Pensava, al començament, que el sexe era una cosa asquerosa i ara crec que és natural...» -»També he après que hi ha persones homosexuals que li agraden les persones del mateix sexe i que això és normal» -»He pogut aprendre a relacionar-me millor amb altres persones i penso que seria bo que des de primària ens ensenyessin educació afectiva i sexual...També he après que la masturbació és una forma d'autoexcitació donant-se plaer a sí mateix...» -»En aquest crèdit hem après moltes coses: estimar-nos, no sentir vergonya, exposar les nostres idees, saber els canvis de la pubertat, com eren els nostres sentiments. Hem treballat en grup i amb confiança i hem rigut molt..».





Rafaela Subías de la Fuente






BIBLIOGRAFIA:

BOLAÑOS ESPINOSA, MªC. et al.(1993). Educación Afectivo-Sexual en la Etapa Secundaria. Guía didáctica del profesorado. Consejería de Educación y Deportes. Gobierno de Canarias.

COSCOJUELA, Roser et al. (1990). Sexualitat, una forma natural de comunicació. Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

LÓPEZ SÁNCHEZ, Félix (1995). Educación sexual de adolescentes y jóvenes. Siglo XXI.

PRINCIPAL