Guia Didàctica Comic Prou Racisme.
Quadern de treball per al professor

<H3><STRONG>Guia Didàctica Comic Prou Racisme.<BR><BR> Quadern de treball per al professor</STRONG></H3>

Objectius generals

:
Introducció

Treballar mitjançant exemples concrets, i amb un suport teòric, els conceptes d'etnocentrisme, xenofòbia i racisme i assegurar-ne la comprensió.
Pensem que és important que l'alumne/a s'adoni que l'etnocentrisme és un mecanisme de defensa o d'autoidentificació d'una comunitat enfront allò que és diferent. El fet que aquest fenomen sigui comú a la majoria de societats i que no recorre a les arrels biològiques per a la desqualificació de "l'altre" dificulta la comprensió dels perills de discriminació que comporta, a causa de l'adhesió emocional de l'individu a la pròpia comunitat i cultura. Trobarem que la major part dels alumnes pensaran que "és normal" o que "passa a tot arreu" i esgrimiran aquests arguments com a justificació.
Cal tenir present que encara que el discurs conscient de l'ensenyant sigui el de combatre amb arguments racionals aquesta idea, això no suposa un canvi automàtic en l'actitud emocional dels nois i noies. És possible que l'alumne accepti a nivell racional que l'etnocentrisme és perillós però això no implica necessàriament una modificació de la seva actitud interna.
D'altra banda, caldria una reflexió dels ensenyants sobre el discurs inconscient, sobre els valors que transmetem dins i fora de l'aula amb els nostres comentaris i actituds quotidianes.
L'etnocentrisme és, sovint, ignorància de "l'altre", i si aquest, a més de tenir una altra cultura és d'una raça, pot conduir a sentiments racistes més o menys emmascarats per una societat que oficialment rebutja el racisme. Haurem de combatre, doncs, la ignorància de "l'altre", conèixer la seva cultura i aprendre a respectar-la si realment volem modificar actituds profundes.
La xenofòbia va més lluny que l'etnocentrisme, és un pas més en direcció dels racisme i barreja el menyspreu per la cultura de "l'altre" amb la convicció que l'estranger ocupa llocs de treball que no li pertanyen i és, per tant, responsable de l'atur de persones de la pròpia comunitat.
Si sondegem els nostres alumnes, trobarem aquesta actitud fortament arrelada en molts d'ells. Cal fer-los entendre que sovint emmascara i serveix de justificació per actituds racistes.
Respecte del racisme pròpiament dit, el treball amb els alumnes es podria fonamentar en dos punts bàsics:
1.- Els estudis de genètica han demostrat la falsedat dels arguments pretesament científics amb què solen avalar-se ls teories racistes.
2.- El racisme s'ha utilitzat com a element ideológic per justificar els processos d'explotació econòmica i opressió cultural d'altres pobles, derivats de l'expansió colonial. Aquest seria, doncs, un tema a introduir quan a l'escola es tracta el tema del colonialisme. Així mateix, si treballem el racisme com un tema monogràfic, no podem oblidar les arrels històriques del problema i ens haurem de remetre a les condicions ideològiques i econòmiques de l'expansió colonial i també dels processos de descolonització, que han conduït a l'actual situació de desenvolupament que beneficia els interessos econòmics dels països industrials (antigues metròpolis).

Activitats suggerides

- Estudi comprensiu dels conceptes bàsics.
- Projecció i debat posterior d'algun documental o pel.lícula de ficció sobre el tema.
- Donar als alumnes dades concretes de la situació dels col·lectius d'immigrants al nostre país.
- Elaborar un recull de notícies de premsa i comentar-lo amb els alumnes.
- Estudi de la cultura d'algun dels col·lectius d'immigrants al nostre país.
- Estudi de la cultura gitana i debat amb els alumnes sobre les nostres relacions amb els membres d'aquesta ètnia.
- Usar el còmic PROU RACISME! com a element de motivació i de reflexió per a un debat. Analitzar les diferents situacions que s'hi donen.
- Comentar aspectes de la llei d'estrangeria.

COMIC: PROU RACISME!

Guia didàctica


Aquest petit còmic pot ser utilitzat com a element de motivació per introduir el tema del racisme a l'aula i també com a base de reflexió per a un debat entre els alumnes.

Suggeriments per al comentari

LAST WEEK END

- La primera vinyeta representa un bar on solament s'hi veuen negres (tendència dels grups marginats i/o discriminats a reunir-se en llocs on es puguin sentir relaxats i tranquils).
- És racista considerar que tots els negres són uns ganduls. El racisme sovint recorre al tòpic per desqualificar tot un col·lectiu. D'altra banda, és un tòpic interessat que s'usa per justificar que no es respecten els seus drets laborals. Recordem que de l'època en què van estar sotmesos al l'esclavatge han quedat frases a la nostra llengua ("treballar com un negre" que fem servir normalment per designar situacions en què una persona treballa molt i per pocs diners. Això evidencia que el llenguatge integra els tòpics generats per la ideologia i els utilitza en sentit divers segons els interessos dels grups dominants en cada moment.
- Hi ha locals on no se'ls permet l'entrada.
- Moltes noies blanques s'avergonyeixen de sortir amb ells. Tenen por a la crítica dels veïns i de la família. En aquest punt serà interessant d'enregistrar les reaccions dels/les alumnes. Probablement, la majoria trobarà malament que les noies s'avergonyeixin de sortir amb un negre, però és possible que l'argument donat per molts d'ells sigui que "aquest noi no té la culpa de ser negre", amb la qual cosa veurem rebutjar una actitud racista amb un raonament que revela un racisme ocult i latent, atès que s'interpreta el fet de ser negre com quelcom de negatiu.
- Hi ha policies que pressuposen que tots els negres es droguen i són traficants. Torna a funcionar el tòpic. Són freqüents els escorcolls indiscriminats i els maltractaments.

CONTRACTACIÓ

- L'Obiang no té permís de residència i no coneix ningú. Com reacciona l'agent de contractació?
- Informar als alumnes que per tenir permís de residència cal tenir contracte de treball i que per tenir contracte de treball cal tenir permís de residència. Segurament ho trobaran tant complicat com la majoria d'estrangers que busquen feina al nostre país.
- A l'Obiang no se'l veu signar cap contracte, per tant se li ofereix una feina il·legal. El sou qui li pagaran també és il·legal (està molt per sota del salari mínim aprovat pel govern espanyol).
- Fer reflexionar els alumnes sobre l'actitud de l'Obiang i la de qui el contracta. Amb quins recursos legals pot protestar per la situació d'explotació a què es veu sotmès?
- L'actitud humil de l'Obiang davant el patró ve donada per la ignorància o per la necessitat?
- A l'última vinyeta se'ns dóna a entendre que entre els immigrants africans amb feines molt precàries hi ha titulats i estudiants universitaris. Com deu ser la situació dels seus països per abandonar-los i venir aquí a treballar en feines tan mal pagades? Acceptaria aquestes condicions de treball un obrer del notres país?
- Com són les condicions d'habitatge? Com és la casa on instal·len l'Obiang?. Té les condicions d'espai i serveis mínims per a sis persones?
- És just que reclamin millors condicions de vida i de treball?
- Comentar aspectes de la llei d'estrangeria.

RIMEMBER THE 1978

- Comentar amb els alumnes el passat esclavista. Des del Renaixement els europeus s'han interessat pels negres i els han anat a caçar a l'Àfrica per fer-los treballar com a esclaus. Donar dades del tràfic d'esclaus i parlar del comerç triangular entre Europa, Àfrica i Amèrica.
- És just que ara se'ls tanquin les portes dels nostres països i no se'ls vulgui donar feina?
- Aquí seria convenient treballar el tema del desenvolupament i els intercanvis desiguals entre el món industrial i l'anomenat Tercer Món, les riqueses del qual han estat explotades pels europeus durant el període colonial i han servit per consolidar la industrialització dels països rics. Cal fer-los veure que si bé oficialment gairebé no queden colònies, el Nord industrial continua posseint la tecnologia i explotant les primeres matèries dels països del Sud. És a dir, se'ls imposa un model de desenvolupament aliè a la seva cultura i al mateix temps se'ls neguen els mitjans (control dels propis recursos, secrets tècnics, etc...) que permetrien a aquests pobles prendre decisions autènticament lliures sobre el seu futur.
- Comentar la referència a la Revolució Francesa (1789) present en el títol. La Declaració dels Drets de l'Home, tant freqüentment invocada, no va ser suficient per fer triomfar les tendències abolicionistes i, finalment, la França revolucionària va acabar mantenint l'esclavitud a les seves colònies, que, evidentment, també va conservar.
- Per acabar, es pot demanar als alumnes que facin el seu propi còmic sobre el tema, a partir de situacions conegudes directament, per la premsa o la TV, o d'idees suggerides per aquest treball.