3. GUERRA A KOSOVA


3.1. Resum

3.2. Contendents

3.3. Objectius

3.4. La Preparació de la guerra

3.5. Arsenals i Exèrcits

3.6. Desenvolupament de la guerra

3.7. Víctimes

La Intervenció "HUMANITÀRIA" de l'OTAN: valoració provisional

Fonts

index

3.1. RESUM

D'ençà del 1989, el govern serbi ha instaurat a la seva província de Kosova un règim semblant al de l'"apartheid" i hi ha engegat una ofensiva de "neteja ètnica", extraordinàriament intensificada des de l'any 1998.

L'UCK (Exèrcit d'Alliberament de Kosova) ataca objectius serbis i s'enfronta a les Forces Armades Iugoslaves des del 1996.

  Inici pàgina
índex


3.2. CONTENDENTS

Del bàndol serbi, les FFAA, incloent-hi l'exèrcit, la policia militaritzada i els grups paramilitars, els més coneguts dels quals són els "Tigres" del capitost Arkan -criminal de guerra que ja ha actuat anteriorment a BiH i Croàcia- i la "Ma Blanca".

Del bàndol albanokosovar, l'UCK.

  Inici pàgina
índex


3.3. OBJECTIUS

El bàndol serbi pretèn la "neteja" de gran part de la població albanesa que viu -vivia- a Kosova, en una proporció que desconeixem; també busca la desestabilització de les fràgils repúbliques veïnes de Macedònia i Albània.

El bàndol albanokaosovar busca, ara ja, la independència de Kosova atès que, després del sofriment patit, ja no acceptarien el simple retorn a l'autonomia.

  Inici pàgina
índex


3.4. LA PREPARACIÓ DE LA GUERRA

Antecedents

La convivència a Kosova entre albanesos i serbis és vella de segles i ha combinat etapes tranquil.les amb d'altres de violentes. En tots dos bàndols es donen posicions d'enfrontament radical contra l'"altre" encara que -com sempre- no són compartides per tothom. Els serbis li atorguen a Kosova la qualificació de gresol de la pàtria, etc. Els albanesos consideren que ells ja hi eren abans de l'arribada dels eslaus. Uns i altres mitifiquen el passat i utilitzen la Història (no gaire rigorosa, com ja sabem) per a desqualificar l'altre.

Què hi ha de veritable?

. població: el predomini demogràfic d'uns i altres ha variat segons el temps. Sabem que, des de finals del segle XIX els albanesos hi són majoritaris i, des dels anys vuitantes del segle XX fins el moment de la seva expulsió massiva, aclaparadorament majoritaris (90%).

. enfrontaments violents: durant el domini de l'imperi otomà, els albanesos, majoritàriament convertits a l'islam, queden protegits pel poder, mentre els serbis queden en situació dominada. A partir del 1878, els serbis pateixen massacres periòdiques. La situació es gira a partir del 1912, quan Kosova s'incorpora al territori serbi en comptes d'anar a parar al nou Estat albanès. Ara els serbis maltractaran els albanesos, especialment durant la Primera Guerra Mundial. Les tornes es giren durant la retirada de les tropes sèrbies del 1915 -els albanesos s'aprofiten de la seva feblesa- però ho pagaran a partir de la formació de Iugoslàvia (1918): el nou Estat monàrquic exercirà una forta repressió sobre ells. Durant la Segona Guerra Mundial, els albanesos es revengen tot fent costat als nazis. A la nova Iugoslàvia de Tito, els albanesos pateixen la pressió policial i política més forta: tothom qui llegeixi o estudiï albanès és fitxat,... Les coses canvien amb l'obtenció d'una autonomia progressiva (1969, 1974) que obrirà pas a la seva millor època, malgrat la massacre feta per l'Exèrcit el 1981. Els anys vuitantes, els serbis se sentien amenaçats i esporuguits a Kosova: en clara minoria i víctimes de violència a les zones agrícoles, van començar d'emigrar.

Els albanesos, únic poble no eslau de Iugoslàvia si descomptem algunes minories, com els hongaresos o els gitans, sovint han estat tractats com a minoria desproveïda de drets i han patit violència institucional, és a dir, no pas exercida per individus sinó per l'Estat mateix.

L'escalada del conflicte

1 fase

L'accés al poder de Milòsevic canviarà radicalment la situació dels albanesos:

. retòrica ultranacionalista agressiva i amenaçadora del govern serbi i campanyes mediàtiques enverinadores

. abolició de l'autonomia i implantació d'una mena d'"apartheid" acompanyat de repressió sistemàtica i arbitrària, expulsió dels albanesos dels llocs de treball públics, sota l'autoritat de policies i jutges exclusivament serbis. Les instal.lacions productives es van desmuntar i traslladar a Sèrbia. Es va promoure -no sempre amb èxit- la colonització sèrbia de Kosova. Es desmunten la sanitat i l'educació en albanès. Es tanquen ràdios, TVs i diaris albanesos,...

La resposta albanesa és noviolenta; els albanokosovars s'organitzen pel seu compte i munten estructures sanitàries, educatives i polítiques pròpies. El líder indiscutible n'és I. Rugova.

2 fase

. la via pacífica no permet cap millora en la vida dels albanesos, els països poderosos de l'Europa occidental ignoren la situació i no els interessa la seva original opció. Cap institució important del món democràtic no els ajuda

. la direcció de Rugova perd capacitat

. a Dayton (1995) es posa de manifest que la "Comunitat Internacional" premia la lluita armada i oblida les opcions pacífiques: s'organitzarà l'UCK

. el 1997 s'integra al govern de Sèrbia el Partit Radical -parafeixista- de Seselij, que té la teoria que la solució del conflicte de Kosova és l'expulsió dels albanesos.

. el 1998 la "Comunitat Internacional" força unes converses de pau per a Kosova. Els acords que se'n deriven no es respecten: les tropes i la policia sèrbies no es retiren, l'UCK segueix actuant. La fase de converses següent, a Rambouillet, obrirà la porta a la intervenció de l'OTAN.

  Inici pàgina
índex


3.5. ARSENALS I EXÈRCITS

Pel que fa a les forces sèrbies, vegeu l'apartat 2.5. Sembla que els efectius serbis a Kosova són uns 49.000. Bona part de la responsabilitat de la seva actuació pertoca als cossos policials i paramilitars, més fidels al govern de Milòsevic que no pas l'Exèrcit.

L'UCK és una força reduïda, poc organitzada i escassament preparada. Els seus membres són tant albanesos de Kosova reclutats in situ com albanesos procedents de la nombrosa emigració establerta a Europa occidental i Nordamèrica. En els últims temps se sap que la direcció s'ha adjudicat a militars professionals de l'Exèrcit albanès i també han incorporat un alt oficial d'origen albanès procedent de l'exèrcit de Croàcia. L'armament procedeix majoritàriament del mercat negre i sobretot dels centenars de milaers de peces arrabassades de les casernes d'Albània ara fa dos anys, durant la revolta popular que va sotragar aquest país. El seu proveïment se sol reduir a armes llargues individuals, no disposen d'artilleria, blindats, carros ni aviació. Tenen l'avantatge de la col.laboració de la població i del coneixement del terreny. També un recolzament relatiu dels Estats Units i l'OTAN.

  Inici pàgina
índex


3.6. DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA

De bon començament, la iniciativa ha pertangut al bàndol serbi, que ha desenvolupat operacions cada cop més sistemàtiques de "neteja ètnica" segons un pla establert i de trets molt semblants, encara que no idèntics, als de Croàcia i BiH.

El procediment sol incloure atacs amb artilleria al poble o barri que es vol "netejar" per a espantar la població albanesa, que poc després és expulsada de casa seva amb acompanyament d'un grau variable de violència física: assassinats (sobretot quan se suposa o se sap que la població ha protegit l'UCK), maltractaments i tortures, violacions, exigència de diners. Després, les seves pertinences són robades (de vegades, amb la col.laboració pactada dels gitans) i aleshores es cremen les cases. Sovint, la documentació dels expulsats es destrueix.

Al principi, els expulsats fugien a les muntanyes, a d'altres indrets de Kosova o bé passaven a Albània. Darrerament, i coincidint amb la intervenció de l'OTAN iniciada el 24 de març, les forces sèrbies deporten els expulsats, és a dir, els fan marxar de territori serbi. El viatge fins a les fronteres macedònia o albanesa pot durar entre un dia i més de dues setmanes no només en funció de la llunyania del lloc d'origen sinó també de la decisió de les autoritats sèrbies en marcar la ruta de la gent que expulsen.

A diferència de Croàcia i BiH, a Kosova no hi ha hagut col.laboració amb les forces armades dels civils serbis que, més aviat, han ajudat els seus veïns.

Els enfrontaments pròpiament militars entre tots dos bàndols han estat, fins ara, favorables als serbis. L'UCK va començar d'actuar a base d'atemptats. L'estiu del 1998 controlava entre el 30 i el 40% del territori kosovar però aviat va patir una forta contraofensiva que l'ha arraconat a les muntanyes, allà on no poden maniobrar els blindats serbis.

  Inici pàgina
índex


3.7. VÍCTIMES

Encara és molt aviat per a quantificar els morts, desapareguts, ferits i violades, i fins i tot la quantitat de persones deportades. Sembla que, des dels inicis de la "neteja ètnica", hi podria haver al voltant d'un milió de persones expulsades de casa seva i que han anat a parar a països estrangers -refugiades- o bé a d'altres indrets de Kosova mateix -desplaçades-.

Les baixes en combat són superiors al bàndol de l'UCK.

  Inici pàgina
índex


LA INTERVENCIÓ "HUMANITÀRIA" DE L'OTAN: VALORACIÓ PROVISIONAL

Caracterització general de la intervenció

Es tracta d'una ofensiva exclusivament aèria iniciada el 24 de març del 1999. Hi participen aeronaus dels models més moderns, incloent-hi els avions "invisibles A-117Stealth i el B-2, i vaixells des dels quals s'enlairen avions o bé es disparen míssils més o menys "intel.ligents".

El gruix de la força pertany als Estats Units, però també hi participen Itàlia, la Gran Bretanya, França, Alemanya i Espanya.

Una valoració molt provisional des del punt de vista

. Legal: és il.legal, perquè no ha comptat amb l'aprovació de l'ONU, única instància internacional adient.

. De la legitimitat: és il.legítima, perquè no s'han esgotat -ni gairebè s'han començat de recórrer- les vies de la diplomàcia i la negociació. S'ha ignorat la prevenció, malgrat que, com ha demostrat Amnistia Internacional, se sabia perfectament des de feia 10 anys que al Kosovo es conculcaven sistemàticament els Drets Humans de la majoria albanesa de la població. No s'han recolzat ni l'opció pacifista dirigida per I. Rugova ni l'oposició sèrbia a Milòsevic. No s'han contemplat d'altres alternatives que l'ús de la violència bèl.lica a gran escala.

. De l'eficàcia: és ineficaç, almenys si es contempla des del punt de vista dels objectius proclamats, és a dir, de la protecció dels Drets Humans dels albanesos kosovars:

. ha provocat la radicalització de la "neteja ètnica" que, a hores d'ara sembla haver expulsat de casa seva una aclaparadora majoria de la població albanokosovar

. no ha privat de la seva operativitat les forces de Milòsevic (l'OTAN reconeix que, després de dos mesos de bombardeig, només l'han reduït en un 30%)

. ha cohesionat entorn de Milòsevic la ciutadania sèrbia, que se sent agredida

. ha donat pretext a Milòsevic per acabar d'ofegar les veus dissidents, sobretot en l'àmbit informatiu.

. De la planificació militar

. estratègica: mal plantejada, perquè no s'han fet plans a llarg termini, ni s'han pensat alternatives al pla de simple bombardeig, ni s'ha utilitzat el factor sorpresa

. tàctica: mal plantejada, perquè, com tothom sap, no es pot guanyar cap guerra només des de l'aire. L'obsessió per no patir baixes pròpies ha malmès moltes possibilitats d'incrementar l'eficàcia.

. Mediàtic: és extremament hipòcrita, perquè se'ns ha dit que es tractaria d'una guerra "neta", però els "danys col.laterals" han resultat ser enormes (sembla que les víctimes civils, sèrbies i albaneses, pugen a diversos centenars), sense comptar la destrucció sistemàtica de la infrastructura de Sèrbia.

Alhora, resulta patètic veure la potència militar més forta del planeta tremolant per la reacció de l'opinió pública cada vegada que fa una planxa i sense gosar de tenir ni una baixa pròpia no fos cas que les enquestes desautoritzéssin l'actuació presidencial.

 

 

Aleshores, quins són els objectius reals de la intervenció?

. la restauració de la pròpia imatge, tant de l'OTAN com del president Clinton mateix

. la prevenció de la desestabilització als Balcans

. deixar ben clar qui mana al planeta avui dia

. oferir als fabricants d'armes un bon aparador per als seus productes

. i, potser, aturar el procés de desintegració d'Estats.

Convé recordar que l'OTAN, a la reunió del seu 50è aniversari, va proclamar el seu dret d'ingerència en un àrea que pràcticament abasta tot el món i sense subordinar-se a cap institució política internacional.

  Inici pàgina
índex


Fonts:

John CHIPMAN, director de l'Institut Internacional d'Estudis Estratègics, entrevista dins El País, 16-V-1999

Noam CHOMSKY, "Juzguemos a EEUU por sus hechos, y no por sus palabras", dins El País, 18-IV-1999

Paul GARDE, Vie et mort de la Yougoslavie. Paris, A. Fayard, 1999 (1994)

Rafel GRASA, "El Kosovo i alternatives", intervenció al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 5-V-1999

Raül ROMEVA, intervenció a la Universitat de Barcelona, 13-V-1999

Carlos TAIBO: Para comprender el conflicto de Kosova, La Catarata, 1999

Marcus TANNER, "War in the Balkans. Fifty days of wars and no end in sight to Kosovo's trail of misery", dins The Independent, 12-V.1999.

 


  Inici pàgina
índex