Introducció
En aquesta unitat didàctica parlarem de la cultura maia a un nivell molt introductori per tal que serveixi com un punt de partida cap a un interès més específic per part de l'alumnat de secundària. La raó d'aquest crèdit s'ha d'entendre dins del context d'un projecte molt més ampli portat a terme per SODEPAU juntament amb el Centro Maya Adrián Chávez "TIMACH" de Guatemala, amb el suport de l'Ajuntament de Granollers. Centre maia que des del 1997 reivindica i promou la cultura, especialment en el camp educatiu i cultural, i més especialment encara en les representacions d'una obra de teatre que dóna a conéixer la riquesa cultural dels pobles indígenes a partir del Pop Wuj.
És per aquest motiu, i tenint en compte que la major part de població maia actual la trobem a Guatemala, que nosaltres centrarem aquesta unitat en aquest país.
Les activitats estan pensades pel 2n cicle d'ESO, tot i que algunes activitats es podrien aplicar a Batxillerat si a l'institut es fa alguna matèria de drets humans, dret, cultura, relacions nord-sud o economia. L'alumnat de 2n cicle d'ESO pot aprofitar aquest material com a crèdit variable o part d'aquest ( drets humans, relacions nord-sud, diversitat cultural, religions…) o bé com a activitats aïllades dins l'àmbit de socials. Algunes de les activitats es poden portar a terme a matemàtiques i llengua i literatura.
Al llarg de la unitat veureu com es treballen diferents aspectes de la cultura maia. El disseny és aquest perquè hem partit de la idea que el coneixement d'aquesta cultura és mínim. Els continguts i les activitats van des dels aspectes més genèrics com és contextualitzar geogràficament el territori fins a les més específiques com l'activitat sobre teatre. En aquest cas l'última activitat aniria estretament lligada al projecte que porten a terme Sodepau, Timach i l'Ajuntament de Granollers.
Abans de començar de ple en l'activitat farem un resum de la situació dels últims anys a Guatemala.
Guatemala actualment està en ple procés de democratització i de construcció de la pau, després de quasi quatre dècades de conflicte armat intern que va finalitzar el 29 de desembre de 1996 amb la firma dels Acords de pau entre el govern i la U.R.N.G. La conjuntura que neix a partir de la firma dels Acords és de transició del país, especialment a nivell polític. En concret, el reconeixement de Guatemala com un país multicultural, pluriètnic i multilingüe, tal com senyala l'Acuerdo sobre identidad y derechos de los pueblos indígenas, suposa una base política per la lluita contra la forta discriminació que històricament els pobles indígenes han patit a Guatemala. Aquesta discriminació ètnica, com s'indica a l'informe de la Comisión de Esclarecimiento Histórico, va ser una de les causes de l'origen i de la naturalesa repressiva i destructiva contra el poble maia que va tenir el conflicte armat.
Un altre aspecte important que planteja l'Acuerdo sobre fortalecimiento de la sociedad civil y función del ejército en una sociedad democrática és el nou paper que ha de jugar la societat guatemalenca, com a actor social emprenedor i propositiu, després de tantes dècades de desarticulació social arrel de les estratègies de repressió i la cultura del terror generada en motiu del conflicte armat. Tal com verifica MINUGUA (Misión de Naciones Unidas para Guatemala) en el seu quart informe presentat recentment, gran part d'aquests Acords no es compleixen en el temps i en l'amplitud que s'havien pactat, sobretot els relatius als canvis de l'estructura socio-econòmica. Conclusió que coincideix amb la que s'extreu de l'informe Balance del proceso de paz 1997-1999 de URNG. A més a més, el resultat negatiu a la consulta popular de maig de 1999 sobre les reformes constitucionals que havien de concretar el nou marc jurídic del país (amb una participació del 18 % de la població), posen encara més dificultats a l'hora d'implementar els compromisos acordats per tal de transformar les causes que van donar origen al conflicte armat.
Més enllà del context polític, pel que fa a la situació del país en relació al seu desenvolupament humà, tal com recull l'informe del PNUD de 1998, Guatemala té unes grans desigualtats entre regions. Tant si observem l'índex de desenvolupament humà, com l'índex d'exclusió del desenvolupament social o l'índex de desenvolupament de la dona, la majoria de la població viu en condicions de vida precàries, sobretot en les regions amb més població indígena
El projecte de TIMACH suposa una aportació en aquest nou marc de promoció de la convivència intercultural oberta amb el procés de pau que cal enfortir i impulsar des de la societat civil. En aquest sentit, la divulgació de la cosmovisió maia significa una proposta no només d'empoderament dels pobles indígenes, sinó també i sobretot un projecte per aprofundir en el procés de reconciliació nacional basat en el respecte de la interculturalitat, a partir del coneixement de les diverses ètnies, tal com recomana l'informe de la Comisión de Esclarecimiento Histórico.
