Cultura Maia 
Art i Arquitectura
Malgrat les variants,
podriem dir que l'art, i especialment l'arquitectura, escultura, baix relleu,
ceràmica i treball de pedres dures o semiprecioses constitueixen
una certa unitat.
L'arquitectura, doncs, no és igual en tot el període, però
hi haurà alguns elements comuns, el més important fou la "bòveda
maia".
Les cases eren de material lleuger, per això no s'han conservat.
Les ciutats maies eren més aviat centres cerimonials. Tenien les
piràmides esglaonades on a la part superior hi havia un temple. També
construien jocs de pilota, palaus, grans avingudes…
Característiques de l'arquitectura maia:
· falsa volta
· façanes decorades en el fris superior amb relleus de pedra i estuc
· cresteria al capdamunt dels temples amb una finalitat ornamental
· aixecament períodic d'esteles i altars.
La pintura i l'escultura es troben integrades a l'arquitectura. Trobem força pintura mural que demostra que els maies tenien un concepte molt desenvolupat de la composició, una enorme soltura de línia en el dibuix i un gran mestratge en la combinació de colors.
Ex. Tikal (
El Petén)
El 800 a.C. hi trobem els primers habitants. Va arribar un complex molt important amb tot tipus de construccions. Aquí sobresurten els temples estilitzats i alts. A sobre s'esculpien els retrats dels governants que van ordenar construir aquestes edificacions, i per demostrar que eren els soberans divins se'ls col.locava a les altures, cap al cel.
Activitat:
Aquí tens una imatge del temple II del Tikal, intenta fer-ne una descripció, aquest temple és del període clàssic maia ( 100-800.d.C.) , mira quin tipus de construcció es feia a Catalunya i compara-les ( si has fet algun crèdit d'història de l'art, respasa'l per ajudar-te a fer aquesta activitat).
Sistema Numeric i Calendari
Com els asteques, els
maies tenen un sistema numèric vigesimal basat en el número
20 i no en el 10 com el nostre.
Al contrari del nostre , on el valor dels números augmenta d'esquerra
a dreta, el sistema maia es llegeix verticament de baix cap a dalt.
El nivell inferior, el de les unitats , és de 0 a 19, el següent,
el dels 20, un altre pels 400, pels 160.000, etc
Per representar gràficament els números, els maies utilitzaven
un sistema de barres i de punts: la barra val 5 i el punt 1.
Activitat
Completa la sèrie següent:
EL O
VAREN SER ELS PRIMERS EN UTILITZAR UN SÍMBOL SIMLILAR AL NOSTRE CONCEPTE DE ZERO
CALENDARI
Els recursos de l'aritmètica
maia troben la seva millor expressió en el calendari. La cultura
maia està presidida pel temps pel qual tenien un gran interès.
Alguns calendaris maies encara s'utilitzen en algunes comunitats actuals.
Sembla ser que el seu calendari era més exacte que el que s'utilitzava
a Europa en la mateixa època.
El calendari maia utilitza cicles independents.
Alguns dels més importants són:
1.- calendari sagrat "Tzolkin", consta de 260 dies
2.- calendari civil "l'Haab", consta de 365 dies, dividits en
18 períodes -uinals- de 20 dies cadascun i 5 dies complementaris
al final.
El cicle de partença on hi ha compresa la història dels maies
correspón al 3113 aC .
La combinació dels dos calendaris anteriors formava el cicle de 52
anys o roda de calendaris [veure imatge pàgina anterior], doncs passats
aquests anys tornaven a coincidir.
A part d'aquest cicle utilitzaren altres mètodes que abastaven períodes
més llargs.
Els maies observaren el cel sense parar. Van calcular la duració de l'any o revolució del sol en 365'2420 dies, mentre que el càlcul actual proporciona la xifra de 365'2422 dies, és a dir amb un error de 2/10.000 de dia ( 17 segons per any)
També van estudiar el cicles llunars i els eclipses, el cicle de Venus i tantes altres coses, i tot i això un poble que no poseïa cap mitjà per medir l'hora. Per si fos poc, els maies desconeixien tant els minuts com els segons.
Activitat
A continuació tens el fragment d'un llibre de l' autor guatemaltenc Augusto Monterroso, EL ECLIPSE ( en Obras Completas y otros cuentos, Seix Barral, BCn, 1981)
Llegeix-lo detingudament i contesta les qüestions dell final.
Cuando Fray Bartolomé Arrazola se sintió perdido aceptó
que ya nada podía salvarlo. La selva poderosa de Guatemala lo había
apresado, implacable y definitiva. Ante su ignorancia topogràfica
se sentó con tranquilidad a esperar la muerte. Quiso morir allí,
sin ninguna esperanza, aislada, con el pensamiento fijo en la España
distante, particularmente en el convento de Los Abrojos, donde Carlos QuInto
condescendiera una vez a bajar de su meninencia para decirle que confiaba
en el celo religioso de su labor redentora.
Al despertar se encontró rodeado por un grupo de indígenas
de rostro impasible que se disponían a sacrificarlo ante un altar,
un altar que a Bartolomé le pareció el lecho en que descansaría,
al fin , de sus temores, de su destino, de sí mismo. Tres años
en el país le habían conferido un mediano dominio de las lenguas
nativas. Intentó algo. Dijo algunas palabras que fueron comprendidas.
Entonces floreció en él una idea que tuvo por digna de su
talento y de su cultura universal y de su arduo conocimiento de Aristóteles.Recordó
que para ese día esperaba un eclipse total de sol. Y dispuso, en
lo más íntimo, valerse de aquel conocimiento para engañar
a sus opresores y salvar la vida.
-Si me matáis- les dijo- puedo hacer que el sol se oscurezca en su
altura. Los indígenas lo miraron fijamente y Bartolomé sorprendió
la incredulidad en sus ojos. Vió que se produjo un pequeño
consejo,y esperó confiado, no sin cierto desdén.
Dos horas después el corazón de fray Bartolomé Arrazola
chorreaba su sangre vehemente sobre la piedra de los sacrificios ( brillante
bajo la opaca luz de un sol eclipsado), mientras uno de los indígenas
recitaba sin ninguna inflexión de voz, sin prisa, una por una, las
infinitas fechas en que se producirían eclipses solares y lunares,
que los astrónomos de la comunidad maya habían previsto y
anotado en sus códices sin la valiosa ayuda de Aristóteles"
Qüestions:
1.- Què és un eclipse?
2.- Quins tipus d'eclipses trobem?
3.- Quin és el missatge quel'autor ens vol fer arribar amb aquesta història?
Religió
La religió maia està plenament relacionada amb les forces naturals que influeixen en la quotidianeïtat dels maies i en la satisfacció de les necessitats més bàsiques.
La divinitat creadora
i principal s'anomenava ITZAN NA, present als
4 rumbs, i també al
Cel i a la Terra. Hi ha també altres éssers relacionats amb
el Sol en els seus diversos
Aspectes- ascendent i descendent-, amb la Lluna o amb Venus, amb fenòmens
atmosfèrics
com la pluja, la sequera o el vent, amb activitatso productes alimentaris,
amb la caça, el blat de
moro…, amb oficis… inclús amb la vida i la mort.
Los mayas quichés creían en un solo dios, practicaban el ayuno, la penitencia, la abstinencia y la confesión; creían en el diluvio y en el fin del mundo: el cristianismo no les aportó grandes novedades. La descomposición religiosa comenzó con la colonia. La religión católica sólo asimiló algunos aspectos mágicos y totémicos de la religión maya, en la tentativa vana de someter la fe indígena a la ideología de los conquistadores. El aplastamiento de la cultura original abrió paso al sincretismo , y así se recogen, por ejemplo, en la actualidad, testimonios de la involución con respecto a aquella evolución avanzada : "Don Volcán necesita carne humana bien tostadita". Carlos Guzmán Böckler y Jean-Loup Herbert, Guatemala: una interpretción histórico- social, México, 1970
| La
serp emplumada El blat de moro era tant important pels maies que l'adoraven com un déu. Segons fes d'una manera o d'una altra tenia diferents noms. Una serp amb plomes-serp emplomada- anomenada kukulcán, representava al Déu Creador de totes les coses, el blat de moro inclòs. Els maies creien que aquesta serp havia ensenyat als homes a viure en pau. Els murs de pedra dels inmensos temples i palaus maies estaven profusament decorats en honor als déus. També creaven obres d'art com a ofrenes |
| " En semana
Santa, las procesiones de los herederos de los mayas dan lugar a terribles exhibiciones de masoquis- mo colectivo. Se arrastran las pesadas cruces, se participa de la flagelación de Jesús paso a paso durante el intermi- nable ascenso del Gólgota; con aullidos de dolor, se con- vierte Su muerte y Su entierro en el culto de la propia muerte y el propio entierro. La aniquilación de la hermosa vida remota. La semana santa de los indios guatemaltecos termina sin Resurrección". Eduardo Galeano |
A partir del què acabes de llegir intenta explicar què és el sincretisme religiós
Llengua i Literatura
La llengua oficial a Guatemala és l'espanyol. Es parlen unes 22 lengües provinents totes del maya-quiché, i hi ha també parlants de caribe( garífuna, uns 20.000 en total a Guatemala, Belice i Honduras) i de xinca ( 2000 aprox.)
|
Activitat
|
Escriptura:
L'escriptura maia és jeroglífica. Alguns signes representen
objectes fàcilment reconeixedors, tot i que molts d'ells encara no
sabem què representen. Els maies són l'únic poble del
continent americà que va desenvolupar una escriptura en la que pot
desenvolupar-se qualsevol pensament i discurs per mitjà d'una combinació
de signes.
Desafortunadament la majoria dels textos maies van ser cremats pels espanyols
( Diego Landa, 1r bisbe espanyol de Chiapas els va fer cremar).
Tot i així es conserven més textos escrits que dels asteques,
perquè escrivien els seus jeroglífics esculpits sobre pedra,
modelats en estuc o bé pintats en murals, còdexs i joies.
Un dels manuscrits que
ens ha arribat és el POP WUJ, que és,
com pels judeo-cristians la Bíblia, un llibre sagrat que parla de
la creació del món i la humanitat, de les divinitats i dels
herois maies.
El Pop Wuj fou descobert a Chichicastenango pel pare dominicà Francisco
Ximénez en el 1701-1703. Transcrit en caracters llatins en els primers
temps de la colonització, constitueix una suma testamentària
d'un cos de coneixements, orals i escrits, relacionats amb diversos grans
camps del saber prehispànic : la gènesi de l'univers , lluita
de forces de vida i mort, creació dels homes de blat…
Es considera un miracle que hagi arribat fins a nosaltres doncs les aventures
per arribar fins aquí han estat moltes i difícils.
El POP WUJ s'ha traduit com a llibre del temps o llibre dels aconteixements
( pop: temps, nom del primer mes del calendari
maia; wuj: llibre, paper, escriptura)
|
Activitat Imatge extreta del Pop Wuj
|
Teatre i Altres Manifestacions
Culturals
El teatre maia, tal i com deiem a la introducció ha servit per preservar la cultura maia de les continues agressions que ha patit des de l'època de la conquesta. Com hem vist també hi ha projectes a Guatemala que difonen aquesta cultura a través de la representació teatral. Nosaltres a continuació veurem diferents elements que han participat durant tots aquests anys en la representació maia i després intentarem posar-ho en pràctica.
Teatre
maia
La cultura maia normalment l'hem admirada pels seus majestuosos temples
i palaus, esteles, per les matemàtiques, astronomia… però
a part de tot això els maies varen tenir una vida humanística
poc coneguda, però que es posa de manifest a partir del teatre, la
dansa i la música.
Juntament als grans temples es van aixecar teatres, on representaven veritables
farses i comèdies.
Els actors que les representaven es vestien amb tratges i màscares
adequades.
La màscara té moltaimportància en la representació maia. Normalment eren, de fet encara avui dia en trobem, tallades en fusta i pintades amb colors molt vius. Les màscares representen les criatures dels mites ( jaguar, mono, cèrvol, diables, avantpassats) i als personatges de la història ( espanyols, caps indis, reis, prínceps…). Com que les màscares es consideren éssers vius: se les vetlla i alimenta. En les danses amb text, la veu de les màscares restitueix la paraula sagrada.
Música
S'executava amb tambors petits i grans, grans trompetes, pals buits, closques
de tortuga, cargols marins, xiulets.
Cada comunitat tenia el seu mestre cantor, que ensenyava i cuidava l'harmonia
dels cors, a part d'inventar les cançons.
El 1952 es varen descobrir a Mérida 9 fulles escrites en maia, on
hi havia 15 cançons precolombines pensades per ser acompanyades de
danses.
Són coneguts com "Els cantars de Dziballché" i són
una extraordinària manifestació de la vida espiritual del
poble maia.
Dansa
Era un mitjà d'expressió fortament codificat en l'època
prehispana ( pal volador, danses guerreres, drames dinàstics). Els
espanyols varen comprendre molt aviat el partit que en podien treure d'aquesta
forma de representació ritual per a "colonitzar l'imaginari
indígena" i traspassar a les poblacions vençudes el missatge
ideològic de la conquesta militar i evangèlica.
Exemple d'una dansa-representació:
El Pal Volador
L'origen és de Mèxic tot i que també es practivaca
a Guatemala abans de la conquesta. Dos grups d'actors ( "monos"
i "àngels") pugen de dos en dos al capdamunt d'un màstil
plantat a terra. Es tiren al buit amb el peu lligat a una corda que es desenrotlla,
provocant així la rotació de la cistella, estructura piramidal
sobre un ganxo mòbil que s'ajusta a la punta del màstil i
en la que es troba un altre ballarí, a 15 o 20m de terra.
|
Activitat Fer una representació teatral.
2.- Fer grups d'entre 5 i 8 alumnes i repartir-vos els rols que apareixen en el punt 4. 3.- Treball col.lectiu: 4.- treball individual
o en petits grups ( per rols): 5.- treball col.lectiu pels grups: assaig 6.- Posada en escena per tota l'aula. |
