Flors i nus
Els temes i els gèneres dins de les arts han estat classificats segons criteris jeràrquics; existeixen temes considerats majors i altres considerats menors. El tema major per excel.lència ha estat el un. Un dels temes considerats menors ha estat la pintura de flors. El nu ha estat conreat sobretot per homes i les flors per dones.La pintura de nus requereix un aprenentatge i una pràctica que passa per poder treballar amb models del natural per tal de conèixer l'anatomia i resoldre els problemes que planteja la representació del cos en moviment. Fins a finals del segle XIX les dones no van poder accedir al dibuix i a la pintura del nu del natural.
La pintura de flors, avui tan denigrada, va ser molt valorada als segles XVII i XVIII. La pintura de flors, la botànica, en general, i la zoològica varen estar vinculades als avenços científics que es feren durant aquells segles en el terreny de la investigació i classificació de la Natura. D'altra banda, la pintura de flors en la seva vessant Vanitas fou un vehicle per expressar reflexions morals relatives a la vida i a la mort.
Paula Modersohn-Becker (1876-1907) no fou reconeguda en vida: va exposar nomes dos cops i va vendre només un quadre a algú que no fos del seu cercle d'amistats, malgrat que va fer uns 600 quadres i estudis i més de 1.000 dibuixos. Després se l'ha vista com una precursora de les avantguardes al mateix nivell que ho foren Van Gogh, Gauguin o Cezanne. Emprà sovint dones i criatures del seu entorn com a models per als seus nus.
E1 1893, la Royal Academy de Londres va permetre que les estudiants poguessin treballar amb models masculins en classes separades dels seus companys. L'Annual Report de 1894 detalla que, a les classes femenines, el model ha d'anar mig tapat, a saber:
"... ha de vestir un slip de bany ordinari i una peça de roba de material lleuger de 9 peus de llarg per 3 d'ample que ha de portar enrotllada al voltant dels malucs, per sohre de l'slip i passada per entre les cames i recollida sobre la cintura. Finalment, un cinturó prim de pell ha de sostenir la roba sobre els malucs per tal que es mantingui en el seu Iloc."
A Espanya, les dones no pogueren cursar l'assignatura Anatomia pictòrica fins al 1894.
De les parets dels museus pengen poques obres fetes per dones´en canvi estan plenes de quadres que les representen nues. D'aquí la fina ironia del pòster de les Guerrilla Girls.
L'obra de Suzanne Valadon (1865--1938) és personal, original, independent i autèntica. L'historiador Bernal Dorival ha dit que la seva pintura ha estat "la més viril -i la més gran- de les fetes per pintores". Aquesta frase condensa dos dels tòpics més usuals per desvalorar la producció artística de les dones. D'una banda, es diu que és "viril" per dir que és bona (de les obres de les dones sempre es diu que són "femenines" per dir que són inferiors). D'altra banda, s'arracona Suzanne Valadon a la cambra dels mals endreços de les pintores, se la deixa entre dones, potser massa fràgil, o massa poc viril, per competir amb els homes, virils de debo.