Propostes per a l'aula*

La idea d'elaborar aquest dossier es deriva de la necessitat que tenim a les escoles i instituts de disposar de materials que ens ajudin a transformar la nostra pràctica docent.

L'ensenyament de la Història de l'art ha estat especialment poc crític ja que es tracta d'una disciplina acadèmica molt conservadora en els seus plantejaments teòrics i metodològics. És, per exemple, una disciplina molt marcada pel classisme i l'eurocentrisme. Aquests són biaixos difícils d'eludir ja que de moment no disposem de materials que ens apropin a tradicions i realitats culturals diferents de les occidentals. Androcentrisme i sexisme són altres biaixos que marquen l'estudi de la producció artística del passat.

Aquest dossier vol ser una contribució a la recuperació de les artistes del passat, i el primer pas per recuperar aquesta altra Història de l'art és la divulgació de l'existència d'artistes en totes les èpoques.

Els materials recollits són de diferents tipus: a) documents que permetin una reflexió sobre els "oblits" de la història oficial; b) un text que serveixi de fil conductor; c) dades bàsiques sobre les artistes de les quals es reprodueix obra; d) reproduccions d'obres; e) breus comentaris a les il.lustracions.

Tots aquests materials es presenten agrupats en tres tipus d'apartat: el primer, Artistes sempre, és una breu introducció a la problemàtica de l'anonimat -situació en que es troben les artistes pel fet, precisament, de no coneixer-se la seva obra-; el segon, Condicions de vida i de treball de les artistes al llarg de la història occidental, és una panoràmica del marc en que les artistes desenvoluparen el seu treball; el tercer tipus inclou cinc apartats, Una altra avantguarda, Excepcions o primeres de la fila, Flors i nus, Amigues, filles, mares, germanes, mestres, deixebles i El món en femení. Cadascún d'aquest cinc apartats recull materials sobre alguna qüestió que permet fer una lectura del treball artístic de les dones amb una clau diferent, alternativa, a la interpretació androcèntrica. Perquè és evident que si només s'afegeix a la Història de l'art convencional el nom de les artistes, no s'està transformant l'enfocament global i es tracta, precisament, de transformar-lo.

Els materials de cada apartat poden ser emprats conjuntament, per separat o agrupats de formes diferents a les que suggerim.

Alguns suggeriments:

• Elaborar llistats de pintores, escultores, compositores, fotògrafes, directores de cinema i altres artistes...
• Buscar al llarg del dossier concrecions dels mecanismes d'ocultació que s'han emprat per part de la Història de l'art. Aquests mecanismes estan enunciats a la pàgina 3.
• Analitzar com l'ús del masculí per referir-se a una artista (il.luminador, autor) pot esborrar les petjades d'una dona (veure document de la pàgina 4). Discutir sobre la conveniència d'emprar sempre la marca de gènere femení per referir-se a les artistes. Comentar que és habitual referir-se a una artista com a done pintora, dona escultora, etc. i que mai s'empren denominacions simètriques a aquestes quan es parla d'homes artistes. Reflexionar sobre el significat d'aquesta asimetria.
• Argumentar a favor i en contra de la possibilitat que les dones treballin en camps que es consideren masculins: escultura, arquitectura, forja, etc.
• Aplicar a la frase requadrada referida a Suzanne Valadon (pàgina 6) la regla de la inversió. Quedarà aproximadament així: "Aquesta darrera (Valadon) es va interessar per ell (Degas) en veure que aquest noi d'humil origen era capaç de mostrar, llapis en mà, una autoritat femenina i lleugera". Discutir si és possible trobar una frase com aquesta en un llibre. Comentar, tot relacionat-ho amb l'exercici anterior, el document de la pàgina 12.
• Fer una llista de les artistes citades per Plini (p.7). Buscar els seus noms a enciclopèdies i diccionaris i manuals d'art i artistes.
• Preparar pòsters amb acudits, eslògans, dibuixos, etc., crítics amb el tractament -normalment absència- que reben les artistes en els llibres de text.
• Comparar les condicions de treball de les dones en diferents èpoques. (Adonar-se que no sempre han millorat.)
• Contrastar l'actitud de Boccaccio i Christine de Pizan enfront l'existència d'artistes de gran qualitat (pàgina 9). Es pot concloure que hi hagué un pensament renaixentista uniforme?
• Observar Las Meninasde Velazquez i els autoretrats de dones pintant que hi ha al dossier. Per que és tan important el gènere autoretrat?
• Buscar en un manual d'Història de l'art la importància que tingueren durant el segle XVIII i bona part del XIX les Acadèmies i els Salons. Treballar els materials de les pàgines 12 i 13 i el document de la 19. Treure'n conclusions.
• Indagar en llibres d'Història quina era la condició laboral de les dones al segle XIX. Comprovar que la major part de les dones tenien treball remunerat al camp, a les fàbriques, al servei domèstic, i que la dona desvalguda, "àngel de la llar", fou més una fantasia que una realitat. Intentar respondre la pregunta ¿per què, al XIX, no es permetia a les dones professionalitzar-se com artistes, si durant segles havien exercit tota classe d'oficis artístics?
• Reflexionar sobre els criteris que normalment s'empren per distingir art d'artesania.
• Redactar una carta en masculí imitant l'estil i el contingut de la de Dorothea Tanning (pàgina 14).
• Fer el retrat robot d"'un geni". A partir dels materials biogràfics que figuren en el dossier, escriure la vida d'una de les artistes estudiades en termes de genialitat (evitar el parany de l'excepcionalitat -veure pàgines 16 i 17-).
• Resseguir les pàgines de crítica artística dels diaris i elaborar cartells informatius sobre exposicions de pintores, escultores, fotògrafes, gravadores, etc., actuals.

* Els materials i les propostes d'ús a l'aula estan adreçats a l'alumnat de Secundària Obligatòria i també als actuals BUP i COU