Científiques, malgrat tot

La consideració del treball de les científiques, al llarg de la història, ha tingut diferents valoracions, però en general, s'ha aconseguit allunyar les dones de la ciència i s'han buscat tota mena d'arguments per menysprear el treball que han realitzat.

Algunes dones es van defensar. Marie le Jars de Gournay, alquimista, escriu en la seva autobiografia, a meitats del segle XVII, que portava a terme el seu treball, els seus experiments, com un treball intel.lectual, però que era conscient que s'havia de defensar contra els atacs que deien que no era normal per a una dona de I'època "observar les proporcions d'una bona cocció, el que esdevindrà la materia que tens al foc, amb una curiositat natural i sana".

Les relacions entre els homes i les científiques no han estat tampoc fàcils. Emilie du Chatelet, va ser una de les millors representants del treball fet a la Il.lustració. Voltaire va dir a la seva mort, a mitjans del segle XVIII, de la seva amiga i col.laboradora: "Va ser un gran home, I'únic defecte del qual va consistir en ser dona. Una dona que va traduir i explicar Newton..., en una paraula un gran home".

Les científiques no van tenir facilitats en el seu treball perquè no fossin un exemple per a les altres dones. Així, el 1710, a Maria Winkelman, astrònoma, quan va morir el seu marit amb el qual havia treballat sempre, li va ser denegada la plaça que ell tenia a l'Acadèmia de Ciències de Berlín. Tal i com consta en les Actes de l'Acadèmia, entre les raons donades pels seus membres, a l'hora de denegarli la plaça, una de les més importants era que no es podia establir un precedent, ja que ningú no podia qüestionar la seva competència professional.

En conjunt, els treballs han estat oblidats o queden en l'anonimat a l'espera d'una possible identificació.

Les primeres transformacions dels materials

En el període prehistòric, aproximadament entre el 8.000 i el 3.000 abans de la nostra era, al Pròxim Orient, les dones van provocar els primers canvis químics: escalfant argila, s'elimina l'aigua del silicat d'alumini hidratat i s'obté terra cuita, una substància amb propietats taan diferents que ja no és plàstica ni desintegrable per l'aigua.

Amb el moviment de rotació del fus convertiren certes fibres naturals, com la llana, el lli, i més endavant el cotó i la seda, en fils, provocant diferents arranjaments de les molècules. El coneixement de les plantes i el seu conreu, les eines per cultivar-les, emmagatzemar-les i convertir-les en aliments, el procés bioquímic de fabricació del pa i de preparació d'un licor fermentat, corresponen a aquesta època. Tots aquests processos, segons els testimonis etnogràfics, van estar fonamentalment en mans de les dones.

Les primeres filòsofes

En els primers temps de Grècia, el 800 abans de la nostra era, hi ha un primer moment, en que les dones es mouen lliurement per la societat i comparteixen les discussions filosòfiques amb els homes. Posteriorment, perden el seu prestigi que, en el cas de les dones atenenques, no tornen a recuperar fins que amb la guerra del Peloponès i l'absència d'homes, tornen a partici-par activament en la ciència, la filosofia i l'art: Agnodice, la doctora i com a filosòfes pitagòriques Hipparchia, Melissa, Myia, Perictione, Phintys i Teana, són alguns dels noms que ens han arribat.

Hypatia d'Alexandria (380-415) era filla d'un matemàtic i astrònom que treballava al Museu d' Alexandria. Ella va ser líder de l'escola de filosofia neoplatònica i l'última representant de la tradició grega. Va ensenyar públicament lògica, matemàtica i geometria i va tenir molts deixebles. Una multitud cristiana fanàtica la va assassinar, probablement no sols pel fet de ser pagana sinó per haver aconseguit un nivell de coneixements no habituals en una dona.

La tradició alquímica

Maria la Jueva, és una de les primeres figures de qui tenim referència en la tradició alquímica; probablement, va viure durant el segle III. Maria va inventar diferents aparells, el bany Maria n'és el més famós, que són coneguts a partir de la seva descripció: forns i aparells per a coure i destil.lar fets de metall, argila i vidre.

Marie le Jars de Gournay (1565-1645) també va formar part de la tradició alquímica. Escriu a la seva autobiografia "Utilitzava quantitats d'or, coure, prom, ferro, estany i mercuri, per aprendre els constituents dels metalls juntament amb els de les sals corrosives, principalment els vitriols, els arams i els clorurs de sodi i d'amoni, i volia aprendre algún tipus de coneixement sobre els àcids minerals, níttric, sulfúric i hidroclorhídric, els quals havien estat descoberts pels alquimistes en el segle XVII. Com que era una activitat cara i tenia pocs recursos, vaig tenir molta sort que un amic em proporcionés l'accès al forn d'una fàbrica de vidre, prop de casa meva, a la Rue des Handrettes, a París, per poder realitzar els experiments".

L'alambic, una eina fonamental per a l'alquímia, kerotakis en grec, el descriu Maria dient: Consta de tres parts, una en que s'escalfa el material que s 'ha de destil.lar, una part freda per condensar el vapor i una altra per recollir-lo. Una peça de metall triangular o rectangular servia per mante-nir-lo calent en previsió que la cera no s'endurís. També va descriure la construcció del tribikos, un alambic més complicat: Poseu tres tubs de coure dúctil, una paella una mica més gruixuda que la de coure pastissos. La seva llargada hauria de ser d'un cúbit i mig. Feu tres tubs així i un tub de l'amplada d'una mànega i una obertura proporcional al cap de l'alambic...

Marie Meurdrac va recollir en el llibre "La Chymie charitable et facile en favour des dames" (1666, 1680, 1711) un conjunt de receptes de química pràctica i quotidiana: adobs i ungüents. El llibre té sis parts que parlen de principis de laboratori, d'aparells i tècniques, animals, metalls, de les propietats i la preparació de medecines simples, de compostos medicinals i cosmètics. El tractat inclou també taules de pesos i 106 símbols alquímics. L'obra va tenir tres edicions i va ser traduïda a l'italià. En la introducció del llibre reflexiona de la següent manera: "Quan vaig començar aquest petit tractat, era només per la meva pròpia satisfacció i amb la intenció de retenir el coneixement que havia adquirit amb un llarg treball i amb diferents experiments repetits moltes vegades. No puc amagar que després de veure que he acabat millor del que m'hauria atrevit a esperar, estic temp-tada de publicar-lo: pero si tinc raons perquè vegi la llum, també tinc raons per guardar-lo amagat i evitar que sigui exposat a les crítiques.

D'altra banda, m'afalaga a mi mateixa no ser la primera dona que ha publicat alguna cosa; ja que la ment no té sexe i si les ments de les dones fossin cultivades com les dels homes, i si es dediqués més temps i energia en instruir-les des del començament, després serien iguals que les dels homes".