Científiques competents, bones divulgadores
Davant de les dificultats de producció i manipulació del coneixement científic, les científiques utilitzen una altra estratègia: escriuen per a les dones. Això ho va fer Jane Marcet (1769-1858) que forma part d'un distingit cercle científic i literari anglès, amb els seus llibres Conversacions en Química, que va dedicar especialment al sexe femení i Conversacions en Botànica. Conversacions en Química publicat anònimament el 1805, és un diàleg informal entre una professora i les seves alumnes, Emily i Caroline, sobre els descobriments de l'època de Galvani, Volta, Franklin, Priestle, Berzelius, Lavoisier i Berthollet, entre d'altres. Foren publicades setze edicions del seu llibre, la majoria de forma anònima, excepte la del 1846 que portava el seu nom. Se'n van fer dues traduccions franceses i quinze edicions americanes. Als 71 anys encara mantenia correspondència científica amb Michael Faraday que, quan va morir Jane Marcet, va voler retre-li un homenatge, escrivint la seva biografia.
En d'altres països, on la producció científica no ha estat tan important, fins, pràcticament, a finals del segle XIX, la funció divulgadora de la producció científica en general, i especialment l'adreçada a les dones es continua mantenint.
Les dones sàvies
La participació de les dones en les activitats científiques i la seva adhesió a les noves filosofies cartesianes i newtonianes, durant el segle XVII, no va ser ben rebuda per tothom. Van començar a ser atacades pel treball que realitzaven als salons científics i als gabinets d'història natural i als laboratoris que instal.laven en les seves residències.
Així Molière escriu Les femmes savantes (1672) on hi ridiculitza la figura d'una dona que adopta cegament la retòrica de la ciència, sense acabar d'entendre massa els fenomens de que parla. Una actitud que deuria ser bastant general, tent entre els homes com entre les dones, en aquesta època. Les científiques no eren pas vistes amb bons ulls, perquè Boileau-Despreaux repeteix els atacs a Satire cortra les femmes (1694) i James Miller a Humours of Oxford (1726).