Les científiques del segle XX, els Premis Nobel

En els darrers anys, la situació de les científiques al segle XX ha estat objecte d'algunes investigacions, especialment en l'anàlisi d'alguns dels sistemes que utilitza la comunitat científica per reconéixer el treball realitzat, com el Premi Nobel.

Des de Marie Curie, que va rebre dos premis Nobel, un de Física el 1903 i un de Química el 1911, Irene Joliot-Curie i Dorothy Hogdkin Crowfoot han estat Nobels de Química, el 1936 i el 1964, Maria Goeppert Mayer de Física i cinc metegesses hen rebut el Nobel de Medicina. Però, com a mínim, tres físiques, una química i una metgessa han realitzat el treball pel qual els seus mèrits o col.legues de l'equip d'inves-tigació hen rebut el Premi Nobel.

El cas més paradigmàtic és el de Mileva Maric (1875-1948).Filla d'un funcionari serbi, va estudiar al Politècnic de Zurich, una escola molt prestigiosa, on va conéixer Einstein. En la correspondència que van mantenir, Einstein hi afirma: "Estaré molt content i orgullós, quan tots dos junts, haguem portat el nostre treball sobre el moviment relatiu cap a una conclusió victoriosa ". "Pel que ta a la investigació de l'efecte Thomson, he canviat el mètode per un altre que té certes similituds amb el teu per la determinació de la dependència de "K sobre T". "He tingut una idea molt fecunda que farà possible l'aplicació de la nostra teoria sobre les forces moleculars als gustos". "Li he donat el nostre article (al professor Weber de Berna)".

A l'esquerra, Mileva Maric i Albert Einstein a Berna.

La seva col.laboració científica va ser molt profitosa i sembla que Mileva va ser l'autora dels raonaments matemàtics per establir la teoria general de la relativitat. Van tenir dos fills i la relació es va anar deteriorant fins que el 1919 signaren un contracte de divorci, on hi constava que Albert donaria a Mileva l'import del Premi Nobel, si li era concedit. I això ho va fer el 1922.