ANTES DE LA LLUVIA



Castellano
FITXA T╚CNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DID└CTICA FITXA DE TREBALL


FITXA T╚CNICA

Títol original: Before the Rain
Direcció i guió: Milcho Manchevski
Producció: Gran Bretanya-França- Macedònia, 1994
Música: Anastasia
Muntatge: Nick Gaster
Fotografia: Manuel Terán
Interpretació: Katrin Cartlidge, Rade Serbedzija, Gregorie Colin, Labina Mitevska
Durada: 113 minuts

 

 

 

INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

Sinopsi

El film està estructurat en tres històries que tenen com a rerefons la guerra. Dues situades a Macedònia i una, a Londres. Els seus protagonistes viuen diverses històries d'amor determinades per la violència de la guerra. En la primera història, un jove monjo macedoni amaga una jove albanesa musulmana perseguida per la comunitat cristiana; a la segona, la directora d'una agència de notícies viu una relació sentimental conflictiva amb un fotògraf d'origen macedoni que decideix tornar al seu país. Aquest darrer personatge protagonitza la tercera història, centrada en el retorn a casa seva, on viurà l'horror de la guerra a través de la jove albanesa del primer episodi.

Objectius pedag˛gics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DID└CTICA

La tensa espera

Before the Rain actua com una lúcida paràbola dels conflictes que han assolat Europa recentment i que han provocat una guerra devastadora tant en el sentit físic com moral. Els ideals de convivència i tolerància han estat destruïts brutalment i la població, víctima de la guerra civil, s'ha vist obligada a prendre partit en nom d'uns principis definits per l'ètnia, la nació o la religió.S'ha parlat de la pel·lícula com a metàfora tràgica d'un món condemnat, d'embrió del desastre que amenaça Europa o de radiografia d'un conflicte nacionalista de terribles conseqüències. Qualsevol d'aquestes explicacions, que al·ludeixen a la dimensió individual o col·lectiva del conflicte, correspon perfectament a la brutal violència que veiem en les imatges com a reflex d'aquesta situació.Segons el director, el títol del film fa referència a "la sensació de tensa expectativa que es produeix quan el cel està carregat i amenaça tempesta". Aquesta tensió de l'espera abans de l'esclat de la pluja és la imatge que millor il·lustra la situació de les lluites nacionalistes als Balcans i concretament la situació de Macedònia, que va aconseguir la independència la darrera setmana del rodatge. Els enfrontaments entre cristians i musulmans no van desencadenar un conflicte armat com en altres regions de l'antiga Iugoslàvia, però igualment hi era present tota la força de l'odi i la violència entre les diferents comunitats que convivien en el mateix territori En cap moment el director justifica l'horror de la guerra i la intensitat de l'odi, sinó que simplement mostra els seus efectes a través dels tres episodis que s'estructuren a partir d'un moviment circular entre l'inici i el final del relat. Aquest cel que amenaça tempesta, observat inicialment pel jove monjo del monestir, acaba descarregant la pluja sobre el cos abatut del periodista que ha decidit tornar al seu país per viure de prop el conflicte. Entre les dues imatges s'estableixen uns lligams a través de la jove albanesa, que aconsegueix fugir de la persecució de la seva família gràcies a la intervenció del periodista i que aconsegueix arribar al monestir on el jove monjo mira el cel, que amenaça tempesta. El cercle tràgic dels esdeveniments obeeix a una lògica implacable guiada per l'odi i la violència, que impedeixen qualsevol actuació al marge de les forces que s'enfronten.Tal com Manchevski va afirmar al Festival de Venècia, que li va concedir el Lleó d'Or, "el film no tracta sobre la guerra, sinó sobre la gent que ha de prendre decisions. Parla sobre el fet que, en algun moment de la vida, tots hem de prendre partit. Quan algú es troba en la situació extrema d'una guerra, la situació per sí mateixa és molt més radical, i és per això que necessàriament cal situar-se en un bàndol determinat. Per això, el film té el títol de Before the Rain i no Before the Tempest, que em semblava massa obvi".El film mostra tota la brutalitat de la guerra, però també es presenta com un sensible cant a la vida que irromp com la pluja sobre el cos abatut del periodista que ha decidit tornar al seu país per viure de prop els conflictes. El sentit de la vida es revela amb aquesta pluja que, com la violència, esclata després d'una tensa espera.

Unes mirades contrastades

La visió que construeix el film sobre la guerra és el resultat d'una sèrie de mirades situades en punts diferenciats del cercle de violència que les envolta i les determina. La mirada estranyada del jove monjo que amaga la jove musulmana albanesa, la mirada distanciada de la càmera que recull les instantànies del dolor i de la mort que transmeten els mitjans de comunicació, i la mirada directa sobre els fets que contempla amb horror el resultat d'un atemptat a Londres o la mort brutal i inexplicable de la jove albanesa per la seva pròpia família. Aquestes tres formes de mirar protagonitzen els tres episodis en què s'estructura el film. "Paraules", "Rostres" i "Fotografies" són els títols elegits per diferenciar els tres segments narratius que s'enllacen en un cercle tràgic. Les paraules al·ludeixen al vot de silenci del jove monjo d'un monestir que acull la noia albanesa, o a la incomunicació entre els dos joves que parlen un idioma diferent. Són paraules que no diuen res, que no poden justificar ni explicar el que passa. Les imatges solament expressen la por i l'estranyesa del jove monjo o mostren el ulls interrogants de la jove albanesa quan mor abatuda pel seu germà. No hi ha cap altre justificació més enllà de la pura irracionalitat de la guerra que destrueix tota forma de vida.Els rostres al·ludeixen a les fotografies que una editora revisa en la seva agència de notícies. Entre els rostres anònims veiem el jove monjo assegut al costat de la noia albanesa morta. Per a nosaltres, espectadors i espectadores, l'anonimat es transforma en tràgic reconeixement d'una mort -la del periodista- que estroncarà la vida de la directora de l'agència.I per últim, l'episodi "fotografies" fa referència a l'experiència d'un corresponsal de guerra que decideix captar el conflicte directament amb els seus propis ulls, sense la distància de l'objectiu mecànic. Aquest periodista decideix retornar al seu país i assumir el risc de viure directament el conflicte. Quan veiem la mort del periodista sota la pluja, abatut per defensar la jove albanesa, comprenem la dimensió tràgica de tot el relat que ens ha mostrat el film. Inevitablement el cercle es tanca amb l'arribada de la noia al monestir, on dos monjos contemplen el cel en notar la caiguda de les primeres gotes de pluja. Uns breus minuts han passat entre l'inici i el final de la pel·lícula, uns minuts marcats per la "tensa espera" d'aquesta tempesta que esclata finalment. Són aquests moments de suspensió durant els quals tot queda detingut per uns instants fins a la irrupció de la pluja.

Proposta d'activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 


 


INICI