CUANDO EL VIENTO SOPLA



Castellano

FITXA T╚CNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DID└CTICA FITXA DE TREBALL


FITXA T╚CNICA

Títol original: When the wind blows
Director: Jimmy T. Murakami
Producció: John Coates (Gran Bretanya, 1986)
Guió: Raymond Briggs, basat en la seva novel·la homònima
Fotografia: Peter Turner, Maureen Simons, Roger Chandler i Roy Watford
Música: Roger Waters
Direcció artística i disseny dels dibuixos: Richard Fawdry
Direcció artística, disseny dels fons i del color: Errol Bryant
Director tècnic: Peter Turner
Disseny i producció dels efectes especials: Stephen Weston
Muntatge: Grant Taylor
Duració: 86 minuts.

 

 

 

INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

Sinopsi

Jim i Hilda Bloggs són una parella de jubilats que viuen en una remota zona rural de Gran Bretanya poc abans de l'inici d'una guerra nuclear. Profundament patriotes, tenen absoluta confiança en el seu govern i s'han informat sobre tot el que cal fer en cas que l'enemic ataqui el seu país. Jim ha llegit els fulletons oficials sobre la la bomba atòmica i inicia la construcció d'un refugi que els protegirà en el cas d'una explosió nuclear.

Objectius pedag˛gics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DID└CTICA

Els camins foscos del progrès

Cuando el viento sopla és una pel·lícula atípica, arriscada i valenta. No només per la brutalitat amb què exposa un tema tan delicat i compromès com el de la guerra nuclear i l'explosió de la bomba atòmica, sinó també pel fet de tractar-se d'una producció de dibuixos animats. Aquesta aparent contradicció és utilitzada pel director Jimmy T. Murakami i el guionista Raymond Briggs, autor de l'obra original en què es basa la història (1), per donar a la pel·lícula el seu sentit últim i definitiu: els dibuixos i el disseny dels personatges, deliberadent estilitzats i irreals però simpàtics en tot moment, contrasten amb el realisme i la contundència de la història explicada. De la mateixa manera, l'amabilitat de Jim i Hilda Bloggs es converteix a mida que avança la narració en una irritant ingenuïtat, la seva senzillesa i la seva bona fe deriven cap a un optimisme grotesc i gairebé surrealista. I és que les aparences enganyen: la vida feliç i tranquil·la de la parella es va descomponent mica en mica, literal i metafòricament. La bomba atòmica no només arrassa la zona on viuen, destruint tot el seu món, sinó que posa de manifest la inconsistència de la seva fe en el progrès, l'absurditat de la seva confiança en un govern que no ha mogut ni un dit per evitar la catàstrofe. Murakami i Briggs van molt més enllà d'una simple crítica a l'horror de la guerra i a la utilització de l'energia nuclear i atòmica, construint una brillant paràbola de la fi del món. Des d'aquest punt de vista, el matrimoni protagonista trascendeix els trets més o menys tòpics que el caracteritzen - l'obsessió típicament anglesa per prendre el te, el patriotisme, els records romàntics de la segona guerra mundial - per constituir-se en una metàfora de la passivitat i la despreocupació de la societat davant d'alguns dels principals problemes del món contemporani (2). Jim i Hilda no es plantegen en cap moment els foscos interessos i motivacions que en nom del progrès han portat el seu país a la situació que pateixen, ni questionen el paper i l'actuació dels seus dirigents polítics, com si la guerra fos un mal inevitable. Durant la construcció del refugi nuclear, la única preocupació de Jim són les diferències entre el fulletó del govern i el fulletó municipal; Hilda, en canvi, pocs minuts abans de l'inici de la guerra només pensa en rentar els plats. Després de l'explosió de la bomba, convertits en meres caricatures de dos éssers humans, no poden fer altre cosa que mantenir totes i cada una de les rutines legislades en el món anterior a la guerra nuclear (prendre el te, sortir al jardí, treure la pols). La rutina és el veritable motor de l'acció, una acció deliberadament monòtona i tenyida d'un pessimisme que en determinats moments arriba a agredir l'espectador: fins i tot davant les portes d'una mort espantosa, els dos personatges són incapaços d'obrir els ulls: segueixen vivint la mentida que han viscut tota la seva vida, una mentida que ha abocat el món a la tercera guerra mundial i a la destrucció.

Una història real... en dibuixos animats

La història de Cuando el viento sopla s'hauria pogut filmar més fàcilment amb persones de carn i os: la pràctica totalitat de l'acció té lloc a la casa del matrimoni, en una zona rural allunyada de les grans ciutats. La paradoxa que s'estableix entre la cruesa dels esdeveniments relatats i la utilització d'uns dibuixos animats de caràcter pràcticament naïf, però, juga en benefici de la pel·lícula, dotant-la d'una atmosfera opressiva i angoixant que seria impossible d'aconseguir amb imatges reals. Jimmy T. Murakami i Raymond Briggs fan miques el tòpic que no es poden fer pel·lícules de dibuixos animats destinades al públic adult (o, en tot cas, pensades tan per al públic més jove com per al públic més gran). Director i guionista, en una opció arriscada però absolutament coherent amb les seves anteriors obres i creacions (Murakami com a personalitat destacada en el camp de l'animació de vanguardia i Briggs com a escriptor i dibuixant de literatura infantil), no van escatimar esforços ni recursos: la producció i realització del film va ser llarga i complicada i va implicar la participació d'un enorme equip tècnic, que es va encarregar de dibuixar a mà les prop de 200.000 imatges necessàries per la pel·lícula. Murakami va utilitzar tècniques d'animació decididament revolucionàries, que serien adoptades després en altres produccions. Per dotar els escenaris de l'acció d'una certa perspectiva, va fer construir maquetes en tres dimensions de la casa on transcorre l'acció, amb parets desmontables. Aquestes maquetes van ser filmades amb una càmara especial mitjançant la tècnica anomenada stop-motion (fotograma a fotograma), que va permetre el seguiment, enquadrament i panoramització dels interiors en complicats moviments de càmara, poc habituals en les pel·lícules de dibuixos animats. Després, els dibuixos realitzats a mà van ser transformats en diapositives i projectats sobre les imatges obtingudes de la filmació de les maquetes. Aquest procès va ser filmat de nou amb una càmara, obtenenint així les imatges definitives. Alguns dels solistes i grups de pop i rock més destacats del moment (David Bowie, Roger Waters, Pink Floyd, Genesis) es van encarregar de la banda sonora, i els prestigiosos actors John Mills i Peggy Ascroft (Fernando Rey i Irene Gutiérrez Caba en la versió espanyola del film) van posar la seva prodigiosa veu al servei del matrimoni protagonista.

(1) Nascut a Londres l'any 1934, Raymond Briggs és un dels dibuixants i escriptors de literatura infantil més populars i reconeguts del seu país. Després d'estudiar pintura a l'Escola d'Arts de Wimbledon, va publicar la seva primera obra, The strange house, l'any 1964. Cuando el viento sopla, escrita l'any 1982, és la seva obra més coneguda i ha estat traduïda a deu idiomes (la versió espanyola, a cura de Rosa Montero, va ser publicada per l'Editorial Debate). tornar

(2) La història de Cuando el viento sopla, malgrat estar ambientada a Gran Bretanya en una època més o menys determinada, podria tenir lloc en qualsevol lloc del món i en qualsevol moment. La tensió creixent que a partir de 1947 es va establir entre els dos blocs guanyadors de la segona guerra mundial, el bloc occidental, encapçalat pels Estats Units, i el bloc oriental, encapçalat per la Unió Soviètica, va desembocar en una carrera armamentística que podria haver tingut terribles conseqüències per a la humanitat: després de la creació de la primera bomba atòmica i del bombardeig de les ciutats japoneses d'Hiroshima i Nagasaki per part dels Estats Units (juliol i agost de 1949), països com la URSS (1949), Gran Bretanya (1952), França (1960) i la Xina (1965) van provar i construïr les seves pròpies bombes nuclears. Tot i que no es van enfrontar de manera directa, els dos blocs es van organitzar militarment - el bloc occidental amb la creació de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) l'abril de 1949 i el bloc oriental amb la signatura del Pacte de Varsòvia el maig de 1955 - i van intervenir en diversos conflictes armats i baralles diplomàtiques, com la guerra de Corea (1950 - 1953), la construcció del mur de Berlín (1961) o la guerra del Vietnam (1954 -1975). Aquest llarg període de tensió i enfrontament és conegut amb el nom de "guerra freda". tornar


Proposta d'activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 


 


INICI