LA DELGADA LÍNEA ROJA



Castellano

FITXA T╚CNICA INDICACIONS PER AL PROFESSORAT GUIA DID└CTICA FITXA DE TREBALL


FITXA T╚CNICA

Títol original: The thin red line
Direcció: Terrence Malick
Producció: Robert Michael Geisler, John Roberdeau i Grant Hill, per Phoenix Pictures / 20th Century Fox (Estats Units, 1998)
Guió: Terrence Malick, a partir de la novel·la homònima de James Jones
Director de fotografia: John Toll
Música: Hans Zimmer
Disseny de producció: Jack Fisk
Muntatge: Billy Weber, Leslie Jones i Saar Klein
Interpretació: Sean Penn (Sergent Edward Welsh), Adrien Brody (Caporal Fife), Jim Caviezel (Soldat Witt), Ben Chaplin (Soldat Bell), George Clooney (Capità Charles Bosche), John Cusack (Capità John Gaff), Woody Harrelson (Brigada Keck), Elias Koteas (Capità James Staros), Nick Nolte (Coronel Gordon Tall), John C. Reilly (Sergent Storm), John Travolta (General Quintard)
Duració: 171 minuts.

 

 

 

INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

Sinopsi

Durant la Segona Guerra Mundial, soldats de l'exèrcit dels Estats Units desembarquen a l'illa de Guadalcanal, a l'arxipèlag de les illes Salomó (sud de l'oceà Pacífic), amb la missió de vèncer a les tropes japoneses.

Objectius pedag˛gics

Procediments

Actituds

 

 


GUIA DID└CTICA

Una guerra al cor de la natura

Estrenada gairebé al mateix temps que Salvar al Soldado Ryan (1998) però amb una voluntat i uns objectius diferents, fins i tot oposats als del film de Steven Spielberg, La delgada línea roja és una pel·lícula atípica en el context del cinema comercial nord-americà. El director Terrence Malick (1) obvia de manera radical la defensa dels valors tradicionals i les característiques presents en la majoria de films bèlics, com el patriotisme (les banderes americanes ni japonesa no apareixen en cap moment), la descripció de l'exèrcit com un grup d'homes unit i més o menys homogeni que lluita per un mateix fi comú (en el film prima en tot moment la individualitat, fins al punt que la història es constitueix en un retrat coral de diferents personatges), o la ideologia i els valors morals dels exèrcits enfrontats. Aquí no hi ha bons ni dolents: americans i japonesos lluiten en una remota illa del Pacífic sense que l'espectador conegui més que vagues referències sobre la importància estratègica de l'illa de Guadalcanal o el desenvolupament global del conflicte (2). El director rebutja de manera deliberada els tòpics més habituals de les superproduccions bèliques - presents també en la novel·la homònima de James Jones en què es basa la història, que Malick utilitza com a simple punt de partida - per construir un retrat a la vegada monumental i intimista, físic i espiritual, d'un grup de personatges enfrontats a una situació límit. Subratllant (encara més) l'horror i l'absurditat de tot conflicte armat, el cineasta situa l'acció en els paisatges més bells i idíl·lics mai vistos en una pel·lícula d'aquestes característiques. Més que un film d'acció i que una esteticista reconstrucció d'un dels episodis decisius del front del Pacífic durant la Segona Guerra Mundial (3), La delgada línea roja és un cant a la natura, a l'ésser humà en la seva puresa original, a la vegada que una reflexió crítica sobre la maldat inherent a la condició humana i la seva tendència a l'autodestrucció. Què significa aquesta guerra al cor de la natura? Per què la natura lluita amb ella mateixa?, es pregunta Witt (Jim Caviezel) al principi del film. Més endavant, els pensaments d'un altre soldat es superposen a les cruentes imatges de l'atac de les tropes americanes a un poblat japonès: Aquesta terrible crueltat, d'on surt? Com ha arrelat en el món? De quina llavor, de quina arrel ha nascut? I de qui és obra? Qui ens mata? La guerra deshumanitza les persones, les converteix en bèsties insensibles, embruta la natura i destrueix la puresa del món. Per això, quan el sergent Edward Welsh (Sean Penn) li diu a Witt que en el món un home sol no és res - I no hi ha més móns, només aquest, afirma - aquest li respon que ell ha vist un món diferent: el món de la tribu indígena amb la que ha intentat conviure, de la selva verge, dels animals en llibertat, el món de la Creació Original. La religió, entesa en aquest context com a sinònim de puresa, és a dir, com una mena d'estat espiritual original, s'erigeix en protagonista dels pensaments i reflexions que, per boca dels diferents personatges, Malick va introduint en la narració, trencant tan la linealitat temporal del relat (els flash-backs amb què alguns soldats recorden moments de la seva vida passada) i conferint-li un aire poètic i irreal. Les accions es superposen, els personatges desapareixen o es dilueixen i algunes situacions no estan clarament definides, però no es tracta d'un error ni tampoc d'una construcció narrativa confusa i rebuscada: l'acció i la progressió dramàtica de la història cedeix tot el seu protagonisme a la natura i als seus fills, els homes.

Una illa enmig del buit

"Tot és mentida. Tot el que sentim, el que veiem. Quantes mentides escupen! (...) Ens volen morts o vivint la seva mentida. L'únic que pot fer aquí un home és trobar alguna cosa que sigui seva, crear una illa només per ell" pensa per sí mateix Welsh durant un discurs a la tropa del capità Charles Bosche (George Clooney). Les seves paraules reflecteixen a la perfecció no només la visió personal que Malick té de l'exèrcit i de la guerra, sinó també els pensaments, les actituds i les reaccions dels soldats protagonistes del film. L'ambició i la set de glòria de la majoria dels oficials (l'embogit personatge que interpreta Nick Nolte, per exemple), que només pensen en guanyar batalles i redactar informes, contrasta de manera brutal amb els dubtes, els temors i les pors dels seus homes, atrapats en un conflicte cruel i absurd que no entenen ni poden acceptar. Formen part d'un enorme col·lectiu humà unit amb un únic objectiu, derrotar l'enemic i guanyar la guerra, però es senten sols i desamparats, no tenen res ni ningú on poder agafar-se. "La nostra destrucció beneficia a la Terra, ajuda a que creixi l'herba o que brilli el sol?", es pregunta Witt, sense obtenir cap resposta. Més endavant, els pensaments d'un altre soldat subratllen el que Malick ja ens està explicant amb les imatges: "No hi ha res que et faci oblidar-la, encara que tornis a començar de zero. La guerra no ennobleix els homes, els converteix en bèsties, corromp el seu esperit". La solitud i la buidor d'uns homes obligats a lluitar contra un enemic que en realitat són ells mateixos - "La foscor després de la llum, el conflicte després de l'amor, són el producte d'una sola ment, les faccions d'un mateix rostre" reflexiona un dels soldats al final del film - els porta a refugiar-se inevitablement en ells mateixos. El missatge de Malick, d'aquesta manera, trascendeix la crítica de la guerra i la violència, fins i tot la defensa de postures pacifistes, per elevar-se a terrenys filosòfics i metafísics. La veu en off que tanca el film és molt significativa en aquest sentit: "Oh, ànima meva! Deixa'm entrar en tu, mira a través dels meus ulls, contempla les coses que vas crear, mira com brillen". Per més que els homes s'obstinin en destruir-les, la pau, la bellesa, la felicitat, la puresa, sempre continuaran existint.

(1) Nascut a Ottawa, Illinois, l'any 1942, Terrence Malick és una figura atípica i fins a cert punt desconcertant en el context del cinema nord-americà actual. Va debutar en la direcció amb Malas tierras (Bad lands, 1973), aconseguint un important prestigi i ressó internacional amb la seva segona pel·lícula Días del cielo (Days of heaven, 1978), per la que va obtenir, entre d'altres, el Premi al Millor Director del Festival de Cannes. La seva obsessió per controlar tots els aspectes creatius de les seves pel·lícules, no obstant, el va portar a abandonar la direcció davant la impossibilitat de tirar endavant projectes personals amb total llibertat. La delgada línea roja, un film que acariciava des de mitjans dels anys vuitanta, és la seva tercera pel·lícula en pràcticament trenta anys. tornar

(2) El 7 de desembre de 1941, el bombardeig de la base nord-americana de Pearl Harbour per part de l'exèrcit japonès, aliat d'Alemanya al Pacífic, va suposar l'entrada dels Estats Units a la Segona Guerra Mundial i l'inici de l'expansió japonesa pel sud-est d'Àsia. El conflicte pel control de l'imperi colonial asiàtic s'allargaria gairebé quatre anys: després dels bombardeigs atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, el 6 i el 9 d'agost de 1945, el govern japonès es veuria obligat a firmar la capitulació davant dels Estats Units el 2 de setembre del mateix any. tornar

(3) Guadalcanal, una petita illa de l'oceà Pacífic, a l'arxipèlag independent de les Salomó, es convertiria en un dels punts neuràlgics del front del Pacífic de la Segona Guerra Mundial al ser ocupada pels japonesos l'any 1942. La invasió japonesa motivaria una ràpida contraofensiva de l'exèrcit nord-americà, que desembarcaria a l'illa de Guadalcanal el mateix any, derrotant l'exèrcit japonès pocs mesos després. La delgada línea roja adapta lliurement la novel·la autobiogràfica de James Jones, que va combatre a la zona durant el conflicte. tornar

 

Proposta d'activitats

 

 


FITXA DE TREBALL

 

 


 


INICI