Quan s'intenta fer una descripció del creixement del sector turístic en base a les xifres existents, difícilment es pot reprimir una exclamació. No hi ha cap altre sector econòmic que hagi crescut tant i tan ràpidament. El turisme comença a convertir-se en un fenomen social després de la Segona Guerra Mundial, fins i tot abans, però els números es disparen a partir de la dècada de 1970, especialment els del turisme internacional, al mateix moment en que l'avió es converteix en un mitjà de transport de masses.
Tant pel seu accelerat creixement, que encara no ha cessat, com per les dimensions que assoleix, aquest nou sector econòmic no ha deixat de provocar profunds impactes en aquells llocs i poblacions en què s'ha anat establint.

Enfront de la literatura oficial i la generada pel propi sector turístic, que considera el Turisme com una font de beneficis ("El turisme és riquesa", proclama una recent campanya de l'Organització Mundial del Turisme) mentre que minimitza els impactes no desitjats, o assegura que són solventables incorporant certes modificacions en la seva administració, nombrosos estudis procedents dels àmbits universitaris i de la societat civil organitzada asseguren que el problema no està en la gestió, sinó en els models turístics dominants, fortament depredadors de les economies locals, del paisatge i de les manifestacions culturals. El paquet educatiu que presentem a continuació s'enquadra en aquesta darrera visió del fenomen.

No es tracta, per això, d'un repudi categòric del Turisme. Al contrari. Si bé històricament aquest sector ha generat més problemes que solucions a la majoria de la població i al paisatge, creiem que en determinades condicions i contextos, un tipus de gestió més vinculada als interessos de la majoria pot ser un aportació a favor d'un desenvolupament sostenible.

Les dues Unitats Didàctiques d'aquesta proposta educativa volen donar a conèixer les característiques del fenomen i oferir elements que permetin convertir el turisme en una activitat sostenible.

Coordinació: