Estratègies didàctiques per a l’ús de l’audiovisual

Estratègies didàctiques per a l’ús de l’audiovisual

La utilització dels documentals com a mitjà d’aprenentatge és habitual dins l’àmbit educatiu. Molts educadors i educadores utilitzen l’audiovisual com a eina afavoridora del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Però com tot tipus de recurs educatiu, per complex que sigui, no n’hi ha prou en si mateix. Per tal que el vídeo es converteixi en un mitjà didàctic és imprescindible que incorpori una metodologia didàctica i una orientació i acompanyament per part del professorat.

Ensenyem dues estraègies:

El vídeo dins d’un programa d’ensenyament-aprenentatge

Abans de pensar quin serà el mitjà més idoni, caldrà plantejar-nos a qui va adreçat el nostre programa d’ensenyament-aprenentatge, quina és la metodologia que utilitzarem i què pretenem aconseguir.

Una vegada haguem valorat tots aquests aspectes del programa decidirem sobre la idoneïtat d’utilització del vídeo. Si finalment optem per ell, ens plantejarem una segona pregunta: quin és el vídeo que volem utilitzar?

A continuació es presenten els principals criteris de selecció que haurem de tenir present a l’hora d’escollir el vídeo.

Per seleccionar el vídeo valorarem els següents aspectes:

Els destinataris

Els objectius

Els continguts

La finalitat didàctica

1. Destinataris

Caldrà tenir present quines són les característiques del grup: nombre d’alumnes, edat, situació socioeconòmica i cultural, situació acadèmica, familiaritat amb l’ús de l’audiovisual com a mitjà d’aprenentatge,... per decidir la idoneïtat del vídeo al grup.

En funció dels destinataris valorarem el temps de durada del vídeo. Si bé no existeix un criteri únic, ja que intervenen altres factors com són els continguts transmesos, el disseny intern i el ritme, entre altres, sí que existeixen unes recomanacions generals. Segons les aportacions de la psicologia del processament de la informació i de la percepció, la memòria i l’atenció es considera que el temps indicat per alumnes de primària (infants de 6 a 12 anys) es troba al voltant dels 10-15 minuts, i pels alumnes de secundària i universitat (infants i joves a partir dels 13 anys) al voltant dels 20-25 minuts.

2. Objectius

S’observarà quins són els objectius concrets que ens permet assolir el vídeo en relació amb els objectius generals que volem treballar. Aquesta relació ens permetrà complementar l’ús del mitjà amb altres activitats i així refer, si s’escau, l’estratègia didàctica que volíem utilitzar.

3. Continguts de l’audiovisual

També observarem quins són els continguts que ens facilita el vídeo i la seva correlació amb els continguts globals que volem treballar. Considerarem els continguts en funció de les seves tres vessants (continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals).

4. Finalitat didàctica de l’audiovisual

El vídeo, com instrument didàctic, pot desenvolupar diverses funcions en relació als usos didàctics que li vulguem atribuir, que alhora vindran definits pel nostre programa educatiu. A partir de la finalitat didàctica assignada al treball amb l’audiovisual escollirem un vídeo o un altre.

Algunes funcions del vídeo

Funció informativa. Dins d’aquesta funció es percep el vídeo com si es tractés d’un document, i té per objectiu transmetre una realitat el més objectiva possible. Alguns d’aquests vídeos poden desenvolupar també funcions motivadores ja que a més de transmetre informació exhaustiva i sistematitzada sobre un tema també poden obrir interrogants, suscitar problemes, despertar l’interès dels alumnes, inquietar, generar dinàmiques participatives,...

Funció motivadora. Dins d’aquesta funció els vídeos tenen per objectiu provocar actituds en els destinataris. En aquest cas, més que una seqüenciació lineal i estructurada els vídeos utilitzen plantejament més oberts i flexibles, que faciliten la formulació d’interrogants. Dins d’aquesta funció té cabuda l’audiovisual com inductor de comportaments, actituds i valors en tant que provoca comportaments imitatius en els seus espectadors.

Funció expressiva. Dins d’aquesta funció se situen aquells vídeos que tenen per objectiu transmetre emocions. Els espectadors valoren la recepció d’aquestes. Són vídeos que serveixen per treballar aspectes actitudinals (valors i actituds)

Funció d’avaluació. En aquest cas el vídeo serveix per avaluar els coneixements, habilitats i valors aconseguits pels alumnes durant un programa educatiu. A partir de la seva projecció es pot avaluar aspectes conceptuals (els alumnes posen en relació els coneixements conceptuals obtinguts), aspectes procedimentals (els alumnes manifesten habilitats en tant que relacionen i analitzen críticament el què han observat) i aspectes actitudinals (els alumnes fan l’anàlisi ètica dels continguts i relacions aparegudes en l’audiovisual). El format dels vídeos avaluadors pot ser molt divers, des de vídeos didàctics, passant per documentals a vídeos de ficció.

Seqüenciació de les activitats del programa

Una vegada tinguem clares quines són les funcions que volem atribuir a l’audiovisual caldrà tenir present com ubiquem el treball de l’audiovisual (que inclou les fases de les activitats de l’abans, el durant i el després de la projecció) dins el conjunt del programa d’ensenyament-aprenentatge general. Ens plantejarem en quin espai concret del programa ubiquem el mitjà audiovisual.

A continuació es desenvolupen algunes propostes:

Per motivar: Vídeo, Activitats

Per obrir preguntes: Activitats, Vídeo, Activitats

Per respondre preguntes: Activitats, Vídeo, Activitats

Per transmetre informació: Activitats, Vídeo, Activitats / Vídeo, Activitats

Per validar informació: Activitats, Vídeo, Activitats/Activitats, Vídeo

Per avaluar: Vídeo (avaluació inicial), Activitats, Vídeo (avaluació continuada), Activitats, Vídeo (avaluació final)

La utilització didàctica del vídeo

Com utilitzar el vídeo

L’ús de l’audiovisual, per tal que desenvolupi funcions educatives, estarà emmarcat de forma programada dins del nostre programa i alhora treballarem el vídeo emmarcat dins d’una estratègia didàctica prèviament definida (com s’incorpora el mitjà, amb quines activitats i tècniques es complementarà,...)

L’estratègia didàctica del vídeo

Per aconseguir que els continguts del vídeo s’aprofitin de la millor manera per part de l’alumnat s’acompanyarà la projecció amb una estratègia didàctica seqüenciada de la següent manera:

Preparació prèvia per part de l’educador

Indicacions per ABANS de l’observació

Indicacions per DURANT l’observació

Indicacions per DESPRÉS de l’observació

0. Preparació prèvia per part de la persona educadora

Aquesta fase és molt important per garantir l’adequat desenvolupament de les següents fases. Cal contemplar 2 etapes:

Observació de l’audiovisual: L’educador/a observarà l’audiovisual i distingirà:

Elements audiovisuals per a l’aprenentatge, considerant les seves característiques.

Tria de la durada i continguts de la projecció (l’educador/a decidirà si tots els continguts apareguts en el vídeo són idonis per a l’alumnat, i si la durada també ho és. En aquest moment decideix, si s’escau, el visonat parcial de l’audiovisual)

Definició dels objectius que es pretenen aconseguir amb el vídeo

Definició de les activitats de l’ABANS, DURANT i DESPRÉS de la projecció de l’audiovisual.

Preparació de les instal·lacions: Aquesta etapa fa referència a les accions prèvies a les activitats que es realitzen directament a l’aula.

Verificació del correcte funcionament de l’equip

Preparació de les instal·lacions

Adequació del mobiliari

Connexió adequada a internet si el vídeo es visualitza en línia (evitar interrupcions)

1. Indicacions per ABANS de l’observació del vídeo

Abans de la projecció del vídeo l’educador/a farà una breu introducció del vídeo amb l’objectiu de situar els alumnes en un context específic relacionat amb el tema i crear un ambient propici per al visionat. Caldrà fomentar una actitud positiva envers el programa, creant expectatives i desfent les falses.

Es recomana no recórrer a introduccions perllongades que puguin distreure l’atenció dels alumnes. S’evitarà avançar continguts i fer valoracions prèvies de l’audiovisual.

Els elements que ha d’incloure aquesta fase prèvia són els següents:

Introducció del tema: En la introducció el professorat no relatarà el vídeo, sinó que tractarà alguns antecedents que consideri importants per tal que s’entengui millor els seus continguts.

Centrar l’atenció: Consisteix en preparar una breu explicació abans de projectar el vídeo amb la finalitat de guiar l’observació d’aquest, especialment quan en el vídeo es poden observar diferents tòpics i volem que posin una major atenció a determinats aspectes.

Motivar: La motivació és un aspecte crucial. L’educador o educadora, amb la base del coneixement del grup (edat, situació acadèmica, socioeconòmica i cultural), buscarà despertar una actitud positiva dels seus alumnes, suscitant inquietuds i creant expectatives pel tema a estudiar al relacionar-ho amb algun problema o notícia d’actualitat que els afecti a ells i els relacioni en primera persona.

Problematitzar: Se cerca que els alumnes reflexionin i assumeixin una actitud crítica sobre el tema a tractar i posteriorment realitzin activitats per la discussió del mateix.

Elaborar preguntes: Es formula una guia de preguntes per tal que els alumnes vagin prenent notes, o bé atenent a la informació específica que es requereixi.

2. Indicacions DURANT l’observació

Les condicions de l’aula i la distribució del mobiliari han de contribuir a què els i les alumnes notin que es troben en un ambient quotidià d’aprenentatge.

Per tenir una bona recepció audiovisual es recomanen algunes normes tècniques:

Respectar les distàncies mínimes i màximes respecte a la pantalla de projecció

Respectar angle màxim de visibilitat lateral

Respectar l’alçada on es troba situada la pantalla, de tal manera que no obligui a forçar postures.

La il·luminació de l’aula: no es convenient veure el vídeo en una sala totalment a les fosques ni tampoc a plena llum. La idea és utilitzar una il·luminació indirecta, situada al darrera dels espectadors.

La qualitat de l’àudio: caldrà considerar les dimensions de l’aula. Si la projecció és major a les 30 persones es recomana utilitzar amplificadors d’àudio.

Durant l’observació és clau l’actitud del professorat. Ha de procurar no sortir de l’aula, llegir o conversar amb altres persones. L’alumne no ha de percebre un ambient diferent al de la situació habitual d’aprenentatge. El professor pot aprofitar la projecció per observar les reaccions dels alumnes.

És en aquesta fase que el professorat donarà l’opció, si s’escau, d’observar en càmara lenta algunes escenes o detalls del vídeo, o repetir-los. També controlarà les escenes a prescindir i la durada del visionat, si és parcial.

Les activitats realitzades durant l’observació estaran centrades en:

Identificar idees importants: a partir, si s’escau, de les preguntes prèviament plantejades

Viure i identificar emocions i sentiments viscuts durant l’observació

Relacionar la informació de l’audiovisual amb la informació obtinguda abans del visionat (ja sigui la introducció per part del professorat o la obtinguda pel treball previ del tema on s’emmarca el vídeo)

3. Indicacions per DESPRÉS de l’observació

De la mateixa manera que consideràvem necessari una sèrie d’activitats prèvies a la presentació d’un material, els exercicis posteriors al visionat són fonamentals per carregar de valor didàctic el vídeo.

Després del visionat es recomana contemplar activitats relacionades amb la comunicació espontània dels i les alumnes, l’avaluació de les seves aportacions, la reflexió crítica, investigació final i recapitulació de tot el què s’ha treballat.

Observar les reaccions: Després del visionat s’observarà quines han estat les reaccions dels i les alumnes. Els continguts del vídeo poden despertar reaccions de caràcter intel·lectual, estètic, racional o afectiu. Per descobrir-les es pot plantejar el següent:

Què us ha semblat l’audiovisual? Què sentíeu quan el veieu?

Què és el que més us ha agradat? I el que menys?

Què ha estat el què més us ha cridat l’atenció?

Què penseu dels personatges, les situacions i els fenòmens mostrats?

És necessari estar atents al que expressen els alumnes, així com al que no mencionen. Ambdós elements són fonamentals per conèixer les seves actituds i possibles reaccions envers el tema.

Reflexió crítica: Una vegada s’han explorat els aspectes emotius, caldrà donar pas a la reflexió crítica. Aquesta reflexió comportarà diàleg, debat, descoberta, investigació i reflexió. En aquesta fase el professorat:

Plantejarà preguntes exploratòries referides al tema per tal que l’alumne expressi les seves explicacions, deduccions o hipòtesis.

Orientarà la reflexió

Disposarà d’una actitud analítica que li permeti, per un costat reconèixer els aspectes que no s’han entès correctament i aclarir dubtes i per l’altre, obtenir informació per incorporar activitats complementàries.

Activitats complementàries: El professorat complementarà el visionat amb activitats posteriors que afavoreixin l’aportació de nous qüestionaments que poden ser atesos amb una investigació final i una recapitulació del programa (fins i tot, com a proposta de projecte de recerca).

Les activitats complementàries poden combinar el treball individual i grupal. Poden tenir objectius diversos, ja sigui el de completar la informació, resumir i sintetitzar, realitzar experiments, models i maquetes, dibuixos, relats, contes, dramatitzacions....

Els mateixos alumnes també poden compartir les seves respostes i exposar-les al grup una vegada s’hagi finalitzat l’activitat. També es poden fer cerques dins i fora de l’aula, treballant cooperativament.

Una altra manera de treballar amb l’audiovisual és centrar-se en el coneixement del mitjà, en la distinció entre imatge i realitat i que l’alumne comprengui i reflexioni en com la televisió no és una finestra o mirall de la realitat, sinó una construcció d’aquesta.

Algunes experiències en entorns educatius aprofiten la facilitat que els dispositius mòbils ofereixen avui dia per realitzar activitats de reinterpretació o apropiació dels discursos per part de l’alumnat, aplicant el guió o l’objectiu d’un vídeo adaptant-ho al seu entorn i realitzant una petita “producció” pròpia.